El doctor en Ciències de la Comunicació Miquel Àngel Limón va desvelar nous aspectes sobre les vicissituds viscudes per l’Acta de Constantinoble | Josep Bagur Gomila
Amb una doble mirada, periodística i de recerca històrica, el doctor en Ciències de la Comunicació Miquel Àngel Limón va desvelar, aquest dimarts capvespre, nous aspectes sobre les vicissituds que ha viscut l’Acta de Constantinoble.
A la intervenció que pronuncià en aquest acte institucional va donar resposta a per on ha anat a raure aquest document, amunt i avall. Va explicar que aquest escrit notarial «acumula alguns milers de quilòmetres de traspassar fronteres, mans, pàtries i religions; i ha teixit una història orgànica pròpia». Procedeix de Turquia, on va ser redactat per uns declarants (el regent Bartomeu Arguimbau i l’home d’armes Miguel Negrete), i un fedatari públic, el notari Pere Quintana.
L’original de l’Acta de Constantinoble va ser traslladat de l’Arxiu Històric i dipositat sobre la taula de presidència; i es va recuperar la tradició secular de què fos llegida per la secretària de l’Ajuntament, Caterina Barceló Martí.
Les flaires
«Les flaires que emana -diu- són moltes: primer, turques; i després ara mallorquines, ara ciutadellenques i maoneses, i, a la fi, ciutadellenques per segona vegada».
Ens trobam davant un paper particular que dos protagonistes -Arguimbau i Negrete- feren redactar per tal d’elevar-lo a públic amb la intenció de disposar-ne com a al·legat a favor seu si mai havien de donar explicacions sobre llurs comportaments». Van considerar necessari deixar assegurada «una declaració d’honorabilitat i lleialtat al Rei mentre va succeir la tragèdia, i per reafirmar-se en el crit d’hic sustitunuimus», en frase ben assenyada de Miquel Àngel Limón.
D’una possible, però desconeguda còpia de Negrete, res no en sabem. Mai no se n’ha parlat.
El Saló Gòtic registrà una gran afluència de públic aquest dimarts capvespre
El 1620 apareix a Palma
La hipòtesi del conferenciant historiador consisteix en el fet que, després d’haver estar redactada a Constantinoble en octubre de 1558 pel notari Quintana, l’acta acompanyà el regent Arguimbau des de la capital de l’Imperi Otomà a Alger, d’Alger a Barcelona, i de Barcelona a Ciutat de Mallorca.
«Tanmateix, no en tenim la certesa ni la prova», adverteix Limón. Només sabem que, de forma inesperada, una Acta de Constantinoble va aparèixer, el 1620, mesclada enre els papers i manuscrits de l’estirp Marimon de Palma. La troballa la va fer Damià Marimon, home benestant de la capital del Regne de Mallorca, quan ordenava l’arxiu familiar.
En adonar-se del seu valor, la va remetre a través de Joan Martí Albacar als jurats de Ciutadella. Amb viva sorpresa, van ordenar fer una còpia que s’incorporà al patracol de privilegis i disposicions anomenat Llibre Vermell.
Trasllat a Maó el 1722
Proclama Limón que «ningú, fins l’any 1620, no coneixia l’existència de cap Acta de Constantinoble. Havien transcorregut seixanta-cinc anys d’ençà de la catàstrofe i les autoritats no sabien res d’aquella tesficació escrita».
El 1722 la famosa acta va ser traslladada a Maó, amb els arxius de les institucions polítiques, per ordre de l’Anglaterra colonial, que tenia llavors la sobirania territorial de Menorca. I així, durant dos-cents divuit anys, el valuós document del notari Quintana, que havia aparegut a Ciutat de Mallorca, va hivernar a Maó.
Retorn a Ciutadella el 1940
L’any 1908 el cronista maonès Francesc Hernández Sanz ho donà a conèixer amb un article publicat a «El Eco de Ciudadela», pero van transcórrer trenta-dos anys més fins que l’acta no va ser restituïda a Ciutadella.
«L’ocasió per formalitzar la demanda sorgí, finalitzada la Guerra Civil. La iniciativa vingué del batle d’aleshores, l’empresari Joan Gelabert Caules, que proposà incorporar el retorn del document notarial al programa d’actes del primer aniversari de sa Girada, el febrer de 1940», explicà el conferenciant. El general Eduardo Recas, governador militar de Menorca, ho autoritzà i el vuit de febrer de 1940, després d’haver-ho autoritzat el batle de Maó Josep Codina Villalonga, l’Acta de Constantinoble tornà a Ciutadella.
Lliurament dels premis i missa a la Catedral per les víctimes del 1558
La Catedral acollí la celebració eucarística, en el marc dels actes institucionals, per les víctimes de la Desgràcia de 1558. Abans, en el ple extraordinari, es van entregar els premis pel cartell de les festes de Sant Joan 2024, «Capadeta en es cor de Ciutadella», que va recollir Adriana Rius; mentre que la poetessa Maken Massanet, autora del vers «Implosió» i el fotògraf Xec Bagur, com a autor de la imatge, van rebre el premi com a guanyadors del VII Concurs de Poesia i Imatge per a l’Estampa de Sant Joan.
La poetessa Maken Massanet i el fotògraf Xec Bagur van recollir el premi per l’estampa de les Festes de Sant Joan 2024
Adriana Rius va ser guardonada com a autora de «Capadeta en es cor de Ciutadella», que ha estat la imatge municipal de les festes d’enguany
L’alcaldessa de Ciutadella: «Que les lliçons del passat ens guiïn cap a la pau i cooperació»
L’alcaldessa de Ciutadella, Juana Mari Pons Torres, manifestà aquest dimarts capvespre que «és un bon moment per reflexionar sobre la nostra història i assegurar-nos que les lliçons del passat ens guiïn cap a un futur de pau i cooperació». Ho afirmà, després de la missa oficiada a la Catedral, quan la corporació municipal diposità una corona de llor a l’obelisc de la plaça des Born.
466 anys després
«Avui, 466 anys després, els ciutadellencs continuam recordant els fets que van succeir el 9 de juliol de 1558 en aquesta mateixa plaça on ara esteim reunits», va dir l’alcaldessa Pons Torres.
Destacà que «continuam mantenint els records d’uns fets tràgics, però també sa valentia dels nostres avantpassats perquè continuïn vius dins la memòria col·lectiva». En nom de la corporació de Ciutadella, la primera regidora va tenir «un record per a tots aquells que, a pesar de l’adversitat dels fets que van patir, van tenir la valentia d’aixecar-se i seguir endavant per deixar-nos un llegat de força i unitat».
Pons Torres demanà, finalment, que «aquesta ofrena de llorer serveixi per recordar que, a pesar de les diferències, existeix un vincle comú que ens uneix, que és l’estima i el compromís amb la nostra terra i la nostra gent».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.