Amics del Riu de Cala Galdana, a punt per als seus 25 anys

Una de les imatges de la jornada, pesant les captures abans del dinar

Sonia Marquès CampsFerreries12/10/23 4:01

L'Associació Amics del Riu Cala Galdana celebrarà l'any que ve el seu quart de segle, amb una llarga història com a punt de trobada i celebració dels amants de la mar. Ha plogut molt d'ençà que aficionats a la pesca de Ferreries i Ciutadella, donat que aquesta zona comprèn els dos municipis, tenien en aquest lloc reposat i d'esbarjo les seves barques agafades a molls independents, que suraven entre canyes. Hi han passat també molts temporals de sud-oest, llebeig, que és el que més l'afecta, amb onades que arriben des de l'Estret de Gibraltar i acaben sempre amb de vent de tramuntana. De tot açò en sap molt el mariner de l'Associació Amics del Riu Cala Galdana, Joan Pons, qui s'encarrega del manteniment, a través de la junta directiva, presidida des de fa tres anys per Antoni Coll. El primer president que va tenir l'entitat va ser Antoni Riudavets Salom, exalcalde de Ferreries i aficionat a la pesca, en un temps que molta gent d'aquí no sabia nedar. Aquesta és una de les grans paradoxes que rodejava a pescadors d'antany, i que parla de la realitat geogràfica o històrica de Ferreries en el territori insular.

Avui, l'associació Amics del Riu Cala Galdana compta amb uns 300 socis i 95 punts d'amarratge per a embarcacions recreatives i de pesca; ocupats sense que es faci distinció per procedència entre una banda o altra del riu, tot i que la vorera dreta mirant cap a la mar pertany al municipi Ciutadella, i la de l'esquerra, al de Ferreries. Una realitat fronterera ben particular. Com ho és aquesta zona d'esbarjo, encara bastant lluny de l'especulació turística. El mariner s'encarrega dels fondejos i morts, i de reforçar els amarratges quan les inclemències del temps ho requereixen. Una tasca que implica ficar-se, almenys, una vegada a l'any, a l'aigua fangosa del torrent, on neden llises, colque daurada o ànecs. I de tenir disponible sempre un punt d'amarratge quan hi ha una urgència marítima.

La profunditat del riu, d'un metre aproximadament, no es pot comparar amb la que tenia anys enrere. I de la mateixa manera, ha variat el curs de la desembocadura, que passa ara pel pont gran, cap a la mar. Mentre que, anys enrere, travessava tot un lateral de la platja. Però com que la natura, diuen, és sàvia i té memòria, quan venen les torrentades, l'aigua cerca la seva sortida original. En aquests moments és quan pot desbordar-se i arrossegar qualsevol cosa, incloent-hi la fusta de la passarel·la (per on arriben a passar, per cert, unes 4.000 persones diàries en temporada alta).

L'aigua vermella i argilosa de la zona, en les torrentades, arriba a tenyir fins i tot la mar, en una estampa ben característica del riu. Un dels més importants de Menorca, que neix a la zona del lloc de Santa Bàrbara, des de Ciutadella, i baixa cabalós pel barranc d'Algendar.

El president de l'entitat, Antoni Coll, flanquejat pel batle de Ferreries, Pedro Pons, i la batlessa de Ciutadella, Juana María Pons.

El campionat de pesca

El sentiment i el vincle per la zona es respira a l'Associació Amics del Riu Cala Galdana, que celebra cada any una gran paella al voltant del seu tradicional campionat social de pesca de verderols, aprofitant la veda, oberta dia 16 de setembre.

Fins a 10 peces és el límit per a tot participant. Dissabte passat, amb un mar llis, en calma, van ser 33 les embarcacions aficionades que hi van participar, amb dues línies o canyes des de la proa; en marxa, seguint el curricà. Com a nota destacada hi ha la participació d'una barca de dones, veteranes d'aquest campionat.

L'afició va requerir al migdia fins a 26 quilos d'arròs destinats a les paelles, en un dinar a la platja, amb unes 250 persones vinculades a l'entitat, i amb la presència també de la batlessa de Ciutadella, Juana María Pons, i del batle de Ferreries, Pedro Pons, que van elogiar la tasca, la perseverança en el sentiment i la continuïtat de l'associació.

Aquí, en bon ambient, van celebrar els triomfs de la jornada, com el peix més gran, una sirviola (els grans de l'espècie) de gairebé 20 quilos, de la barca de Tomeu Mir. O el premi a la captura més abundant, per a Bep Camps, de la barca Laramar. També hi va haver obsequis de mans de les empreses col·laboradores per a cada participant. Tota una festa, com cada any. I on no va faltar l'assortit de verderols pescats, cuinats deliciosament a la planxa.