El recorregut de la comitiva, seguit per una gernació pels carrers de Ciutadella | Josep Bagur Gomila

TW
2

Amb els carrers del centre de Ciutadella plens a vessar, la comitiva des Be s'ha mogut, des del primer toc, a les nou del matí, amb agilitat i puntualitat, per arribar a hora a les visites. 105 són les programades en total, totes fetes amb el somriure de la Junta de Caixers i el pas decidit de s’homo des Be, José Mercadal, abrigat per la feina sempre atenta del descarregador, Antoni Bosch, alleugerant-lo.

L’emoció al so del tambor i fabiol emplenava els cors, i també els ulls, d’emoció, records i il·lusió, també entre els protagonistes. I es creava així aquest sentiment compartit, latent en la manera especial de viure-ho de la gent de Ciutadella. Per molta massificació, no es perd ni la tradició ni el més genuí de la festa.

Els tocs de dol, destinats a tres persones desaparegudes durant aquest any vinculades a Sant Joan, feien brillar els ulls a la comitiva i en les persones que els rebien. Les famílies de l’excaixer senyor Joan Squella i del reverend Pere Oleo Cortès, i la casa, també en dol, de l’excaixer senyor Ignacio Saura Miret, per la mort de la seva sogra, Annita Picó.

Rebuts a la seu del Consell, a la plaça Catedral | Josep Bagur Gomila

I amb similar càrrega emotiva es podria descriure l’entrada de la comitiva a la posada de s’homo des Be, rebuda per la seva dona, Joana Torres, on el representant de Sant Joan Baptista, amb el be a becoll, en José de sa Marjal, no podia amagar la sensació de ser a casa. Amb llana en un dia calorós de juny, totes les cases, però, el rebien, a ell i la seva comitiva, amb el millor menjar, amb gots frescos i tovalloles per aquells peus, descalços i diligents.

El caixer senyor, Carlos de Salort Pons, ha estat qui marcava el pas en aixecar-se, sempre amb cara contenta i de plena satisfacció. La novetat d’enguany de l’Ajuntament de posar dispositiu GPS al porter-macer municipal, Lluís Bosch, perquè tothom estés al cas d’on era la comitiva, coincidia amb el recorregut dinàmic, que no perdia un minut.

Noticias relacionadas

I amb aquest excés de puntualitat, quan encara no eren les 12 del migdia, han fet entrada al Teatre des Born, tot just començar el segon acte de la sarsuela «Foc i Fum». Com és tradició, amb les notes del Jaleo que posava l’orquestra, han pujat a l’escenari aquests representants reals de Sant Joan, entre els diàlegs costumistes que ens deixà en llegat Joan Benejam. 320 persones aplaudien aquest emotiu acte de la comitiva des Be, el públic de diumenge a l’obra dirigida enguany per Toni Riudavets.

Al carrer, la part més festiva la posava un grup nombrós de joves a les portes de cada una de les posades, cantant proclames de Sant Joan, «Un senyor damunt un ruc» o «Davallada de la mola», a més de diferents versions del «Boti, boti, boti». Mostraven fidelitat a la tradició heretada, de generació en generació. Tot i el contrast d’edat, per exemple, amb un dels cavallers veterans de la colcada, Joan Fedelich, l’amo jubilat de Torretrencada, de 85 anys, que esperava aquesta comitiva, rebent-los a primera línia, amb una encaixada de mans. «No té preu» eren les seves paraules. Es referia a sortir a Sant Joan i veure’s acompanyat en tot moment per la seva família, de sis fills, 15 nets i 9 ravenets. Els que avui, tot just sortir de casa la comitiva, l'han aplaudit fortament. Un moment en què tothom feia contenció de llàgrimes, i que ell ha acabat desitjant «Un bon Sant Joan; sort i ventura».

Una altra frase que ja queda per a la memòria d’aquest Dia des Be 2024 és la de l’amo jubilat de Son Felip, Miquel Moll, qui a 86 anys, sent el més gran de la colcada, i amb el record de Sant Joan de fa 70 anys, es referia a l’excés de gent amb expressió hospitalària «Aquí hi cap tothom». A Sant Joan, de moment, hi cap tothom. Amb la sort que el que acapara el protagonisme el Dia des Be encara és el més autèntic, l’essència de la festa.

Al geriàtric, els usuaris també han pogut tocar l'animal | Katerina Pu

Visites a l’Ajuntament i al Consell, a entitats culturals i eclesiàstiques o al convent de Santa Clara; posades de caixers i cavallers, cases senyorials i de senyors de llocs foren, de nou, l’epicentre. Amb menció especial al Geriàtric, on les persones usuàries viuen aquest trosset de festa, accedint al més polit del record. I en mans de qui enguany ho fa possible. Juntament amb el caixer senyor, la Junta està formada per Josep Manguán, la capellana; el caixer pagès de tramuntana, Antoni Bosch; el caixer pagès de migjorn, Joan Pons; el caixer casat, Damià Moll, i el fadrí pagès, Jordi Capó.

A les 22.20, la comitiva ha acabat el seu recorregut amb la darrera aturada, a cas caixer casat | Josep Bagur Gomila

Arribada a cas caixer casat

El recorregut ha acabat amb l'arribada de la comitiva a cas caixer casat, al carrer de Sant Isidre. Una gernació esperava aquest moment, quan el caixer senyor i el caixer capellà han sortit a les finestres a saludar als que eren a fora del carrer. Eren les 22.20 hores. Ara cada dia, al matí i al vespre, la dona dei casat s'encarregarà de penjar i despenjar la bandera fins al dissabte de Sant Joan. La comitiva ha acabat sopant, posant final a una intensa jornada festiva.