Tornar a casa amb una paparra aferrada és quelcom possible i gens estrany a Menorca, la gent del camp ho sap des de sempre. Els habitants de pobles i ciutats que surten més al camp, als parcs o a la platja amb el bon temps, també comparteixen entorns amb aquest artròpode del grup dels aràcnids que s’alimenta de sang de cavalls, vaques, ovelles, cans i moixos i també sang de persones.
Ciència ciutadana
Els veterinaris tracten molt amb aquest paràsit, que no és un insecte, però falta conèixer millor quines són les espècies que es troben a l’Illa i a totes les Balears, com es distribueixen i quines malalties poden contagiar als humans. Per això la Universitat de les Illes Balears (UIB) cerca paparres per estudiar-les i demana col·laboració per a fer el que se’n diu ciència ciutadana. Així es recolliran més exemplars i amb més diversitat. Si trobeu una paparra la podeu guardar en un recipient i contactar al 971 173 352 o a zoologia@uib.es.
Els col·legis de veterinaris també hi col·laboren en la recollida de paparres quan les hi extreuen a les seves consultes i els farmacèutics, en la part informativa. La paparra és fàcilment reconeixible i també fàcil d’agafar. Una vegada tancada a un recipient, aquest animal que és molt resistent, pot estar molts dies sense menjar i així arribarà viu als investigadors.
El doctor Miguel Ángel Miranda, catedràtic de Zoologia de la UIB, amb molta experiència en recerca científica en paparres, entre d’altres camps, coordina el projecte que ampliarà el coneixement que en tenim. Miranda informa que en només dues setmanes ja en tenen 141 de paparres aportades per ciutadans de Balears i estan pendents de rebre l’enviament dels exemplars recollits a Menorca, a Ciutadella i Es Mercadal per exemple.
Aquest material és molt important perquè prové de tot el territori i d’ambients tan diferents com una platja i un jardí privat, per exemple, amb els detalls de la seva recollida, si s’ha trobat al terra o aferrada a un ca o a un cavall.
Espècies a Menorca
Miranda explica que precisament a l’Illa, per la tradició de criar vaques de forma extensiva, les paparres tenen més presència que a la resta de Balears. Al 2016, la menorquina Míriam Monerris Mascaró, va realitzar la seva tesi doctoral, dirigida pel mateix Miranda, amb l’objectiu de conèixer la fauna d’ixòdids (paparres) en el ramat oví, la vegetació i la fauna silvestre, i detectar els patògens bacterians que poden transmetre a les Illes Balears, amb mostres, llavors, recollides només a Mallorca.
En un estudi posterior es va detectar que l’espècie de paparra Hyalomma marginatum, només es troba a Menorca i no a les altres illes. Aquest paràsit és vectorial de la febre hemorràgica de Crimea Congo, que ja circula a la Península, segons explica Miranda.
Caption
El projecte de la UIB per investigar-les i saber més sobre els riscos que poden comportar les paparres per a les persones, es desenvoluparà durant els propers anys, i el doctor Miranda indica que és important que «la gent interioritzi que pot dirigir-se a la UIB a entregar una paparra» per acabar identificant les diverses espècies del catàleg balear i analitzar els possibles patògens de cadascuna.
Com prevenir la seva picada o, si ja és tard, com extreure-la sense perill
La picada d’una paparra no fa gens de mal, de fet, aquest és part del problema perquè en podríem tenir una aferrada a una part amagada del cos, com els cabells, i no assabentar-nos. El perill d’aquest paràsit és que poden transmetre diverses malalties infeccioses com la febre hemorràgica de Crimea Congo, la malaltia de Lyme o la febre exantemàtica mediterrània, tot i que per sort no és el més comú. Les paparres es troben aferrades a animals o al terra i a la vegetació, sobretot a la primavera i l’estiu. Com a prevenció es poden fer servir pantalons i calcetins llargs, fins i tot aquests darrers per sobre. Amb roba blanca o clara és més fàcil veure-les. També pot ajudar l’ús de repelents i olis essencials d’eucaliptus o lavanda. Per als animals, l’auxiliar veterinària Maria Ensenyat informa que hi ha pastilles, pipetes i collars efectius i recomana no passejar o deixar els cans entre herbes altes.
Si som al camp, a prop de vaques o altres animals i hem estat entre herbes, podem revisar-nos i si trobem una paparra enganxada, extreure-la amb cura o visitar el metge. L’atenció davant una paparra aferrada a la pell d’una persona és normalment l’extracció amb pinces corbes amb una tracció suau i constant cap a fora, sense apretar la paparra, les seves potes ni altres parts. Després es fa una cura local i es valora una profilaxis antibiòtica. El que és important és no posar cap producte abans de l’extracció, ni alcohol, ni vinagre, ni res, perquè pot provocar més vòmit de la paparra dins l’humà i fer més fàcil la transmissió de malalties. Tampoc tallar-la, cremar-la, posar oli ni petroli però sí fer una foto.
Si le acercas la punta encendida de un cigarrillo alrededor de medio cm. saldrá pitando mas rápido que inmediatamente y no te quemará a tí. Si intentas arrancarla no te garantizo éxito... :-)
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
depende de la garrapata, si es de la especie de la aeat lo que hay que proteger mas es la cartera
calentar un clip con una llama y acercarla,se suele desprender,la acetona a veces funciona, los sprays de frio local la congelan,...
PeripalFins no fa gaires anys es deia que contra les paparres anava molt bé una copeta d'annissat (naturalment begut).
Si le acercas la punta encendida de un cigarrillo alrededor de medio cm. saldrá pitando mas rápido que inmediatamente y no te quemará a tí. Si intentas arrancarla no te garantizo éxito... :-)