Endinsats de ple en els oficis que es celebraran entorn al Tridu Pasqual que van de Dijous Sant a la Vigília de la nit de Pasqua, celebracions en què l'església cristiana commemorarà la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, Setmana Santa i Pasqua de resurrecció. Les processons penitencials que voltaran aquests dies pels carrers de la majoria dels pobles de l'Illa també són una manera d'expressar a ull de l'art escultòric, un context religiós, cultural i únic en el qual les imatges lliurades sobre unes ‘andes' o pas propi d'alguna confraria, són clars exemples traspuades en la fe i bellesa d'una talla.
Anem a fer idò, i sols com petit complement històric de l'art imatger, un petit recorregut per conèixer i descobrir, algunes de les iconografies de la Setmana Santa de Menorca.
Les talles més antigues
Ben poques són les imatges de Crist, la Mare de Déu o altres personatges diguem propis de la Setmana Santa, que ens han arribat de ben antic. Els mesos de juliol i agost de 1936, en el ple d'una tristíssima guerra civil espanyola, les esglésies de la nostra illa foren saquejades i cremat pràcticament tot el seu patrimoni religiós, una pèrdua injustificable que fa que una part gran de la nostra història religiosa i escultòrica, es perdés.
Tot i així, podem gaudir d'algunes talles que cada any fan acte de presència a les processons de la Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció com la del Sant Crist, dit dels Paraires, a Ciutadella, l'angelet que figura a la capçalera del pas del Sant Sepulcre i la figura de La Mare de Déu de l'Esperança a l'Encontre, els dos a Maó, i finalment, la del Crist Ressuscitat des Migjorn Gran.
El Sant Crist dels Paraires, Ciutadella
En el primer dels casos, Crist Crucificat, no tenim constància de l'autor de la talla però sí sabem que ja existia el 1661, arran d'unes pregàries suplicant al «bon Déu», el do de la pluja en uns moments de forta sequera. La bella i molt advocada imatge, pogué ser salvada gràcies a la valentia dels veïns que habitaven als voltants de l'oratori homònim, açò sí, amb els braços separats del cos, arran d'haver-la tirada a terra malintencionadament. Un cop passada la guerra, el jove escultor ciutadellenc, Jaume Bagur Arnau la restauraria, tornant la present imatge al seu lloc, l'església del Sant Crist, el 12 de març de 1939.
Fent un petit afegitó en referència a aquesta única i molt estimada imatge, els primers anys de la recuperació del Sant Enterrament a Ciutadella, bienni de 1940 - 1941, aquesta talla va sortir acompanyada de la figura d'una Dolorosa. El 1942, ja no sortiria més, pel fet d'estrenar-se unes noves talles de Crist Jacent i la Dolorosa, obres del tallista Jaume Bagur, icones portades pels ‘Pelegrins' i els ‘Ajusts', hereus dels antics gremis d'hortolans pagesos.
Ja no seria fins la celebració del tercer centenari de la Suor Miraculosa del Sant Crist el 1961, quan arran d'una instància dels confrares d'aquesta confraria i el vistiplau del bisbe de l'Illa, Bartomeu Pascual, es crearia una secció de portadors per treure aquesta imatge a la processó del Sant Enterrament, tal i com ho veiem avui en dia. (1)
L'angelet del Sant Sepulcre
La segona de les talles a què volem fer referència, és l'angelet que corona la capçalera de l'urna del Sant Sepulcre de Maó, un esperit pur i missatger de Déu, que plora davant la mort del seu creador.
Gràcies a poder tenir la factura de la construcció d'un Sant Sepulcre per la processó del Sant Enterrament a Maó de 1813, el 4 d'abril del 1814, es pagava la quantitat de 14 duros a l'escultor Pere Macià, per la talla d'aquest àngel, imatge que es va salvar de l'espoli que va patir la parròquia de Santa Maria, en estar custodiada per una família particular. Les andes i la imatge del Crist Jacent, foren cremades.
Mare de Déu de l'Esperança, a la processó de l'Encontre de Maó
La bella imatge de la Mare de Déu de l'Esperança que participa a la commovedora processó de l'Encontre de Maó, el matí de Pasqua de Resurrecció, està documentada el 1878, talla que havia estat del gremi dels teixidors. La sort volgué que fos salvada d'aquells crematoris històrics de 1936.
Jesús Ressuscitat des Migjorn Gran
Finalment, de la petita relació d'imatges anteriors a 1936, trobam la de Crist Ressuscitat, que surt a la processó de l'Encontre el matí de Pasqua as Migjorn Gran. És una talla anterior a 1816, d'estil barroc, que es salvà per estar custodiada per una família particular. (2)
L'art escultòric de la passió a partir de 1940
Com hem citat abans, la destrucció de quasi tot el patrimoni religiós el 1936, faria que a partir del 1940, renaixés una nova etapa en la qual es tallarien les actuals imatges de passió i resurrecció, que podem veure a les diferents processons de la Setmana Santa illenca.
Centrant-nos en algunes de les actuals imatges, podem veure de primeres, una nova concepció en les talles, sortides dels escultors del moment com Jaume Bagur Arnau, Waldermar Feen o Miquel Vadell Pastor, intentant en el possible, imitar les que antigament hi havia.
De 1940 a 1942, l'escultor d'origen alemany i afincat a la sínia del Fonduco, Es Castell, Waldermar Feen, seria l'autor de les imatges del Crist Jacent de la confraria del Sant Sepulcre i el 1942, tallaria les imatges del Sant Crist i Maria Magdalena, de la confraria de La Sang. (3)
El Divendres Sant 1942, la Basílica Catedral de Menorca, seria el lloc on serien beneïdes les noves talles del Bon Jesús Mort de Ciutadella i la Mare de Déu de la Soledat, obres de l'escultor ciutadellenc, Jaume Bagur Arnau. (4)
L'escultor manacorí, Miquel Vadell Pastor, seria l'autor d'una altra gran obra i diria que única a l'Illa, el Sant Crist Crucificat de la parròquia de Sant Martí de Tours, as Mercadal, el 1940. I diem única, pel fet de que té els braços articulats de manera que pot estar a la creu i a dins del sepulcre que surt a la processó de l'Enterrament del poble descrit. (5)
La Setmana Santa de 1953, a la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran, es beneiria una nova talla de La Soledat, que sortiria a la processó del Sant Enterrament aquell mateix any, obra de Jaume Bagur Arnau, amb gran similitud a la de Ciutadella.
I finalment, arran de la renaixença d'algunes processons arreu de l'Illa a partir dels anys noranta, brollarien noves imatges com la de Crist Ressuscitat, de la confraria del Sant Sepulcre de Maó el 1994, talla sortida dels tallers d'art cristià d'Olot (Girona), treballada en fusta tropical, baix unes línies més actualitzades.
Finalment, i de la més actual de les confraries de Maó, l'Associació Parroquial de Fels Devots del Nostre Pare Jesús de La Sentència i Maria Santíssima de La Misericòrdia, establerta a la parròquia de Sant Antoni Abat, agost de 2019, adquiririen una nova i preciosa imatge del Jesús de la Sentència, obra de l'escultor de Morón de La Frontera, Sevilla, Manuel Martín Nieto, que representa el moment en el qual Jesús després de ser flagel·lat, és presentat al poble per després ser ajusticiat a la creu, i que seria estrenada el 2022.
Conscients que ens deixem altres imatges de prou relleu escultòric, els exemples que exposem, són prou adients per viure la Setmana Santa baix els ulls de l'art imatger i amb ell, la memòria d'aquells dies que fa 2023 anys, serien l'inici d'un camí que mai acaba, la fe.
Notes
1. La història conta com el 14 de març de 1661, la imatge va suar fins en tres ocasions en demanda de pluges.
2. L’església des Migjorn Gran per dins: retaules, imatges i vida comunitària. Joan Pons Moll, 2009.
3. Waldermar Feen, Frankfurt, 1878 – El Fonduco, Es Castell, 1955. Autor així mateix de La Mare de Déu de Gràcia, 1939, i del bust dedicat a l’almirall Augusto Miranda, 1929.
4. Jaume Bagur Arnau, Ciutadella 1913 – 1979. Autor de nombroses obres de imatges i retaules a tota l’Illa. En referència a imatges de la passió, hi ha les imatges de Crist jacent de les parròquies d’Alaior i es Migjorn Gran.
5. Miquel Vadell Pastor, 1881 – 1961. Entre les seves obres a Menorca, consta la restauració de la Mare de Déu del Toro i autor de les talles de Sant Antoni Abat de Sant Climent i de Fornells.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
miquel ferru
|
Hace un año
Gracias Francesc Carreras,.
Sus detalles sobre el Sant Crist dels Peraires y los años en que salió y cuando se interrumpió su salida procesiuonal me han llevado a recordar la preciosa secuencia cinematograficamente maestra, de la película "El Final de una Leyenda " basada en obra literaria del mismo título de Angel Ruiz y Pablo, filmada en 1950/51, cuya acción se situa en la Ciudadela del primer cuarto de siglo, en cuyos momentos finales se muestra en pantalla la sombra de la Cruz con el Cristo crucificado, que es procesionado por la calle, y que cortando la luz de una farola, entra por la ventana de la alcoba y cruza la pared a la vista de la protagonista que recibe la Extremaunción..
Quienes no hayan visto la película, aunque hayan leído la novela, disfrutarán viendo aquellas secuencias y encuadres magistrales de cine en blanco y negro.
Y deduzco que volviendo a la Historia que cuenta Francesc Carreras la sombra filamda tenía que se , reviviendo aquellos años, el paso del Crist dels Peraires que salía en procesión por Ciudadela, la Semana Santa evocada en aquella parte de la película.
... hace nada salió una noticia del incendio del maniquí de la virgen del Rocío en Vélez-Málaga, en que cofrades espantados y frenéticos intentaron apagar las llamas que devoraron el velo, cara, pecho y brazos de la misma antes los gritos histéricos de la gente, más pendiente de filmarlo con los móviles que de arrodillarse a suplicar una intercesión divina en forma de milagro, hasta que unos muy humanos bomberos alcanzaron un extintor de polvo que lo puso todo perdido hasta el punto que tuvieron que pedir una sábana para tapar el estropicio... y recuerdo que no ha sido responsabilidad del tan manido año 36... si no ha sido ningún miliciano con un mechero, cabría preguntarse por qué lo de ahí arriba ha permitido que pasara lo que ha pasado, en fín..
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Gracias Francesc Carreras,. Sus detalles sobre el Sant Crist dels Peraires y los años en que salió y cuando se interrumpió su salida procesiuonal me han llevado a recordar la preciosa secuencia cinematograficamente maestra, de la película "El Final de una Leyenda " basada en obra literaria del mismo título de Angel Ruiz y Pablo, filmada en 1950/51, cuya acción se situa en la Ciudadela del primer cuarto de siglo, en cuyos momentos finales se muestra en pantalla la sombra de la Cruz con el Cristo crucificado, que es procesionado por la calle, y que cortando la luz de una farola, entra por la ventana de la alcoba y cruza la pared a la vista de la protagonista que recibe la Extremaunción.. Quienes no hayan visto la película, aunque hayan leído la novela, disfrutarán viendo aquellas secuencias y encuadres magistrales de cine en blanco y negro. Y deduzco que volviendo a la Historia que cuenta Francesc Carreras la sombra filamda tenía que se , reviviendo aquellos años, el paso del Crist dels Peraires que salía en procesión por Ciudadela, la Semana Santa evocada en aquella parte de la película.
manu menorcaTú sí que eres un maniquí, poca vergüenza que tienes.
... hace nada salió una noticia del incendio del maniquí de la virgen del Rocío en Vélez-Málaga, en que cofrades espantados y frenéticos intentaron apagar las llamas que devoraron el velo, cara, pecho y brazos de la misma antes los gritos histéricos de la gente, más pendiente de filmarlo con los móviles que de arrodillarse a suplicar una intercesión divina en forma de milagro, hasta que unos muy humanos bomberos alcanzaron un extintor de polvo que lo puso todo perdido hasta el punto que tuvieron que pedir una sábana para tapar el estropicio... y recuerdo que no ha sido responsabilidad del tan manido año 36... si no ha sido ningún miliciano con un mechero, cabría preguntarse por qué lo de ahí arriba ha permitido que pasara lo que ha pasado, en fín..