És enguany una bona temporada de tardor per als bolets a Menorca?

La temporada de bolets ha estat fins al moment desigual arreu de l’Illa, a finals d’agost es va començar amb les cames-seques on va ploure més, sobretot as Mercadal durant la DANA del mes d’agost. A mitjan setembre o a la tercera setmana, els vespres va baixar la temperatura, a diferència de l’any passat en què hi va haver molta calor, «quan es provoca aquest xoc tèrmic els bolets aprofiten per sortir, evidentment havent plogut abans. Durant aquelles setmanes hi havia diferents varietats de bolets, com les cames-seques, al contrari de la banda de Ciutadella que no va ploure tant», assenyala.

A principis d’octubre, amb el pont del Pilar, van venir dues setmanes de calor quan havien començat a sortir, fins i tot esclata-sangs, després es va acabar tot pràcticament, llevat de les cames-seques, que és un bolet termòfil que li agrada la calor i els ceps també ho són, tota la resta va desaparèixer, «a partir de la tercera setmana va tornar a ploure i també per Tots Sants, ara ja ha tornat a començar la roda una altra vegada i hi ha bastants de tipus. De fet, els membres del Cercle Micològic ens trobam a Ferreries i cada setmana damunt la taula hi ha més diversitat de bolets, el que és un reflex del que hi ha pel camp», apunta.

Varietats

A l’Illa proliferen les cames-seques i esclata-sangs, també n’hi ha d’altres, però surten en diferents moments de l’any. El fredolic és un bolet que en surten molts, però com indica el seu nom -subratlla Melis- apareix quan acaba la tardor i entra l’hivern. Si fa el temps que toca per Nadal o a mitjan desembre comencen a trobar fredolics fins ben entrat el gener i febrer, i llenegues que també els agrada esperar un poc més el fred.

Entre els altres bolets, a part dels més coneguts, hi ha cames-seques de bruc, que els catalans li diuen cama-groc, aquest també surt més endavant, més a mitjan desembre quan de cada vegada ve més fred. «L’esclata-sang necessita que la temperatura baixi dels 18 graus, fins ara no havia baixat. A diferència de les cames-seques, si hi ha humitat, és capaç a sortir amb 30 graus. Cada bolet té unes característiques pròpies. A més, les marines que tornen velles no produeixen tant, en el cas de l’esclata-sang, el fong que hi ha davall terra, crea una associació amb el pi que si és jove, li pot proporcionar nutrients, quan el pi és vell o la marina està degradada per haver construït xalets o perquè ha passat un cap de fibló o si la gent ho matxaca molt, després ja no surten tant», conclou.