La història de la nissaga dels Orfila d'Alaior des del segle XVIII

Les primeres notícies es refereixen a Francesc Orfila i Margalida Villalonga que eren senyors de lloc, a més de les quatre generacions posteriors, amb les relacions socials, l'estatus privilegiat i estabilitat econòmica. Un senyor de lloc que no vivien al poble, sinó a la mateixa finca, anomenada Sant Joan, i que es caracteritzaven per ser persones aferrades a les tradicions i molt religioses, el que es reflecteix en les documentacions familiars. «En tots els testaments que hem pogut repassar, l'herència va sempre al fill major, que sempre duia el nom del seu avi patern. Els noms dels primogènits van sempre de Francesc a Miquel i de Miquel a Francesc, i així successivament», assegura l'autor.

No obstant açò, el que l'autor assenyala com el darrer representant de la nissaga de senyor de lloc de la família Orfila, no duia el nom de Francesc, com hauria estat per tradició, sinó que va ser Joaquim, el que s'explica pel fet que els pares d'aquest, Miquel Orfila Mascaró i Anna Tudurí, van tenir problemes per procrear i van fer la promesa que en tenir fills els posarien els noms dels pares de la Mare de Déu, Joaquim i Anna, com així ho van fer, a més de batejar amb el nom de Margarita a una altra filla.

El senyor Xim

Joaquim Orfila Tudurí (1864-1912), conegut com el senyor Xim entre els amics, es va casar amb Margarita Riudavets Llambías (1880-1918) i a la mort de son pare, cap al 1900, es va beneficiar de l'herència familiar amb diverses propietats, a més de prendre una decisió inèdita fins aquell moment: van deixar de viure al lloc i es van establir a una casa del carrer Major, situada al davant de l'Ajuntament d'Alaior i al costat de la mansió de la família Salort.

En Xim i na Margarita, que van tenir sis fills -Anna, Miquel, Francesc, Joaquim, Benita i Cristòfol- van viure d'una manera acomodada, passants els estius a Fornells i amb alguns viatges a la població catalana de Caldes de Montbui per prendre les aigües termals, tot i que també van patir la part menys amable de la vida, veure morir un fill, que en el seu cas van ser dos, el tercer fill Francesc que va morir tísic als 19 anys, i el quart fill Cristòfol mort als 4 anys d'una malaltia desconeguda.

El senyor Xim, que el 1912 va patir greus problemes econòmics, va morir de forma tràgica als 48 en un accident amb la galera anant al lloc de Sant Joan. La seva dona es va veure obligada a vendre tot el patrimoni immobiliari i va morir sis anys després, als 38 anys.

La narració de la història dels Orfila continua amb les vivències de les generacions posteriors.