L'acte l'introduí Joan Granados, ex director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i estiuejant a Ciutadella des de fa anys, on hi té casa. «Hem volgut fer una trobada, com molts altres que havíem fet a Sa Gelateria o a altres llocs per celebrar l'amistat», que al seu cas és de 45 anys. Granados explicà que es van conèixer quan ell era director General del Patrimoni Documental de la Generalitat de Catalunya, i el cridà perquè treballàs amb ell. Eduard Eroles era venedor ambulant de llibres i anava pels pobles de Catalunya a vendre'ls. «És un home de cultura» indicà. L'amistat es mantingué i es va reforçar quan Granados optà per vincular-se estretament amb Ciutadella i amb les moltes tertúlies i trobades que feien amb altres amics i amb el matrimoni Eroles-Martí, de qui els considerà «dos grans intel·lectuals». Destacà, alhora, el coneixement de l'Illa que té Maria Jesús Martí: «Sentir contar les seves històries ens va fer a tots més ciutadellencs i menorquins. I la relació amb ella i l'Eduard, ens ha fet millors».
Prengué la paraula llavors el doctor Ramon Florensa, amic i el primer que li intuí la malaltia i de qui ha tingut sempre tot el suport i tractament. Seguidament fou Antoni Argilés, un altre amic, barber i cal·lígraf, a qui la colla d'amics li encarregaren fer una acta emmarcada i amb lletra cal·ligrafiada de l'homenatge, que va ser lliurada al matrimoni.
Al pati, rere els protagonistes, hi havia una taula amb els deu toms del Diccionari Alcover-Moll (DCVB). I molts dels presents s'havien demanat què hi feien allà aquells toms i quina relació hi tenien amb l'acte d'amistat que es celebrava. Joan Granados afirmà que era el millor diccionari de la llengua catalana que s'havia fet mai en la història. I, així, va convidar a Josefina Salord a què comentàs el fet. La professora i investigadora de la literatura explicà el procés i elaboració de la magna obra lexicogràfica i de la lingüística catalanes d'Alcover-Moll i de l'extensa xarxa de col·laboradors que tingueren els dos lingüistes arreu dels Països Catalans. I un d'ell va ser, en els primer toms, el metge, filòleg i folklorista migjorner Francesc Camps i Mercadal, conegut també com Francesc d'Albranca, que era l'avi de Maria Jesús Martí, l'esposa d'Eduard Eroles.
Granados, que manejava l'acte i les intervencions, explicà que la idea dels amics era fer una donació dels deu toms a una escola o institució que no els tingués. Van rastrejar diferents centres docents i tots ja tenien el DCVB. Llavors van pensar en entregar-los a les monges de Santa Clara, però també tenien la col·lecció sencera. Va ser quan Granados va parlar del conseller de Cultura de Menorca tractant-lo d'ignorant perquè diu que va afirmar «que la llengua de les Illes és el balear i no té res a veure amb la llengua catalana». Llavors, de forma irònica, va comentar que «hem pensat que, potser, hauríem de regalar els deu toms del diccionari al conseller». Altrament, el grup d'amics seguirà mirant de ‘col·locar' el diccionari a algun centre o institució.
Per acabar l'acte van ser Maria Jesús Martí i Eduard Eroles que es van dirigir als presents per comentar experiències viscudes, de records i anècdotes; de quan i com es van conèixer; del seu establiment a l'Illa... Tot, des de l'agraïment a la cinquantena de persones que els van acompanyar a Can Saura i entre l'estima i emoció, es va servir un gin amb llimonada granissat als presents per cloure un acte sentit i pensant exclusivament pel temps agraït d'amistat amb el matrimoni Eroles-Martí.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Bep BoCertament Granados té molt que aprendre de mossén Alcover, en tots es sentits. I sembla mentida que aquest escolà de la Generalitat sigui tan prepotent i atrevit per aquí on es separatisme no agrada per res a sa gran majoria. Molts pocs ciutadellencs hi havia i sa millor i única intervenció ciutadellenca va ser sa de sa treballadora que va avisar que hi quedaven 10 minuts per tancar...
I es Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover i Moll, que s'el quedi Granados que el necessita més que ningú. A veure sí així es cura sa seua ignorància i així d'Alcover que tenia ben clar que “QUIN DRET NI CATEGORIA LITERÀRIA TÉ ES CATALÀ BARCELONÍ DAMUNT ES BALEAR, S’OCCIDENTAL O ES VALENCIÀ? ABSOLUTAMENT CAP”, exactament com també defensa sempre el senyor conseller triat per es poble de Menorca Joan Pons Torres.
baixamanerAçò no ho hauries de dir al senyor Josep Pons, ho hauries de dir a Granados que va fer política, tergiversar i provocar sa polèmica. Com sempre no saps ni de lo que ralles, s'homenatge era per dues persones i no només per una com escrius. Sa paraula polèmica la empres i escrius incorrectament, ja que du accent tant en sa modalitat barcelonina com en sa menorquina.
Josep PonsTrob q vostè esta fent el mateix i l'homeatgeat no es mereix cap polemica, solament respecte i prou.
S'ignorant ho serà Granados. A Joan Pons l'ha triat el poble de Menorca i no ha dit mai que es menorquí no tengui res a veure amb es català, açò és Granados que ho diu. Joan diu que hem de defensar sa modalitat menorquina a Menorca en tost des barceloní que alguns ens volen imposar. Així que millor que Granados se'n dugui sa seua prepotència i se'n vagi a donar es míting a una altra banda. Enhorabona a Maria Jesús i Eduard, una parella molt estimada a Ciutadella.
Un acte emotiu, llàstima de s'incursió en política de Granados que segons la notícia "manejava l’acte i les intervencions", posant en boca des conseller coses que no ha dit en es termes que Granados tergiversa. Es conseller no és cap "ignorant", per coincidir bàsicament amb Alcover:"Quin dret ni categoria literaria té es català-barceloní demunt es balear, s'occidental o es valencià? Absolutament cap. Parlam p´els que sostenen la desbaratada i sublevadora tesi de que el català de Barcelona ha d´esser la norma i la lley i la cifra del “bon catalá”, lo catalá literari , lo catalá per excel.lencia... I que no s’escandalisin els nostres mallorquins catalanistes de que diga aquí llengo i no llengua (…)Per això jo reivindic come forma absolutament llegítima la de les Balears, per més que se’n escarrufin certs mallorquins catalanistes (…)I sempre que dic jo llengua catalana desde l’any 1898, que vaig sortir al mitx per primera volta a parlar de tal llengo i a defensarla, s’ha d’entendre que vull dir això i no altra cosa; an aqueixa llengo, entesa així, me referesc sempre i no a la modalidat de Barcelona ni a cap altra que’s parli a Catalunya. No, may he pretengut subjectar Mallorca a Catalunya llingüísticament; may he volgut esclavisar ni endogalar el mallorquí an el barceloní, el nostro parlar an el parlar de Barcelona ni de cap altre endret de Catalunya."
Gràcies Joan per rallar tant clar i per s'estimació a sa llengua
Una gran persona, propera, cordial i sobretot generosa.