Quan ja s'ha esborrat de la memòria el tràfec i el rebombori de l'estiu i la tardor encara com un llamp el seu pas directe vers l'hivern, a Menorca la realitat musical s'imposa. Llevat d'un muntatge d'òpera i qualque altre event extraordinari (el concert de tardor de Jazz Obert, el de cap d'any o el de la Diada), les convocatòries periòdiques de Joventuts Musicals esdevenen, durant aquest prolongat període hivernal, le minses satisfaccions que podem dur-nos a la boca els melòmans menorquins. Seran un mos apetitós, però que no ens treurà la gana.
L'acollidora sala de l'Orfeó Maonès, en aquesta primera cita de divendres i amb una presència notable de públic, donà la benvinguda al baríton Pablo Gálvez (Guadix, 1987) que venia acompanyat pel pianista i paisà seu Miguel Ángel López.
Guardonat amb el primer premi del concurs de Joves Intèrprets de Joventuts Musicals d'Espanya (2009), Pablo Gálvez exhibí, el passat divendres, en la seva jovenesa una matèria primera vocal de qualitat i afrontà el repte de les taules amb seguretat i desimboltura, sempre ben secundat des del piano.
Granada
Difícil papereta tenia el jove baríton. Menorca és una plaça exigent. Terra de cantants; que entén de cant; que viu, sent i estima el cant. On, deixant de banda la figura estratosfèrica de Joan Pons, està donant noms com els de Lluís Sintes, Ismael Pons o Simón Orfila, que són avui en dia una referència internacional en el món de la lírica.
L'esforçat baríton superà el repte amb nota malgrat un programa que tenia tela. De Haendel a Ginastera, passant per Mozart, el bel canto, la cançó popular i de concert i la sarsuela. Impossible trobar una il·lació. Resultava desmanegat. Sense cap ni peus. Tampoc no crec que s'adeqüés plenament a una veu que pareix trobar-se més còmoda en un repertori liederista. I a açò podíem afegir que, dels interludis instrumentals programats únicament s'interpretaren les "Gnossiennes núm. 1, 2 i 3" d'Erik Satie, quedant l'estimat "Allegro de concierto" de Granados als llimbs.
Ara, vam sentir coses interessants. Un cant matisat conduït amb bon gust musical. Una veu d'acceptable fraseig i de timbre agradós, ferma en el registre central, encara que justa en l'agut (visqué un moment d'inseguretat vocal en atacar la cadència de l'ària "Ah! Per sempre io ti perdei" d'I Puritani de Bellini) i com no!, també vam sentir "Granada", un bis que, venint d'un granadí, no podia faltar.
El periple musical de Pablo Gálvez va continuar per terres menorquines el diumenge en el Centre de Cultura Sant Diego d'Alaior i acabà ahir en la Sala de Conferències del Seminari de Ciutadella, amb entrada gratuïta.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.