Va Gros anuncia la festa a Maó

Sota la direcció d'Héctor Pons, alcalde de Maó i director musical de l'agrupació, enguany el nombrós grup de cantaires, vestits amb la imprescindible samarreta groga, van comptar amb un ampli acompanyament instrumental, format per deu guitarres, quatre acordions, dues trompetes, dos trombons, una tuba, un contrabaix, un saxo i un clarinet.

Recorregut

Noticias relacionadas

Las fiestas de Gràcia terminan con 57 asistencias sanitarias y 6 traslados

Más noticias relacionadas

Com cada any, el grup s'havia preparat durant tot l'estiu amb les concorregudes cantades dels dimecres al bar Infanta i els assajos del mes d'agost al teatre de l'Orfeó Maonès.

Les ganes de festa ja es notaven a les 18 hores, quan els primers cantaires es van començar a concentrar davant l'emblemàtic bar Infanta, seu oficial del grup i punt de partida. La vetllada va començar amb una de les novetats del cançoner d'enguany, el tema «Mi gran noche» de Raphael, que va donar pas a un recorregut que es va allargar més de dues hores, durant les quals el grup va fer aturades per cantar a la plaça Reial, al claustre del Carme, a la plaça del Carme i a la plaça de la Constitució, on van finalitzar la sortida amb tots els cantaires cantant a les escales de l'Ajuntament.

El grup, que va néixer fa deu anys com una trobada entre amics que s'ho volien passar bé fent quatre cantades, i que amb el temps s'ha convertit en un element indispensable del programa de les festes de Gràcia i en una de les mostres més emblemàtiques de la cultura popular a Maó, va reunir a gent de totes les edats i totes les barriades, que van tornar a demostrar que la música és una de les passions compartides pels maonesos. Una altra mostra de la popularitat de les cantades del grup és que enguany s'havien fet setanta noves samarretes, que se sumen a les gairebé 800 que s'han estampat des de la seva creació. Durant el recorregut, al qual es van unir nombroses persones que passejaven pels carrers, no va faltar un carro que repartia aigua i pomada a tothom, per tal que la festa no decaigués en cap moment.