Un emotiu Primer toc de fabiol ha fet esclatar la festa a les dues del capvespre. En Sebastià Salort ha fet sonar puntualment el tambor i el fabiol a can Salort en un acte multitudinari marcat per una fresca jornada, sobretot a primera hora, amb un temps més propi de la tardor.
No era ni el migdia, quan faltaven més de dues hores pel primer toc, i davant la casa del caixer senyor, al carrer Major des Born, ja es concentrava una gran gernació, la majoria joves que esperaven que comencés el primer acte de les festes d'enguany. No han faltat els tradicionals càntics, des del ‘Pom, pom, no el sentiu….' fins un 'Senyor damunt un ruc', i al crit de «Ciutadella, Ciutadella», una gentada esperava amb ànsia l'arribada del fabioler.
A la una i mitja han obert les portes de can Salort. Just abans havien entrat les autoritats encapçalades per la presidenta del Govern, Marga Prohens, el president del Consell, Adolfo Vilafranca i la batlessa, Juana Mari Pons, acompanyats pel portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado. Immediatament la planta baixa s'ha omplert de gom a gom per poder veure de prop l'esperat Primer toc de fabiol, que donés per començades les festes de Sant Joan. Es notava que ja faltava poc. Els càntics santjoaners seguien i afloraven els nirvis tant al voltant de cas caixer senyor com a la Plaça Nova on nombroses persones seguien el transcurs de la festa a través de la pantalla gegant.
En Sebastià ha arribat al carrer Major des Born quan faltaven cinc minuts per les 14 hores. La gernació que es concentrava davant la posada del senyor ha fet passadís i el fabioler ha pogut passar sense problemes.
El fabioler ha baixat de la somereta i ha entrat caminant a can Salort, enmig d'una gran ovació. «Sebastià, Sebastià», corejaven dins cas caixer senyor. Sabien que era qüestió de minuts que explotés la festa.
Ja dins, el fabioler s'ha tret la guindola i ha pujat les escales. Allà l'esperava el caixer senyor, Carlos de Salort Pons, acompanyat del seu pare, la seva mare i la seva germana. En Sebastià ha mirat vàries vegades el rellotge, i ha pres la paraula: «Bones tardes, senyor caixer. Em donau vos permís per començar el replec?». Carlos de Salort ha respost: «Bones tardes, Sebastià.Sí, tens es meu permís, pots començar» i en Sebastià ha exclamat: «Així ho faré». El fabioler s'ha posat la guindola i puntualment a les dues ha fet sonar el tambor i el fabiol, davant l'esclat de tots els presents que celebraven al crit de «Ciutadella, Ciutadella» que ara «sí, sí, sí Sant Joan ja és aquí».
En Sebastià ha baixat les escales de Can Salort, ha sortit de la casa senyorial a peu i ha tornat a pujar a la somereta, encarrilant cap a la plaça de la Catedral mentre la gernació li feia pas, per començar a fer primer la volta d'avís i després el replec que havia de portar fins al Caragol des Born.
En dansa des de les sis
Ciutadella ha encetat el dia amb ganes de festa. Ja de bon matí es percebia pels carrers de la ciutat que no era un dia qualsevol. I no era precisament, encara que també, pel temps. Després d'una nit de bulla i foc, Sant Joan ja era aquí. El Dissabte de les festes l'ha obert la dona del caixer casat, Maribel Torres quan devers les sis i quart del matí ha tret, per setè dia consecutiu, la bandera de Sant Joan i l'ha penjada a la façana del carrer Sant Isidre 21. Com cada matí, s'han ajuntat nombrosos ciutadellencs que no s'han volgut perdre un acte que en els darrers anys ha agafat un gran protagonisme en les prèvies santjoaneres.
A mesura que passaren les hores l'ambient al centre del poble anava a més. De prest ja ha sortit n'Esteve Mercadal per repartir el julivert amb la sonada del tambor i el fabiol pels carrers de Ciutadella. Amb l'arena ja estesa a l'epicentre de la festa, els grupets d'amics es començaven a arreplegar per viure junts l'inici de Sant Joan. Berenars familiars, amb amics i vesins, música pels carrers, i algun primer ginet amb llimonada per animar l'ambient, abans que esclatés de debò la festa.
Ciutadella ha encetat la festa, com sempre puntual a les 14 hores, amb el primer toc de fabiol que ha emès Sebastià Salort amb el permís de Carlos de Salort Pons, caixer senyor de les festes de Sant Joan d'enguany, a Can Salort.
La qualcada del Dissabte de Sant Joan l'han format un total de 103 caixers i cavallers, que després del primer toc de fabiol i una volta d’avis es començaran a arreplegar pels carrers de Ciutadella. Per Sant Joan s’espera una major afluència de cavalls, ja que està previst la participació de 124 genets el matí i fins a 147 el capvespre.
El primer a sumar-se a la qualcada fou el caixer fadrí, en Jordi Capó, que ho feu sense la bandera. Després s’incorporà el caixer casat Damià Moll i els dos pagesos, Antoni Bosch i Joan Pons.
Quan part de la Junta de Caixers ja fou arreplegada començaren a agafar de més a jove a més vell la resta de cavallers que els esperaven als tradicionals punts del poble on es concentren els cavalls el capvespre del dissabte de Sant Joan, com ara la plaça Federico Pareja (can Pelafaves), Artrutx o prop des Bastió de sa Font, per després fer una aturada especial per recollir el cavaller més vell del Dissabte, n’Antoni Pons Febrer, de 77 anys i amo actiu de Tot Lluc, que els esperava a la seva posada del carrer de Sa Lluna amb l’Avinguda Conqueridor.
A per la bandera
Amb tots els cavallers ajuntats, la qualcada es va dirigir a cas caixer senyor per demanar permís per agafar la bandera i acabar a la casa del caixer casat, al carrer Sant Isidre on es va fer l’entrega del penó al caixer fadrí.
Amb la bandera ja presidint la qualcada es va tornar anar a can Salort per cercar el caixer senyor Carlos de Salort i després se sumà a la comitiva sa capellana, en Josep Manguán. Un cop els 103 caixers i cavallers estigueren arreplegats, la qualcada va passar com marca la tradició pel geriàtric, l’antic hospital, abans d’encarrilar cap Es Born.
Tan sagrado e importantísimo que se supone es para ellos ese "primer toc" y resulta que nadie muestra el mínimo respeto ni por ese momento especial ni tampoco por la figura del pobre fabioler.
Apenas escuchan ese primer toc en el tamboril, y al cabo de una milésima de segundo se lanzan todos en manada como energúmenos a dar aullidos, vociferar y gritar como si no hubiera un mañana, con lo cual todo el trabajo del fabioler se va al carajo porque a nadie le importa ya lo que está sonando.
Debe ser muy frustrante para él, supongo.
A mí personalmente, esa fiesta y sus protocolos me importan tres soberanos pepinos, sinceramente. Es más, siempre presumo y me jacto de no haber asistido nunca en toda mi vida a ningún Sant Joan, como buen mahonés viejo que soy de pura cepa.
Pero pienso que, ya que tanta importancia parece que le dan los cabildus a ese instante que da inicio a la fiesta, lo lógico y normal sería mostrar el debido respeto al fabioler y escuchar con el máximo silencio y hasta el final toda la melodía interpretada por él. Y luego, cuando concluya esa tonadilla, entonces ya se puede gritar, saltar y mostrar toda la alegría que se quiera.
Como ya he dicho, a mi me da lo mismo, pero si fuese el fabioler, me daría mucha rabia que la masa no preste ninguna atención ni respeto por mi trabajo en ese gran momento ante el caixer senyor y toda la audiencia que se acumula alrededor.
Si fuese yo el alcalde, el caixer senyor, o el responsable de esos protocolos tan sagrados, lo plantearía muy en serio donde haga falta de cara a las siguientes ediciones.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
ViriatoA mi me pasa lo mismo con las fiestas de Gracia, no he ido nunca ni me importan un carajo.
Tan sagrado e importantísimo que se supone es para ellos ese "primer toc" y resulta que nadie muestra el mínimo respeto ni por ese momento especial ni tampoco por la figura del pobre fabioler. Apenas escuchan ese primer toc en el tamboril, y al cabo de una milésima de segundo se lanzan todos en manada como energúmenos a dar aullidos, vociferar y gritar como si no hubiera un mañana, con lo cual todo el trabajo del fabioler se va al carajo porque a nadie le importa ya lo que está sonando. Debe ser muy frustrante para él, supongo. A mí personalmente, esa fiesta y sus protocolos me importan tres soberanos pepinos, sinceramente. Es más, siempre presumo y me jacto de no haber asistido nunca en toda mi vida a ningún Sant Joan, como buen mahonés viejo que soy de pura cepa. Pero pienso que, ya que tanta importancia parece que le dan los cabildus a ese instante que da inicio a la fiesta, lo lógico y normal sería mostrar el debido respeto al fabioler y escuchar con el máximo silencio y hasta el final toda la melodía interpretada por él. Y luego, cuando concluya esa tonadilla, entonces ya se puede gritar, saltar y mostrar toda la alegría que se quiera. Como ya he dicho, a mi me da lo mismo, pero si fuese el fabioler, me daría mucha rabia que la masa no preste ninguna atención ni respeto por mi trabajo en ese gran momento ante el caixer senyor y toda la audiencia que se acumula alrededor. Si fuese yo el alcalde, el caixer senyor, o el responsable de esos protocolos tan sagrados, lo plantearía muy en serio donde haga falta de cara a las siguientes ediciones.