«Seria bo replantejar-nos la nostra identitat com a cristians i com a menorquins»

L'administrador de la Diòcesi de Menorca, Gerard Villalonga, proposa que «per als menorquins, la festa de Sant Antoni Abat no sigui un costum més, una tradició més, aque es repeteix cada any rutinàriament, sense cap més transcendència. Seria bo plantejar-nos cada any, quan arriben aquestes dates, la nostra pròpia identitat com a cristians i com a menorquins, renovant els nostres compromisos personals i comunitaris». Així ho ha manifestat a l'homilia de la Missa de Sant Antoni, que s'ha celebrat a la Catedral abans de la processó dels Tres Tocs.

Després d'afirmar que «la fe i la vida es donen la mà», Villalonga ha assenyalat que «vivim en una societat oberta i multicultural, també multireligiosa, però molts dels valors que formen part d'una cosmovisió cristiana de la vida, com poden ser la fraternitat, la solidaritat i el diàleg tenen un abast universal i han contribuït a l'edificació de les societats modernes».

«Al costat d'una identitat cristiana militant coexisteix un cristianisme anònim format per multitud de persones que sense ser explícitament creients, han estat educades i edifiquen les seves vides sobre aquests mateixos valors continguts a l'Evangeli, que avui Sant Antoni Abat ens recorda als menorquins. Per aquest mateix motiu, tots podem i hem de celebrar junts aquesta gran festa», ha afegit.

Eucaristia diocesana

Gerard Villalonga ha presidit, en l'actual situació de seu vacant en que es troba la Diòcesi de Menorca, la Missa de Sant Antoni, que ha concelebrat amb el clergat de Ciutadella, els diaques i menorquines de totes les poblacions de l'Illa. També hi eren presents les autoritats, encapçalades per les presidentes del Govern balear i el Consell de Menorca, Francina Armengol i Susana Mora respectivament; l'alcaldessa de Ciutadella, Joana Gomila; el president del Parlament, Vicenç Thomas; i el senador per Menorca, Cristóbal Marqués, junt amb la resta d'alcaldes de Menorca, consellers i diputats autonòmics.

En tractar-se d'una eucaristia diocesana hi ha hagut una participació activa de laics dels tres arxiprestats: el de Ciutadella ha poclamat les lectures; el del centre ha redactat i pronunciat les pregàries; i l'arxiprestat de Maó ha presentat les ofrenes. A més del pa i del vi, productes característics del temps i de la festa del patró de Menorca: dàtils, garballons, taronges i llimones.

La part musical de la celebració ha anat a càrrec de la Capella Davídica, dirigida per Katia Moll, i la Banda de Ciutadella, amb en Joan Mesquida; juntament amb l'orgue, tocat per Tomé Olives. En els cants litúrgics s'han combinat els solistes, la massa coral «a capela», amb la banda i amb l'orgue. També s'ha interpretar una intervenció musical amb la banda sola.

La decoració de l'església l'han realitzada un grup de voluntaris de La Catedral a partir de material reciclat de la poda municipal i d'alguns jardins particulars, flors i vegetació silvestre, taronges agres de decoració urbana i brots de llimones que han ofert per embellir l'espai. En conjunt, la decoració exuberant, amb diversitat cromàtica de cítrics i productes característics dels oasis –palmeres, dàtils i garballons- recorda la manifestació tradicional del mercat popular de la festa i el marc on va viure Sant Antoni, en el desert del nord de l'Egipte.

En tot el conjunt s'ha intentat crear un marc i ambient festiu, solemnial i adequat per al gaudi de la pregària personal i comunitària, en la celebració de l'eucaristia

Superar l'individualisme

«En el món de la globalització tot està interconnectat i la festa de Sant Antoni Abat ens pot ser de gran ajuda per a superar el fort individualisme de la nostra societat, posant sempre el bé comú per damunt dels interessos particulars», ha subrallat Gerard Villalonga. Ha demanat «un canvi de criteris i una més gran responsabilitat, tant des del punt de vista eclesial com de la societat civil, assumint els compromisos necessaris que ens permetin superar els reptes del món actual».

L'administrador diocesà també ha dirigit una crida a la societat civil menorquina «perquè siguem capaços de construir tots junts el nostre futur, cercant sempre a través de la fraternitat, el diàleg i la solidaritat allò que sigui millor per a tots».

Segons Gerard Villalonga, «les ostres arrels ens ho faciliten, perquè som, per un costat, un poble obert i, per l'altre, ens sentim orgullosos de les nostres conviccions, que en aquesta festa ressalten d'una manera particular, perquè som una tradició viva».