«Tant de bo tothom pogués viure la meva experiència, canviarien moltes coses. Et transforma i t'obre perspectives». Aquestes paraules resumeixen els sentiments que li han deixat a Toni Fiol els quinze dies que ha passat a l'Astral, el veler de Proactiva Open Arms que intercepta les embarcacions de migrants que fugen d'Àfrica. Perquè és un viatge cap a una mort segura, després de pagar entre 500 i 1.500 euros pel 'bitllet'.
Toni Fiol té 27 anys i és patró d'un veler privat amb base a Badalona, al moll on es condicionà l'Astral per a la seva missió humanitària. Fou així com el ciutadellenc entrà en contacte amb Proactiva i, després d'ajudar-los amb les reparacions, «al final de l'estiu em vaig oferir i em vaig embarcar amb ells».
Un autèntic drama
Fiol ha integrat la setena i, per ara, darrera tripulació de l'Astral (ara l'estan reparant). Fan relleus cada 15 dies, amb nou persones cada cop, amb un capità, un metge, un maquinista i sis socorristes.
El menorquí partí de Barcelona a Malta, on l'ONG té la seva base, per iniciar la navegació, amb els riscos que comportava. Una expedició que ha resultat dramàtica, com diuen des de Proactiva: «la setena tripulació ho ha passat pitjor».
L'Astral «localitza embarcacions insegures de migrants per fer 'transfers' (transferir-los) a vaixells segurs», diu Fiol, qui diferencia tres tipus de bots. «N'hi ha de fusta, petits, per unes 30 persones, que paguen el bitllet més car»; hi ha les «barques neumàtiques, que són per unes 80 persones però que van sobrecarregades amb 150 o 200 persones. Són segures si no hi ha ones»; i hi ha les «wooden boat, molt grans, de fusta, amb dos pisos interiors i la coberta, en la que hi van 800 o mil persones! És el més barat, però van confinats, amb temperatures de 30 o 40 graus, amb gasos del motor». A aquest ambient nociu s'hi afegeix que «la tensió fa que hi hagi baralles».
«L'Astral procura esperar-los a 12 milles de la costa, fora de les aigües líbies, quan duen deu hores de viatge, no tenen menjar i amb poca benzina. I es van morint, per asfixia o cops de calor».
L'experiència més dramàtica va ser després que el primer dia haguessin transferit 4.500 persones a diferents embarcacions, que es van endur els migrants cap a Sicília. «Quan se'n van carregats tarden sis dies a tornar. Va ser quan vam trobar 5.000 persones més i no teníem vaixells on fer 'transfers'!», recorda, colpit. «L'Astral pot pujar a bord 130 persones, era impossible salvar-los a tots». I explica que «vam tirar a l'aigua els 550 salvavides que teníem, els nostres bots salvavides, les defenses, garrafes de benzina buides, tot el que teníem».
La situació va ser dramàtica. «El bot es va escorar i va caure molta gent a l'aigua. Vam demanar ajut i el vaixell italià més proper era a deu hores, i un avió de Defensa espanyol va llençar bots. Van ser deu hores molt llargues i és trist dir-ho, però només van morir 33 persones». I lamenta que «si hi hagués més gent operativa, s'hauria evitat, la situació es desborda, és un autèntic èxode, migra gent de tota l'Àfrica subsahariana, de Somàlia, Txad, Mali, Congo, Mauritània».
Toni Fiol es mostra ferit per la poca consciència que hi ha a occident sobre el que passa. «El drama és major del que pensava, és gent que ho ha perdut tot, hi ha refugiats climàtics i de guerra», i manté que «no vénen a Europa a prendre'ns res, simplement volen una vida tranquil·la» i considera que «si aquí es rebel·len és pel mal tracte que els dispensem» amb les polítiques actuals.
«Deixa molt a desitjar el que fan les institucions, ho fan tot les ONG's amb voluntaris» que acaben vivint unes «experiències molt intenses en què reps tot l'agraïment» d'aquells als que han salvat de la mort.
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
El día que volvamos a tener una guerra o una catástrofe natural en España y necesitemos la ayuda o acogida de otros países como necesitamos hace 80años, a ver si seguís opinando lo mismo sobre las cotizaciones, la immigración ilegal y la burbuja en la que queréis vivir.
bo ....tu qui te penses qui ets per xerrar en boca d´es nom de Menorquins????? tu que punyetes saps lo que pensen es menorquins???? no fa cap falta que tornis..................pots estar ben segur........sobreviurem no passis pena.........
hola Pere. entenc es teu cabreix. tens raó, pero també te puc asegurar que sa solucio no es aquesta i tu ho saps. Per cet ..........aquet que xerra amb nom d´es Menorquins qui es pensa que es ell per possar en boca es nom d´es Menorquins a sa seua veu???? no fa falta que tornis................bnit
El día que no podais cobrar jubilación por haber dado el dinero a las ONG ya veremos que opinais.
Realment acollonant llegir segons quins comentaris en aquest diari. Hi ha gent que no escriu (però suposo que ho deu pensar) que millor enfonsar el vaixell i problema solucionat. Ja m'agradaria veure'ls a ells en la mateixa situació. Aquesta gent no marxa de casa seva per gust, aquesta gent fuig d'una guerra, de la misèria. Quanta de la gent que avui viu a l'illa ha vingut d'altres llocs per buscar un futur millor?, doncs aquesta gent busca el mateix.
Vaya comentaris,quina pena I quina mentalitat , pensaba que no quedava tanta gent inútil per menorca. No us fa vergonya ser axi ?
Manel, creume que sa majora de persones ajudant allà ho fan perquè creuen que és necessari i no per ser guays o sortir per sa tele. Aquí també hi ha gent que amb sa crisis ha sortit a cercar una millor vida a altres països, lo que per noltros és molt més fàcil; agafam un avió i au.
Tantos problemas y tanto gasto se acabaría si se hiciera como en Australia, barco de inmigrantes que ven media vuelta y al punto de partida. Ellos sí que saben solucionar, las ONG sólo saben enredar (y cobran por ello ya que es su trabajo).
Hem sembla increibla la quantitat de fascistes i xenòfogs que s'amaguen darrera aquests comentaris; seria necessari tenir un poc més d'humanitat, aquestes persones que fugen de la miseria i fam no ho fan per gust, ningú abandona casa seva per gust, sempre és per necessitat, i tot això que passa és perque des d'occident ens interesa que les mines de materials tan preciats com el coltan (per poder disfrutar dels nostres smartphones) estiguin baix el jou de sagnants dictadors y garrilers que no tenen cap apreci per les persones. Cal recordar que nosaltres mateixos, tots i cadascun de nosaltres segurament coneixem algú que ha tingut que emigrar, encara que sigui a Barcelona o Madrid, perque extrictament tambés es pot considerar emigració, els madrilenys podrien dir, Que no venguin més persones de fora de Madrid que aqui ja en tenim prou, i ens venen a robar les nostres places a les escoles i demanen ajudes!! o quan han de sortir a fora, a Alemanya, o altres països. Més humanitat per favor!
L´autentic drama humanitari és que els d´aquí que hem cotitzat tota la vida, tenen menys drets i menys assitència que els de fora que no coneixem de res ni sabem qui son. Si que cal ajudar-los, però a casa seva, no aquí. En lloc de ensenyar-los a pescar es dediquen a regalar-lis tot el peix.