«Totes les cultures del món tenen la seva sopa, basada en un mateix concepte, però totes són diferents i amb les seves particularitats». Així explicava ahir el cuiner i investigador gastronòmic Pep Pelfort la singularitat d’aquest plat universal, que com cap altre simbolitza la unitat en la diversitat dels éssers humans.
Pelfort va ser l’encarregat d’encetar la tercera edició del Festival de Sopes del Món que va tenir lloc al Claustre del Carme de Maó, una iniciativa que l’Ajuntament va organitzar per primera vegada l’any 2019 i que ara es vol consolidar com una mostra de la multiculturalitat de la ciutat.
El Claustre del Carme de Maó es va omplir amb una gernació que va voler tastar les diferents sopes que es van cuinar durant el matí, enmig d’un ambient molt animat. | Gemma Andreu
D’aquesta manera, durant tot el matí es van cuinar una desena de sopes procedents de diferents països, que van omplir el centre de Maó d’aromes i sabors de tot el món, fent les delícies del nombrós públic assistent que no es va voler perdre la cita. «Volem donar el missatge de què la ciutat de Maó és integradora i inclusiva, i ressaltar tot allò que ens uneix, més que no pas les diferències, i donar cabuda a tothom que vulgui participar i compartir, encara que sigui una cosa tan comuna com una sopa», remarcava el regidor Enric Mas.
Sopes del món
Entre les sopes que es van poder tastar hi havia el borsx, un plat originari d’Ucraïna i molt popular a Rússia i a l’Europa Oriental, que va cuinar Svetlana Shadrina, una russa resident a l’Illa. També es va poder gaudir d’un sancocho elaborat per l’àmplia colònia colombiana que viu a Menorca. «Aquesta sopa és comuna a tota Colòmbia i a cada regió del país li posen uns ingredients o uns altres, i és típica de les festes i celebracions», explicava Juana Dávila.
Per a molta gent que ha marxat del seu país, la sopa és un símbol de les seves arrels. | Gemma Andreu
Les persones que omplien el Claustre del Carme també van poder degustar una sopa típica d’Itàlia, preparada per Francesco Pantone. «He volgut preparar una sopa pobra, que t’escalfa i que t’atipa molt, provinent de la Toscana, que porta verdures de temporada, espelta i llegums». Pantone no es va voler perdre un esdeveniment que, a parer seu, representa molt bé el caràcter illenc. «Festivals com aquest són importants, però Menorca ja té una molt bona base multicultural i d’acceptació de la diferència. Jo fa deu anys que visc aquí i mai ningú no m’ha fet sentir diferent», assegurava.
Tampoc no hi va faltar un dels plats més emblemàtics de l’Illa, com l’oliaigua, que van preparar un grup de voluntàries de Mans Unides. «Aquest festival és molt important, perquè ens trobam amb diferents maneres de cuinar, però totes tenen elements comuns i aprenem els uns dels altres», deia Maruja Alías, la delegada de l’entitat a l’Illa.
Pep Pelfort va destacar que la sopa és un plat que sovint ens recorda la infantesa. | Gemma Andreu
El menú del matí també va incloure uns sopa de frijoles, d’Hondures, una sopa de fideus i pollastre dels Estats Units, un puchero d’Argentina, un brou cuinat pel GOB amb productes de custòdia agrària i una sopa que sota el títol «Tot anirà bé», va cuinar Glòria García, una valenciana de la Pobla de Vallbona.
«Totes les sopes al llarg de la història s’han anat enriquint amb les cultures amb què han entrat en contacte, sigui a través de les idees o dels ingredients, perquè la sopa és un plat intercultural de fusió, que es fa sense voler», afirmava Pelfort. I açò és, precisament, el que va passar ahir a Maó, on tots els assistents al festival van poder aprendre i gaudir amb la diversitat de cultures de la ciutat.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
No hi ha res com un bon oliaigu amb figues.
Que això de sopa? A menorca això es Viande