La tradició centenària que apropa Sant Climent i Artà

Adolf Sintes, que n’ha investigat l’origen, va fer dissabte vespre al Casino una dissertació pràctica d’aquesta tradició ja centenària, amb la companyia d’una coral que cantà una dotzena de temes característics del Sant Antoni de Mallorca. Com el joc del 31 en què Sant Antoni li guanya sempre la partida al dimoni.

«La gent de certa edat recorda aquestes cançons, que han quedat molt fixades en la memòria del poble. I és que la música és consubstancial a qualsevol festivitat», diu Sintes, qui recorda l’origen exacte de la festa santclimentera, el 1926, quan Bartomeu Servera, ja establert al lloc de Cogó Gros, regalà una figura de Sant Antoni a l’església. Una escultura que ben prest els pagesos van treure en processó i que, segons algunes fonts orals, no van tardar a acompanyar de dimonis.

El diari ‘El Bien Público’ recollí en les seves cròniques del 20 de gener el primer Sant Antoni artanenc a Sant Climent i, fins i tot, Antoni Orfila Pons dedicà unes gloses a l’introductor de la festa. Segons aquestes cròniques, s’encenien festers pels carrers i passava el sant dalt d’un ase fent creus als dimonis i dimonions i, pigant bots, beneïa els animals.

La festa, que s’aturà entre 1932 i 1939 per la Guerra Civil, es reprengué el 1940 amb un element afegit que no és habitual a Artà, les carrosses. Aquestes, que sortien el capvespre, arribaren a ser ben complexes i participades, com la que el 1944 reuní 40 mariners italians que, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, havien sobreviscut a l’enfonsament del cuirassat ‘Roma’.

La festa deixà de fer-se el 1948, després que el Bisbe de Menorca ordenàs una comissió de santclimenters desplaçada a Ciutadella que els dimonis no sortissin «mai més». De fet, encara que en la dècada dels 50 es tornaren a encendre festers al carrer, ja no es veieren ni dimonis ni carrosses. Segons en Toni Ritu, la festa sense dimonis va ser un arròs sense carn i no va prosperar.

Res no es va moure fins gairebé mig segle més tard. El 1997 n’Enrique Pons confeccionà dues carotes noves de dimonis i l’Associació de Veïns tornà a organitzar aquest Sant Antoni mallorquí, amb un fester enmig des Pla i una torrada de sobrassada i botifarró De tot en donà fe Eulària Carreras ‘Magat’, una dona de 99 anys que és el principal testimoni oral que queda de l’evolució seguida per aquesta festa.

Dos dimonis, que ha restaurat el fabioler i geganter Víctor Pons, acompanyaren també l’explicació d’Adolf Sintes, que fou interrompuda per moments per les cançons. Les interpretaren Ague Socias a la bandúrria, Andreu Menorca i Ernest Pons a les guitarres i Sebastià Pons al saxo. Hi posaren la veu Sol Pons, Glòria Pons, Mariluz Sintes, Carlos Pons, Lluís Vinent i Enric Pons.