Ilan Truyol Lledó, d’11 anys, és el foner més jove de Menorca. Es va interessar pel tir amb fona farà poc més de dos anys, arran de la seva passió per la prehistòria i gràcies a una visita en família a l’exposició al museu sobre la Menorca Talaiòtica.
Un alè de rejoveniment en un moment en què aquest esport autòcton viu una situació de crisi, amb només 19 federats a l’Illa i els seus millors tiradors, centrats a fer espectacles de recreació per als turistes. Però el jove foner s’ho ha agafat amb tantes ganes que ja ha enganxat la seva mare perquè l’acompanyi en les tirades i son pare també és a punt d’afegir-s’hi.
Com et vas sentir atret pel tir amb fona?
—Sempre m’ha agradat molt la història, i amb els meus pares comentàvem que havia de triar un esport a practicar. Així que vaig trobar que el tir amb fona, que és una manifestació cultural prou representativa de l’Illa, era perfecte.
Quin fet et va acabar de convèncer?
—Visitar una exposició sobre la Menorca Talaiòtica amb els meus pares. Tot d’una vam contactar amb en Lluís Pons (excampió balear), després amb na Joana Llabrés (llavors delegada de la federació), i ma mare es va federar també amb mi per poder anar junts al camp de tir, que és a Sant Lluís.
Tires amb pedres o encara amb pilota?
—Hi ha competicions que es fan amb pilota, però al camp i als entrenaments acostumam a tirar amb pedra. Al principi sí que es tira més amb pilota, perquè no coneixes la tècnica i algun projectil se’t pot desviar perillosament. Però quan domines prou, ja encertes més i pots llançar pedres sense por.
Qui ha fet la fona que empres?
—En Raúl Lopera.
A qui admires més?
—A en Raúl, i també a en Lluís Pons. Però ara ja fa estona que no venen tant al camp i sol coincidir més amb na Joana i el seu home o amb na Maria Caimaris i en Toni Ashley, que són molt bons. El problema, però, és que només som dos fillets i 19 federats a Menorca i es veu poc interès per les competicions.
On acostumes a practicar?
—Sobretot a casa. Tenim una diana casolana i allà on aparquen els cotxes al centre de Truvi, quan tancam, és el millor lloc per assajar. A les tanques, quan l’herba està alta, es fa complicat perquè costa trobar les pedres que llances. En canvi, en aquest indret i damunt asfalt ens és més còmode.
A quina distància llances?
—Tir a uns 10 metres de la diana i les dones ho acostumen a fer a 14, però na Maria Caimaris, com que és bona, tira des de la mateixa distància que els homes.
Practiques cap més esport?
—Faig piscina, però no tant per passió, sinó per fer alguna cosa de moviment físic. I em va bé combinar-ho.
Anem a repassar si ets tan apassionat com dius. Què és el que més saps o et sorprèn dels foners?
—Vaig començar ben prest a interessar-me, des dels 6 anys. Realment, la prehistòria de Menorca va ser bastant curta en comparació amb els territoris veïns, ja sigui Mallorca o la península, perquè es va poblar més tard. I sobre la conquesta romana, li diré que em sembla sorprenent com una civilització tan moderna com la romana va poder eclipsar una civilització tan antiga i cultural com la talaiòtica.
Ja, però els foners van fer fora els romans a pedrades.
—Sí, acusen els foners d’haver assaltat els vaixells romans l’any 121 abans de Crist. Realment, els romans van atacar les illes i els foners els van fer fora a pedrades, perquè les pedres de les fones van enfonsar els seus vaixells. Dos anys més tard els romans van tornar, però amb els barcos folrats de pell i així van poder resistir l’embat de les pedres.
T’agradaria dedicar-te a açò també quan siguis major?
—És clar! Em sembla una cosa bastant polida i que enganxa. El tir amb fona és meravellós.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.