La cuina solar parabòlica construïda per Camps | X.C.

TW
0

La construcció de diversos prototipus de cuines solars amb materials recuperats de les deixalleries de l’Illa és el tema central de la sessió del cicle «Diàlegs de ciència» que aquest dimarts capvespre, a les 19.30 hores, donarà a conèixer  l’enginyer tècnic industrial Xavier Camps a la seu de l’IME a Can Victori, a Maó, en un acte en què també intervendrà l’arquitecte Jesús Cardona.

Les cuines solars són sistemes d’aprofitament directe de l’energia solar per cuinar, que utilitzen materials assequibles i tecnologia simple. Per la seva senzillesa constructiva, són sistemes interessants per a la utilització directe de l’energia del sol en el dia a dia. Tot i que en altres indrets del món són conegudes les bones experiències amb aquest tipus de sistemes, a Menorca la cuina solar encara es coneix poc. L’enginyer tècnic industrial Xavier Camps afirma que «és una tecnologia que està inventada fa més d’un centenar d’anys, que utilitza de manera directa l’energia solar  per escalfar o cuinar menjar, tot i que també es poden utilitzar per esterilitzar i per purificar a força d’augmentar la temperatura, sense convertir l’energia en electricitat com es fa amb les plaques solars, és més similar a  la tecnologia de les plaques solars tèrmiques que són les que s’utilitzen per escalfar l’aigua».

Una cuina solar tipus panell, feta per Xavier Camps 

Xavier Camps constata l’existència de tres tipus de cuines solars, com són les parabòliques, les de tipus forn o caixa i les de tipus panell. Quant a les primeres, que són les més conegudes entre la gent, «s’hi concentra la llum en un punt en què es posa la paella o l’olla per cuinar»; la segona, «és com una caixa tancada que tengui un cert aïllament, al seu interior una palangana de forn negre o una altra cosa de color negre i millor de metall perquè absorbeix millor l’escalfor i un vidre damunt que genera l’efecte hivernacle, és a dir, quan entra la llum, la calor que genera li costa sortir. Després tindríem una o diverses ales reflectores amb una superfície reflectant que també redirigeix una major part de la llum cap a la caixa tancada»; i la tercera, «un tipus com un mig d’entre les dues, que bàsicament és com una superfície més plana que puguis corbar, que són les més bones de construir, amb un tros de cartó folrat amb paper d’alumini i corbat de manera adequada o plegat de manera que es concentri tot en una zona en què es cuina el menjar», assegura Camps.

Materials reciclats

Aquest enginyer tècnic industrial afirma que l’aspecte més interessant de les cuines solars és que es poden fabricar amb materials de fàcil adquisició o que es pot fabricar íntegrament a Menorca amb materials reciclats o reutilitzats. Camps apunta que «una cuina solar la pot fer qualsevol persona, depèn del tipus de cuina solar que es vulgui muntar, una cuina solar es basa en reflexió i concentració del sol, és com quan jugàvem amb la lupa per concentrar la llum en un punt, però en aquest cas el que s’utilitzen són miralls, superfícies reflectants o similars per redirigir una part de l’energia del sol dins un recinte  en un punt determinat que és on s’ubica el recipient on couràs el menjar». Per contra constata que els principals problemes són que s’ha d’utilitzar a l’exterior i que faci sol, la major lentitud en cuinar respecte a una cuina de butà o elèctrica i el tipus de cocció, «en qualsevol model, es podria bullir arròs, pasta o verdures, també és relativament fàcil bullir un ou, cuinar pollastre, però no amb qualsevol model es pot coure un bistec o fer cosa fregida, perquè necessita una temperatura molt més elevada que en aquests casos s’hauria d’emprar uns models de cuina solar que no estan a l’abast de qualsevol poder construir amb un material fàcil d’aconseguir o de treballar», subratlla.

El apunte

Les tres parts d’un estudi finançat amb un ajut a la investigació de l’IME

«Cuines solars, energia renovable de construcció local», és el títol de l’estudi de Xavier Camps amb una beca atorgada per l’IME, que consta de tres parts: l’anàlisi exhaustiva dels models existents de cuines solars, amb una revisió bibliogràfica sobre el tema i una selecció dels models més fàcils de construir i amb unes prestacions significatives, primant la utilització de materials reciclats; la construcció de quatre models diferents de cuines solars, majorment amb materials reciclats de les deixalleries de l’Illa; i fer un testeig, mesurar l’evolució de la temperatura de l’aigua que es posava a cada cuina.