La lluita feminista surt als carrers de Maó i Ciutadella

Nombroses entitats i organitzacions van participar en les dues marxes convocades, al migdia a Maó i el capvespre a Ciutadella. A llevant l’organitzava el col·lectiu de Dones Autoorganitzades, sota el lema «No celebram, reivindicam». A ponent, la marxa va anar de la plaça de Ses Palmeres a la des Pins, «Per un 8M abraçador: ni invisibles, ni precàries, ni explotades per cuidar», amb la implicació d’una desena d’entitats.

«Ens sobren els motius per a continuar lluitant i construint un món millor per a totes les persones», acabava dient el manifest que la CGT va llegir a Ciutadella. Acte durant el qual van reivindicar «l’abolició d’un sistema que ens oprimeix», en àmbits com el de les cures. «El sistema cis-hetero-patriarcal i capitalista ens ha explotat, fent-nos assumir les cures, invisibilitzant-les i relegant-les a les dones i identitats feminitzades». Per açò exigiren reconèixer les cures com un dret fonamental, amb un sistema públic, comunitari, universal i gratuït, amb condicions laborals dignes per als cuidadors.

La demanda d’habitatges dignes, protecció davant de crisis i guerres, la violència cap a les dones i les persones Lgtbi o la derogació de la llei mordassa o de la reforma laboral i de les pensions, que «condemnen a treballar més enllà de les nostres capacitats», van ser altres de les exigències que es llançaren.

Abans, a Maó, les Dones Autoorganitzades utilitzaren les paraules de Leandra Lee Baker, qui defineix el patriarcat com «l’home que deliberadament posa la seva bota sobre el coll d’una dona». També, que «els ‘activistes pels drets de l’home’ pensen que haver de llevar la bota del coll de la dona és una espècie d’opressió al revés».

Partint d’aquestes reflexions, i aprofitant àudios de representants polítics que demostren el masclisme que roman en les institucions, les manifestants reclamaren dignitat per a les dones, com per exemple el cas de la futbolista Jenni Hermoso. «El feminisme ens ensenya que ningú és o deixa de ser més o menys per les relacions que tenim, que som lliures i capaces de decidir per nosaltres mateixes i que, els que ens jutgen per açò, no són companys de vida desitjables». Per aquest motiu, «que visquin les dones! Visca el feminisme! Visca el 8 de març!», expressaren davant la multitud.