María Dolores Pérez Genovard, procuradora: «Tots tenim dret a una justícia digna»

Quin paper tenen els procuradors al sistema judicial?

—Els procuradors representem el client i som l’enllaç entre el jutjat i l’advocat.

Què la va motivar a convertir-se en procuradora?

—El meu pare, Santiago Pérez Fa, va ser procurador durant molts anys. Tenia el despatx a casa nostra i jo l’espiava, m’agradava amagar-me i escoltar-ho tot. Així i tot, jo no volia ser procuradora. M’encantava ballar, de fet, feia ballet i el meu desig era obrir una acadèmia de ballet. Però al meu pare no li va agradar aquesta idea, no em volia pagar cap altra cosa que no fossin els estudis per ser procuradora.

Ha exercit com a procuradora durant 43 anys, hi ha algun cas que l’hagi marcada?

—Hi ha molts casos que m’han marcat. Recordo especialment l’any 1992, perquè van predominar els desnonaments i les execucions hipotecàries. Els procuradors han de ser presents en aquestes situacions i el fet de veure com treien molta gent de casa seva em va marcar molt.

Tant com per replantejar-se la seva feina?

—Sí. L’any 1992 va suposar un gir a la meva vida i vaig començar a dedicar-me a la gent més necessitada. Fins aquell moment atenia els bancs, gent amb diners que llogava cases a gent que al cap d’un temps no podia fer front al preu dels lloguers. No volia fer més rics als rics, volia ajudar la gent que tenia més dificultats. Això volia dir que havia de restar de la meva economia, però preferia anar-me’n a dormir tranquil·la abans que sentir que m’anava consumint per dins.

Com ha canviat la seva professió al llarg d’aquests anys?

—El canvi que més he notat ve arran de l’entrada del món electrònic a la professió l’any 2015. Des de llavors, tot és telemàtic i, a través d’un programa informàtic, es poden presentar les demandes i els documents associats del procés judicial.

Quin aspecte de la seva feina ha trobat més desafiant?

—Precisament aquest, l’entrada del món electrònic a la professió. Jo soc de tocar paper. No m’agraden gens els ordinadors i es penjaven contínuament amb el programa informàtic que fem servir, no és gens bo. Des que tot és telemàtic, no t’has de moure. Només has d’anar als judicis. I en aquests, els procuradors tenen la feina feta i el seu paper (riu) és de «florero».

I què és el que ha trobat més gratificant sent procuradora?

—El contacte amb el client i el fet que quedi content. La meva feina m’ha fet desenvolupar la part humana.

Voldria veure algun canvi al poder judicial?

—Si es produeixen canvis, que sigui perquè el poder judicial no s’enfonsi com altres. M’agradaria que es mantingués un sistema legal eficaç, perquè tots els ciutadans tenim dret a una justícia digna.

Amb la jubilació, com ha canviat el seu dia a dia?

—Enyor molt la meva feina, però és impossible continuar per la situació dels jutjats. Falta personal qualificat i els expedients s’amunteguen.

Ha trobat la justícia?

—M’he passat 43 anys buscant justícia, però no és al jutjat ni a cap altra banda. Si no portem la justícia dins nostre, no la trobarem a cap lloc.