El toc manual de campanes espanyol forma part des del passat dimecres de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una decisió adoptada pel Comitè del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco que s'ha reunit aquesta setmana a Rabat, al Marroc. Aquest acord de protecció permetrà salvaguardar les més de trenta maneres de toc manual de campanes que actualment existeixen a Espanya.
El metge cirurgià i campaner Alberto Gil assenyala que els diferents campaners de l'Estat espanyol tenen un estret contacte amb Europa Nostra, associació que ha promogut diferents iniciatives culturals relacionades amb la protecció i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. «La iniciativa va sorgir d'alguns gremis de campaners potents, de Castella i Lleó i de la Comunitat Valenciana i es va recopilar els llocs on encara es manté el toc tradicional de campanes. Es va demanar una sèrie d'informes sobre la manera del toc manual, si s'havia enregistrat les consuetes històriques, si les instal·lacions eren tradicionals o intentaven semblar a les tradicionals. I finalment, hem tingut la gran fortuna que el toc tradicional de campanes s'ha declarat Patrimoni Cultural Immaterial. Per tant, és una gran notícia», assegura.
Diferents tocs
Gil assenyala que en el seu cas ell practica diferents tocs de repicades, que són combinacions rítmiques de dues o més campanes, i es tracta de la repicada que va aprendre sent un fillet a la seva terra, el País Basc. En aquest sentit, apunta que cada repicada varia molt en funció de la zona i fins i tot dels pobles, no tant de les regions històriques o geogràfiques, «pot variar molt d'un poble proper a l'altra, però generalment podem dir que la meva manera de toc que jo empr en algunes festivitats és la repicada del nord d'Espanya, de Navarra, que en certa mesura també es comparteixen amb Castella-Lleó», afirma.
Quant a les repicades festives, assenyala les que es fan a les vespres de la festa major, es sol emprar, tot i que ja està assistit per ordinador a l'església de Santa Maria, a Maó. Durant un funeral es pot tocar a mort de la manera tradicional, identificant amb la rítmica i els cops de campana si el difunt és o no una persona important. «En festivals, trobades o exhibicions, perquè la majoria de la població de les ciutats ha perdut el llenguatge sonor, hem fet el toc d'alarma per anunciar un perill, el toc de tancament de murades com es fa a la Catedral de Ciutadella, també el volteig a mà de les campanes amb diferents velocitats, del tipus bandeo que és l'oscil·lació de la campana, amb una melodia més alegre o festiva de casament, entre altres», subratlla.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
manu menorca
|
Hace más de 2 años
... se lee en la imprescindible Wiki = "..Bajo ciertas condiciones, los sitios mencionados pueden obtener financiación para su conservación..." y ahí está la madre del cordero... supongo que los diversos obispados deben estar ya frotándose las manos por la posible llegada de suculentas subvenciones que engrosarán aún más sus muy diversas fuentes de financiación...
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... se lee en la imprescindible Wiki = "..Bajo ciertas condiciones, los sitios mencionados pueden obtener financiación para su conservación..." y ahí está la madre del cordero... supongo que los diversos obispados deben estar ya frotándose las manos por la posible llegada de suculentas subvenciones que engrosarán aún más sus muy diversas fuentes de financiación...