Les nits d’oci i erotisme a l’Illa al llarg del segle XX

El Trocadero està íntimament lligat a la història de l’oci nocturn menorquí del segle XX. Situat al nombre 40 del carrer Santa Cecília, de Maó, era un dels punts considerats com a neuràlgics d’Es Barrio, com era coneguda popularment una part de la barriada de ses Tanques del Carme amb nombroses cases de prostitució.

L’edifici tenia el seu origen en el cafè Can Boniato, que va obrir en la segona dècada del segle XX i a partir del 22 de desembre de 1934 es va convertir en un cabaret per iniciativa de José Boniato. Els primers mesos de 1935 el cabaret va organitzar nombroses festes amb ballarines i alcohol, fins al punt que les autoritats republicanes van considerar que el local d’oci va traspassar la normativa contra la prostitució i la immoralitat, imposant una multa de 250 pessetes al propietari del cabaret i quatre multes de 50 pessetes a quatre tanguistes d’El Trocadero per faltes a la moral i escàndol públic. En la primera meitat del segle XX, altres locals i sales de festa van barrejar espectacle, alcohol i prostitució, com El Petit Recreo, El Gato Negro, El Bar Celeste, el cafè Los Chatos i El Rancho Grande.

Després de la Guerra Civil el Trocadero va continuar la seva activitat fins a mitjans de la dècada de 1980, en què les dones van ser el seu reclam, però també hi van actuar cantants homosexuals, per la qual cosa es va convertir en el punt de trobada dels gais de Maó i també de Menorca.

Inaugurat el 1829, el Teatre Principal de Maó també va ser l’epicentre de la vida nocturna, amb una trajectòria que va canviar tímidament el 1955 amb l’obra «Humor y melodías» que es va caracteritzar per la seva frivolitat, fins a la irrupció de l’erotisme el 1977 amb «La sexy cateta» i «Bellezas al desnudo» en què el públic va poder presenciar per primera vegada nus integrals, un fet inèdit en la llarga trajectòria artística del ‘Principal’.

Anys de canvis

La bonança econòmica i la progressiva obertura cultural durant el franquisme dels anys seixanta va modificar la xarxa d’oci nocturn a l’Illa, passant dels balls als casinos i teatres a una sèrie de locals més moderns, encara que la presència de l’erotisme no va ser tan intensa com a Mallorca i Eivissa: La Porta del Mar i Sa Cova de ses Àmfores (Ciutadella), Sésamo (Maó), Sa Tanca, S’Algar i Hotel Punta Prima (Sant Lluís), Cova d’en Xoroi, Playa Azul de Cala en Porter i Salón España (Alaior). A la dècada següent van aparèixer noves discoteques, com Nura, Stars i Chicago (Maó), Alí-Babá (Ciutadella), Xauxa -després va passar a denominar-ser Bazzari- i Ziggy’s a Binibèquer Vell (Sant Lluís), Tonic (Es Castell).
La inauguració el 1971 de la discoteca Mannix, a Ciutadella, va encetar un període en què les propostes artístiques van ser més agosarades, amb la presència de strippers com Lisa Harper, Linda, Mery, Elice, Edith Delgado, Erika, Soraya, Sarima i moltes altres artistes amagades darrere un pseudònim artístic. Durant un bon grapat d’anys la discoteca ciutadellenca va rivalitzar amb Poppin’s, a Maó, que es va convertir en un espai de referència per al jovent del cap de llevant de l’Illa.

Mannix va saber explotar la nova indústria del streaptease, amb la contractació de parelles de performers que simulaven escenes d’alta tensió sexual dalt l’escenari, com el duo eròtic Gemini, Sabina & Gerard, Richy & Christie Blondi, Ivon & Denis, Black & Star, el trio The Great Lucas & Co. i l’espectacle Krista & Sakrura que la discoteca publicitava com a «Las dos lesbianas».

Arran de la febre dels travestis als locals nocturns de les illes vesines, Menorca també es va abraçar al transformisme, amb l’actuació el setembre de 1978 de Christian & Bruno a la discoteca Alí-Babá (Ciutadella), que va representar un tret de sortida perquè altres locals -Mannix, Poppin’s i Xauxa- organitzassin espectacles de draag queens com Sandra Salomé, Marianne, Doris, i el «transformista còmico» Ferdinand. No obstant açò, Alí-Babá va ser la discoteca emblemàtica per al moviment Lgtbi, acollint el 10 d’agost de 1978 la primera festa gai a l’Illa, que va incloure la celebració del certamen Miss Travesti.

Nadiuska

Per altra banda, «La mosca hispànica» («Spanish fly», en el títol original de la coproducció entre el Regne Unit, Espanya i el Canadà) és l’exponent de l’Illa com a plató del cinema eròtic, amb les desventures d’un resident anglès a l’Illa que de forma accidental descobreix un potentíssim afrodisíac.

La pel·lícula, rodada l’estiu de 1975, va comptar entre el seu elenc amb el reconegut actor britànic Terry Thomas i l’espanyol Ramiro Oliveros, però l’estratègia comercial passava pel protagonisme indiscutible de Nadiuska, l’actriu més representativa del destape espanyol. «La mosca hispànica» va ser estrenada l’11 de maig de 1976 al Teatre Principal de Maó.