El premi Andrés Casasnovas d’entrevista o reportatge periodístic, centrat en personatges o continguts menorquins se l’ha endut el professor i escriptor Nel Martí amb un interessant article sobre un fet ben desconegut de la història de Menorca i, en concret, de Fornells. Aquesta badia funcionà com a hidroport. A més, desvetla l’intent d’establir una connexió aèria entre Fornells i Pollença.
L’article ens trasllada a l’any 1937 quan s’implanta una parada tècnica a Fornells en la ruta entre Marsella i Alger. Aquest servei, tal com explica Martí, feia aturada a Alcúdia, però amb l’inici de la Guerra Civil, el govern francès i la companyia Air France van acordar per raons estratègiques, canviar l’escala. Martí destaca que aquesta connexió es considera la primera línia aèria regular de Menorca. A més, va ser, durant la Guerra Civil, la gairebé única comunicació exterior de l’Illa.
L’hidroavió tenia capacitat per a 14 persones. I el temps de vol era de vuit hores, quatre entre Marsella i Fornells i quatre entre Fornells i Alger amb una escala breu d’uns trenta minuts.
Fou ja l’any 1939 quan la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Menorca va impulsar la creació d’una ruta regular amb hidroavions entre Fornells i Pollença. I tot i que l’Estat va respondre favorablement la petició, mai no es va materialitzar.
La història hidroportuària de Fornells acabava amb l’obertura de l’aeròdrom de Sant Lluís al trànsit aeri civil l’any 1949.
Nel Martí és llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i professor de Matemàtiques a l’IES Maria Àngels Cardona. Ha estat conseller de Cultura i Educació i diputat del Parlament. Ha escrit nombroses obres. De fet, enguany ha publicat, a través de l’editorial Nova Moll, dos volums dedicats a l’obra de l’historiador menorquí Andreu Murillo i Tudurí. També té en procés de publicació «El Pòsit de Pescadors de Fornells, la seva escola i el mestre Manuel Mesegué Ribera» (Monografies Menorquines) i «La història oblidada del líder republicà Teodor Canet» (Col·lecció Jamma).
Una imatge que parla de perseverança
Vam sentir a xerrar molt d’aquest astre perquè se’l va considerar el cometa del segle. I no hi ha dubte que els afeccionats a l’astronomia i la fotografia aprofitaren l’esdeveniment per immortalitzar-lo. Era el seu primer apropament a la Terra i no se sap del cert quan tornarem a veure un altre fenomen astronòmic com aquest.
Josep Taltavull fou un d’ells i la seva fotografia «Alguna cosa passa al cel» ha merescut el premi Domingo Marqués. La imatge va ser presa en el far de Cap d’Artrutx de Ciutadella el diumenge dia 20 d’octubre de l’any passat, just en el moment quan passava el cometa de nom impronunciable Tsuchinshan-ATLAS C/2023 A3. La imatge mostra un perfecte manto d’estrelles sobre el far coronat amb el pas del cometa que es mostra brillant i amb una llarga cua.
Taltavull assegura que no fou una fotografia fàcil de prendre, ja que la idea que tenia posaria al límit les prestacions de la càmera. I afegeix que «no em va defraudar en absolut».
Era la tercera ocasió que intentava immortalitzar el moment, que se li resistia per motius meteorològics. És per això que Taltavull considera que «la perseverança ha tingut la seva recompensa».
Josep Taltavull va començar a interessar-se per la fotografia amb 18 anys de forma autodidacta llegint i compartint experiències amb altres afeccionats. És membre del fotoclub del Cercle Artístic de Ciutadella d’ençà de l’any 2010 i també del Fòrum Fotofinde i és soci de la Confederación Española de Fotografía, amb el títol de mestre i de jurat nacional.
Forma part de la Fedération Internationale de l’Art Photographique, amb el títol d’excel·lència.
L’any 2021, a la copa del món per països i en conjunt amb la selecció espanyola, va aconseguir la segona posició, amb la medalla d’or FIAP amb una imatge nocturna fascinant. No és l’únic premi que ha aconseguit, sinó que també s’ha fet amb guardons a França, l’Índia, Macedònia, els Estats Units i República Dominicana, entre molts altres premis a escala nacional i local. També ha participat en exposicions a Espanya i França.
Reflexions sobre l’adopció i els fills d’ulls diferents
«Hijos de diferentes ojos. Sobre las adopciones en China y su evolución en España» és el títol del reportatge que ha estat guardonat amb el premi Mateu Seguí Puntas per a menors de 25 anys. La peça és obra de la periodista Elsa Salom, qui aborda el complex procés d’una adopció, centrant-se en el cas concret de la Xina i l’evolució que ha sofert aquest procés fins a l’actualitat, afegint testimonis de famílies menorquines.
Salom comença l’article assenyalant que «que su hijo no tenga sus ojos o el mismo color de piel importa poco a aquellos padres que deciden adoptar y dar una familia a los niños que, por algún motivo, no tienen un hogar propio».
Recorda com la Xina es va convertir en el país més elegit per adoptar i inclou declaracions d’entitats que treballen o han treballat a escala nacional amb famílies adoptants allà. Llavors, les esperes eren curtes, les assignacions ràpides i l’únic viatge al país no superava els vint dies. Però l’any 2007 es van endurir les condicions i, per tant, es van tancar les portes fent inviables les adopcions en aquesta potència asiàtica.
Finalment, la periodista explica la història dels Pons Urbano, una família menorquina formada per membres de quatre continents i amb la què aborda la interculturalitat.
Elsa Salom va estudiar el grau de Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid i ha cursat un màster en Periodisme Cultural i Noves Tendències a la Universitat Rey Juan Carlos.
Ha col·laborat com a redactora d’informatius a la televisió pública IB3, ha treballat a Artenea -Arte y Periodismo-, a Código Público i a l’Instituto Cervantes de Milán. També ha fet voluntariat Culture and Language Exchange al Gagnam Studio de Seúl, a més de col·laborar amb «Es Diari» i treballar en el departament de taquilla del Teatre Principal de Maó.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.