Rosa Morlà Pons és de Ferreries i estudia Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. És des de la Ciutat Comtal que ha elaborat el text que el jurat ha considerat mereixedor del Premi Mateu Seguí Puntas, obert a qualsevol gènere periodístic, però de menors de 25 anys.
L'article guanyador es titula «En defensa dels dialectes» és el títol de l'article amb el qual l'autora defensa la importància dels dialectes, partint de la seva experiència després d'arribar a una ciutat com Barcelona.
Deixant clar d'entrada que mai ha sentit menyspreu per part de ningú, sí que admet que el parlar propi de Menorca, igual com altres propis d'altres pobles de Catalunya, estan marcats per «una manca de prestigi i de representació», i és prest que tothom acaba mudant la llengua cap a l'estàndard. «És com si els dialectes tenguin una càrrega negativa, s'associa al camp i sempre s'ha vist com una llengua menys intel·lectual».
Aquest fet no és exclusiu del català, passa amb el castellà, segons ha debatut amb una companya de pis andalusa. «Allà, qui té un accent més marcat té una connotació de ‘paleto'», lamenta l'estudiant menorquina.
Rosa Morlà atribueix tot açò al «desconeixement enorme» que, en el cas del català, hi ha a Barcelona amb relació als diferents dialectes que existeixen «d'una mateixa llengua». «Els primers dies, a tothom li fa gràcia cada vegada que obres la boca», encara que sigui «amb bona intenció», insisteix.
D'entrada «sembla una situació inofensiva, però amaga una càrrega ideològica i uns prejudicis profundament arrelats a la nostra societat». Es refereix, per exemple, a la relació que es fa entre els parlars dialectals i la vida al camp. «L'avi meu ha fet feina tota la vida al camp i no ha tingut mai les mateixes oportunitats que jo, ni té els mateixos coneixements de cultura, però em dona deu mil voltes en intel·ligència i en coneixements pràctics de qualsevol tipus», exclama l'autora d'aquest text que reclama un major reconeixement per dialectes com el menorquí.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
rupertoY una cosa más. ¿Por qué los ultradefensores de medio pelo del castellano y contrarios al catalán que escriben por aquí destacan que se nos nota el acento al hablar en castellano (intentando, de esta forma, ridiculizarnos) no se atreven a decir lo mismo de los andaluces, por ejemplo? ¿Por qué será?
Richard KaneA Sort le falla la comprensión lectora y la ortografía, pero, como siempre, la ignorancia es atrevida.
Per es "LISTOS" de ses llengues, lis quedara ben clar que es menorqui ve des catala, al manco aixi ho defineix aquesta al-lota amb es premi, per cert supermerescut.... perque un que saben tots, inclos deia a vegades que el menorqui era abans del catala......i que sembla que ha inventat "idioma" menorqui,...per tant queda clar que venim lo que xerram aqui, d s ìdioma catala...i per tant nolstros xerram un dialecte des catala, es aixi no?...val
Sort "Que es pensa aquesta que sa discriminació només la pateix és menorquí?" = "Aquest fet no és exclusiu del català, passa amb el castellà, segons ha debatut amb una companya de pis andalusa. «Allà, qui té un accent més marcat té una connotació de ‘paleto’», lamenta l’estudiant menorquina".
Vaig estudiar i viure a Barcelona fa mooolts anys. Mai vaig canviar es menorquí per es barceloní. I me va anar ben bé. Reconec que me va obrir moltes portes més que tancar-les. De fet dins catalunya mateix, vaig haver de canviar més vegades al castellà que al català estàndard perquè no m'entenien. A catalunya hi ha molts de dialectes també, molta parla diferent a s.estàndard. Els Terragonins res a veure amb els de Girona. Allà a zones salen. Es xerrar la zona de Vic res amb el Pallarès, que també és molt curiós i diferent. A Barcelona també han de canviar la seva manera de xerrar. Que es pensa aquesta que sa discriminació només la pateix és menorquí? Tots els dialectes per desgràcia estàn amenaçats per una globalització, i és català en general, per un odi profund per part de persones d.altre llengua o de la pròpia.