Soldats protegits amb escuts al baix relleu de l'Aeroport | Katerina Pu

TW
6

En una de les parets de la sala de recollida d'equipatges de l'Aeroport de Menorca hi ha un gran mural que la gran majoria dels milers de viatgers que transiten per la zona, inclosos molts menorquins, desconeixen la seva autoria i l'episodi històric que representa.

Es tracta d'un mural que té 15 metres de llargària per 2,95 d'altura i 0,60 de gruix que el 1970 va elaborar el ceramista català Xavier Agraz Gili (1943-1993) amb la col·laboració del ceramista, escultor i pintor suís-menorquí Werner Bernard (1939). El mural representa el desembarcament a Menorca el 1287 de les tropes comandades pel rei d'Aragó, Alfons III, una proposta que el ceramista català va presentar al director de l'Aeroport de Menorca que s'havia inaugurat el març de 1969 en la seva actual ubicació en un ramal de la carretera de Maó a Sant Climent.

El gran mural està format per un total de 30 peces que van ser construïdes en el taller que Bernard havia habilitat a la seva casa de la casolania de Biniparrell, a Sant Lluís. Els treballs devien començar el mes de juny de 1970 o un poc abans, perquè en una entrevista d'Antonio Verger publicada el dimarts dia 7 d'octubre d'aquell any el ceramista català assegurava que s'hi treballava des de feia més de tres mesos i que la seva previsió era que estigués acabat en uns dies.

El mural que representa el desembarcament a l'Illa del rei Alfons III el 1287, que és a la sala de recollida d'equipatges, té una llargària de 15 metres i una altura de 3 metres | Katerina Pu

El procés d'elaboració del mural va començar amb la construcció d'una plataforma de formigó, de 15 metres de llargària per 3 d'amplària, sobre la qual es van incorporar les plaques amb cada un dels detalls de l'episodi històric. Aquestes plaques van ser elaborades amb ciment, calç i diferents tipus d'arena, afegint-hi òxid de ferro, per tal d'imitar la pedra viva. Cada una pesava entre 300 i 400 quilos, segons assegura Agraz a l'entrevista.

A la meitat esquerra del mural s'hi veuen tres embarcacions a la vela que naveguen, una de les quals ja ha arribat a la costa i de la que surten uns soldats protegits amb escuts que, en la meitat de la dreta del mural, es dirigeixen cap a una fortificació o castell.

Tot i que en un text fixat a l'angle inferior de la dreta del mateix mural es fa constar la participació de Bernard com a col·laborador, la realitat és que el seu paper va ser més important del que es podria pensar, donat que pel fet d'utilitzar-se el taller que havia construït a la seva casa de Biniparrell hi va dedicar moltes hores cada dia durant aquells mesos.

Quan a la darrera setmana de setembre les quinze peces de pedra artificial van quedar enllestides al taller de Biniparrell, van ser transportades amb un camió a la terminal de l'Aeroport de Menorca on posteriorment van ser col·locades a la sala d'arribada dels vols nacionals, essent el mural reforçat amb una estructura de ferro.

Durant els cinquanta-dos anys que han transcorregut, el mural de Xavier Agraz i Werner Bernard ha conegut dues altres ubicacions, donat que el 1987 va ser traslladat a l'ampliació de la terminal aeroportuària i des de juny de 2009 ocupa l'actual ubicació a la sala de recollida d'equipatges devora la cinta nombre 1.