A la revista de Sant Joan 2024 que ha editat un any més «Es Diari» recordam la figura de Nena Andreu Juanico, una santjoanera de dalt de tot que sempre donava el toc femení als Jocs des Pla; allà davall s’ensortilla, hora de córrer abraçats o a les carotes. Tal qual Pilar Pons Faner, (Ciutadella, 1977), qui també cada any es deixa veure as Pla de Sant Joan i que a més, pot dir que no fa massa– l’any 2022–, va aconseguir agafar un tros de carota; un tros no, una bona peça de fusta.
Pons, que fa feina d’atenció al client i vendes al negoci familiar del Centre Nàutic Ciutadella i és neta per part materna de s’avi Bep– un recordat ferrer de la placeta de es Senyores i que sempre posava les ferradures als cavalls de la qualcada de Sant Joan–, rememora aquell any 2022, quan les carotes van ser pintades per l’escriptor, Pau Faner i que estaven dedicades al cinema més famós. I na Pilar Pons, que ens afegeix que la seva mare, Joana Faner, «també ha estat sempre molt santjoanera», va agafar un tros de la carota dedicada a «Gladiator», entre aplaudiments i enhorabones.
Les carotes de Sant Joan de Pau Faner que es van rompre el 2022 retrataven personatges emblemàtics de la història del cinema i na PIlar Pons se’n va fer amb una part.
«Baixam as Pla de Sant Joan sempre amb les meves amigues de tota la vida: na Magda i na Tònia. Sempre solem ser per el mateix tros, allà just al principi d’on rompen les carotes, en teoria», ens explicava ahir, mentre ens mostrava orgullosa el bocí de gairebé 40 centímetres. «Realment mai tenim la intenció d’agafar-ne un tros; ens agrada veure-ho relativament prop però no ens posam dins el bulto».
Però aquella carota de Pau Faner es va rompre molt al principi de començar la correguda, «i va caure ben davant jo. Un grup de persones es va tirar per agafar-ne un tros i vaig veure un forat on m’hi passava el braç. Va ser bastant instintiu i sense pensar-hi massa, vaig posar el braç; vaig tocar el que semblava una llenya grossa, estava quasi sencera encara», ens conta una de les poques dones que ho han aconseguit.
«Vaig agafar-ho ben decidida i fer el gest de rompre amb la mà: ‘Trob que en tenc un tros’, vaig pensar. Vaig treure el braç ràpidament i sense ni comprovar si ho era, m’ho vaig posar dins la camiseta i vaig anar enrere, fins tornar amb les amigues. Allà la vaig treure i allavà, sí ho era; un tros ben gros», ens exclama, Pilar Pons. «Vam fer molta bulla i la gent del voltant– que som quasi sempre els mateixos de Ciutadella–, em felicitaven i ho celebraven amb jo», diu, deixant clar que «tothom em va respectar, tenc un record molt polit d’aquell moment».
Les carotes d’enguany
Aprofita Pons per xerrar de les carotes d’enguany, pintades per Carmen Carretero: «Les trob diferents i m’ha sorprès i a la vegada veig polit que tot siguin dones», diu, avançant ja que la seva intenció és tornar a ser as Pla, dilluns que ve: «Allà de sempre, amb les amigues de tota la vida. És un moment que compartim juntes de fa gairebé 30 anys i mentre puguem, així ho seguirem fent», acaba.
... las mujeres en sant Joan, en su sitio, barriendo, quitando el polvo, agachadas limpiando y recogiendo trozos de carotes... la esencia machista y misógina de ciertos ciutadellencs... todos sabemos quienes... la pagesía, la rancia nobleza y la temerosa iglesia que ve acongojada cómo avanzan los tiempos, y apela a la tradición para que nada se mueva, y las mujeres sigan con lo suyo, agachadas buscando en el suelo su sitio, para que no tengan ideas peligrosas de mirar arriba e imaginarse a sí mismas en lo alto de un caballo...
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
@Manumenorca.........jajaja.....hi estas avorrit.......sigue buscando............boti boti boti Maones es qui no boti
manu menorcaOtro i dale👻👻👻👻👻👻👻
... las mujeres en sant Joan, en su sitio, barriendo, quitando el polvo, agachadas limpiando y recogiendo trozos de carotes... la esencia machista y misógina de ciertos ciutadellencs... todos sabemos quienes... la pagesía, la rancia nobleza y la temerosa iglesia que ve acongojada cómo avanzan los tiempos, y apela a la tradición para que nada se mueva, y las mujeres sigan con lo suyo, agachadas buscando en el suelo su sitio, para que no tengan ideas peligrosas de mirar arriba e imaginarse a sí mismas en lo alto de un caballo...