Viure a Barcelona per només 170 euros al mes

Si la majoria dels universitaris que comparteixen pis han de pagar entre 500 i 600 euros mensuals pel lloguer i els subministraments associats a la seva estada, els inquilins de la Casa de Menorca tan sols en paguen 170, consums d'aigua i llum inclosos.

I no es tracta de pisos qualsevol, sinó de vertaders apartaments de dues, tres i fins a sis habitacions amb vistes al carrer Diputació i la Universitat de Barcelona que en el mercat superarien els 1.000 euros de lloguer, fiances i gestió immobiliària apart.

La cabuda d'aquest cèntric edifici al carrer Diputació es seguirà incrementant l'any que ve, amb la recuperació d'un antic pis habitat i la seva conversió en un apartament de dues places més, que ja estrenen dos dels alumnes més veterans. En total, el Consell insular, que en gestiona la residència, ofertarà el proper curs 31 llits, per alleugerir així l'esforç econòmic de les famílies menorquines amb menys recursos i premiar, de pas, als estudiants amb millors resultats acadèmics.

«Són els dos factors essencials a les convocatòries que treim cada any», diu el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, qui confia en reduir també així la llista d'espera, que suma ja 17 peticions. La demanda s'ha incrementat des que, l'any passat, l'oferta es començà a fer present a la fira d'estudis superiors de Ciutadella. Fins llavors, es contactava directament amb tots els instituts de l'Illa.

El Consell fa créixer les beques un 67% en 4 anys

En la mateixa línia, el Consell de Menorca ha incrementat aquests darrers anys l'import de les beques que concedeix als universitaris de l'illa per sortir fora a estudiar. La quantitat total ha passat de 300.000 euros a 501.000, des d'abans de la pandèmia, gràcies a l'ajut extra que també ha garantit pel proper any el Govern de les Illes Balears.

«Així donam una solució també a les famílies de Menorca per poder sostenir el cost que els suposa dur els seus fills a la península», remarca el conseller. Si les ajudes del Ministeri d'Educació es centren més a pal·liar la situació de les famílies amb menys recursos, la convocatòria illenca atén «les rendes mitjanes perquè, encara que una parella arribi entre els dos a ingressar 40.000 o 50.000 euros anuals, no els és suficient moltes vegades per sufragar el cost de tenir dos fills estudiant, que els hi suposaran més de mil euros al mes». Les subvencions per aquesta via oscil·len entre els 200 i els 2.000 euros anuals per cap i, per tant, poden aportar fins a un terç del cost.

80.000 euros anuals d'inversió per convertir-la en ‘ambaixada cultural'

El Consell inverteix regularment 80.000 euros cada any per posar a punt la Casa de Menorca amb l'objectiu que esdevengui «la veritable ambaixada cultural de l'Illa a Barcelona. És important disposar d'un espai com aquest per donar a conèixer els llibres i la producció cultural menorquina i garantir així una certa projecció exterior als nostres autors i a les iniciatives públiques», diu Maria.

El conseller recorda que aquest és precisament un dels motius que van empènyer la institució i els 8 ajuntaments a comprar la majoria de les accions de l'antiga Immobiliària que la gestionava i recuperar l'esperit que va dur l'any 1964 als menorquins llavors radicats a Barcelona a crear-la.

«En els seus inicis va tenir molta vida social, però després l'activitat va quedar gairebé aturada». Per reactivar-la, s'ha conveniat amb l'associació Crits i Renous, gestionada pel maonès Jordi Cardona, que s'encarrega de programar-ne actes. Aquest any se n'han fet cinc, que aplegaren en total 370 espectadors. Per l'any que ve ja se n'han programat altres cinc, començant pel Carnaval al febrer. També s'hi fan cursos de ball de bot, presentacions de llibres, curtmetratges, concerts i el tradicional bingo nadalenc.

De fet, una de les recents inversions ha permès de renovar el teatre i tot l'equipament sonor per tal d'augmentar-ne el potencial d'actuacions. «Sobretot calia actuar a la coberta, perquè els dies de pluja s'hi filtrava molta aigua», diu la secretària de la Casa, Sílvia Gomila. La propera compra serà de focus per tal de millorar l'atractiu dels concerts i permetre que s'hi facin representacions teatrals. El conveni amb el Consell finalitza l'any que ve.

Es treballa perquè la Casa tengui una entrada directa des del carrer

L'associació Crits i Renous gestiona a la vegada les activitats que s'hi fan a l'Espai Mallorca i la Casa de Menorca. Fa 10 anys que programaven els actes de l'Espai Mallorca i, des de setembre de 2021, es fan càrrec també de l'edifici menorquí. En aquest darrer cas, el Consell hi compromet una aportació anual de 12.000 euros.

Tot i així, el gerent de l'associació, Jordi Cardona, reconeix que, «tot i que cada vegada és més coneguda, costa estendre el coneixement de la Casa de Menorca entre els catalans. Jo mateix, que duc 14 anys a Barcelona, no la coneixia, fins que els cosins meus s'hi van allotjar com a estudiants».

El principal entrebanc, creu Cardona, és la manca d'un bar a la planta baixa o «d'una entrada directa des del carrer, però estam fent feina per aconseguir-ho». De fet, l'Ajuntament de Barcelona també financia cada any el funcionament de l'associació.

«La Casa de Menorca és una molt bona ambaixada», diu, «perquè no és fàcil tenir un teatre com aquest al bell mig de l'Eixample». Enguany hi han actuat des de Cris Juanico a Nòmades, els guanyadors del festival Talent Jove, que així van poder tocar a Barcelona tot aprofitant el pont de la Constitució.

Mercè Guasch Riera, Marc Pons Serra, els veterans: «Els companys catalans flipen en saber el que pagam»

Mercè Guasch Riera, de Fornells, i Marc Pons Serra, de Maó, són dos dels veterans de la Casa de Menorca. Hi són des que van començar a estudiar i ja fa 4 anys que ajuden la resta d'universitaris a integrar-se. I a fer enveja, també, als seus companys catalans d'escola que, diu Marc, «flipen en saber que només pagam 170 euros al mes».

Marc va entrar a la Casa un any més tard que el seu germà. Estudia un grau superior de Comunicació Audiovisual, a cavall entre la producció i la realització. Al seu estudi, ple de fotos d'un grup de tribut a Queen, munta videos per una youtuber.

A pocs metres estudia Mercè, qui fa Econòmiques a la UB i valora la «comoditat del preu i de la ubicació. Està tan cèntric que pots anar a peu per tot». Però encara n'hi ha més. Ser tots menorquins ajuda a integrar els nouvinguts. «Estam genial. Hem format entre tots una minifamília».

Isma, un altre dels veterans, és el tercer dels germans d'una família des Castell que passa per la Casa. Té sort. Tot i que conviu amb cinc persones, el seu pis és el més gran i disposa d'una espaiosa terrassa exterior. És «el punt de trobada» de tota la comunitat.

Laura Doblas Moll, estudiant de Medicina: «A la residència on m'allotjava el primer any pagava 900 euros»

Laura Doblas Moll, una jove estudiant de Medicina de 21 anys de Ferreries, s'alegra d'haver vingut a la Casa de Menorca. «Almenys aquí sents dir idò per l'escala», diu entre rialles. No és l'únic avantatge. Comparteix pis amb una altra amiga que també vol ser metge i la seva habitació té un finestral tan gran que seria l'enveja de qualsevol veí del barri. A més, està a un pas de la universitat i del transport públic que la duu a l'hospital de Bellvitge, on fa pràctiques, i la seva família paga fins a cinc vegades menys. El primer any a Barcelona, la residència on s'allotjava costava 900 euros mensuals.

El apunte

Sílvia Gomila, la ‘mare’ que gestiona la Casa: «Fa 30 anys molts estudiants no havien agafat mai un metro»

Sílvia Gomila, de pare ciutadellenc i mare sevillana, gestiona el dia a dia de l’edifici des de fa més de 30 anys. Ella és la «mare» dels estudiants allotjats, qui atén les seves queixes i demandes, garanteix el manteniment de les instal·lacions i interlocuta, si és necessari, amb les famílies.

«Ara, per sort, tot és diferent. La casa està millor, s’hi inverteix i també els estudiants estan més espavilats. El 1992, molts dels universitaris era gairebé el primer cop que sortien de l’Illa i que agafaven un metro i se’ls havia d’orientar. En canvi, als d’ara quasi no els has de dir res», comenta. Però, de totes formes, «pujo una vegada al mes a cada pis per ‘controlar-los’ i veure com ho duen».