Imhotep, la joia del Museu de Menorca: com va arribar d'Egipte a un poblat talaiòtic

Un equip d'arqueòlegs liderat per Guillem Rosselló Bordoy, amb l'ajuda d'un grup de treballadors contractats de l'Illa, va dur a terme durant la primavera de 1974 una sèrie de treballs arqueològics a Torre d'en Galmés, que consistia en la desforestació amb la finalitat de poder aixecar la planimetria del poblat prehistòric o dels seus monuments més importants, amb l'objectiu de dur a terme noves excavacions i restauracions dels mateixos. Ja feia una trentena d'anys, el 1942 i 1943, que el notari i arqueòleg Joan Flaquer i Fàbregues havia excavat parcialment el recinte de taula de Torre d'en Galmés i que tres dècades després estava pràcticament tapat per la vegetació.

La neteja efectuada per l'equip de Rosselló Bordoy va deixar al descobert que a la zona absidal del recinte de taula Flaquer no havia pogut completar l'excavació, perquè una sèrie de grans blocs de pedra caiguts ocupaven el terreny, deixant un tram de l'interior de gran potència perquè la seva altura era igual a la del parament interior del recinte. A la base de la pilastra nombre 3 del recinte va aparèixer una mena de fletxa i als voltants una urna d'arenisca de forma rectangular i una altra punta de fletxa o javelina idèntica a l'anterior, però lleugerament més curta, segons explica Rosselló Bordoy    a l'opuscle «Imhotep, hijo de Ptah» (1974), inclòs en la col·lecció «Trabajos del Museo de Mallorca, 17», redactat conjuntament amb Ramón Sánchez-Cuenca i Pedro de Montaner Alonso.

Però la descoberta més espectacular no va ser fins dia 11 d'abril quan entre l'urna i el mur del recinte va aparèixer l'estatueta d'Imhotep, amb el cap estalonat al mur, on va quedar una taca de color verd-grisenc, produïda per la desintegració de la figureta que presentava en el seu front una falla bastant grossa.   

Neteja i restauració

La neteja superficial de l'estatueta de bronze de només 15 cm d'altura, amb l'eliminació de les adherències vegetals i la terra aferrada, va oferir als arqueòlegs els primers indicis de la seva identitat: Imhotep, el famós arquitecte i constructor de la piràmide escalonada de Saqqara, a Egipte. La descomposició prou important del front de l'estatueta va exigir un tractament que no es podia fer a Menorca, per la qual cosa va ser submergida en aigua destil·lada fins que va ser traslladada al Museu de Mallorca per a la seva restauració, realitzada per Ramón Sánchez-Cuenca.

El bronze presentava tots els elements iconogràfics característics de les representacions escultòriques d'Imhotep que proliferen a partir de la seva conversió en semideu curador, primer, i la seva posterior divinització, segons explica l'arqueòleg: casquet ajustat, actitud majestàtica, rotllo de papir, tors nu, faldellí i peus calçats amb sandàlies, la mida reduïda de l'exemplar i la seva posició asseguda.

L'aparició del jeroglífic en una fase avançada de la restauració de l'escultura i la seva lectura per Pedro de Montaner («Imhotep, el dues vegades adorat, fill de Ptah») va resoldre la qüestió sobre l'estatueta fabricada entre finals del segle VIII i primer quart del VI aC i que, segons apunta Rosselló, devia arribar a l'Illa per l'intens comerç marítim dels grecs amb la Mediterrània occidental, que va poder facilitar el transport d'un bronze original egipci a un poblat talaiòtic, com Torre d'en Galmés, en què el seu recinte de taula, on es va trobar l'Imhotep, va ser abandonat abans del segle III aC.   

Una estatueta que podria haver arribat a l’Illa amb un metge egipci

Si el 1974 Rosselló Bordoy subratllava que era «una estatueta egípcia de bronze d’extraordinària importància en ser la primera peça egípcia que es troba a la Mediterrània occidental», el 2012 l’arqueòloga Irene Riudavets proposava a «Una figureta de bronze d’Imhotep a Torre d’en Galmés» (2012) una nova hipòtesi sobre la seva presència a l’Illa fa més de 2.500 anys. Per a Riudavets l’Imhotep menorquí podria haver arribat a l’Illa duit per una persona estrangera, possiblement un metge egipci, que s’hauria embarcat en una nau de comerciants, grecs o fenicis, que va recalar a Menorca i, per qualque motiu, va quedar a l’Illa.