En Tòfol havia de col·locar un floc a la cussa, mentre que n’Antònia deixava anar en Langui després de servar-lo una estona. | Javier Coll

TW
15

Na Tatxa i en Langui han estat els protagonistes de la darrera sessió de teràpia canina al geriàtric de Sant Lluís, en la que hi han participat n'Antònia, na Pilar, n'Amparo, n'Isabel, en Tòfol, en Rafel i na Catalina. Junts han pogut compartir una estona agradable, tenint cura dels dos cans i rebent a canvi l'estima que aquests animals saben donar.

El centre assistencial de Sant Lluís ha iniciat aquest mes de setembre el segon curs de teràpia canina, una activitat pensada per tal d'aportar als avis que hi participen una millora emocional i, també, contribuir a frenar el deteriorament físic i cognitiu.

Aquesta proposta la realitza La Canina, que va presentar el projecte «Ancianéame» a l'Ajuntament, i que ha rebut l'estaló de L'Obra Social La Caixa. L'entitat ho financia amb 3.000 euros, per tal que dos grups reduïts d'usuaris, tant de la residència com del centre de dia, tenguin una hora setmanal de teràpia canina.

Patricia Lligoña i Yasmin Mateu són les responsables del taller, i durant una hora proposen diverses accions per tal que avis i cans entrin en contacte. En aquesta ocasió, una de les propostes era deixar ben polida a na Tatxa. Això va implicar pentinar la cussa, una feina que van fer entre els set participants al taller.

Cada usuari es va encarregar de pentinar una part de l'animal, i li van col·locar diversos llaços i elements decoratius per tal que acabés lluint la seva millor imatge.

Mentre, en Langui, que en aquesta sessió tornava després d'un temps (la teràpia es va fent amb diferents cans), passava de mà en mà. I cada avi demanava el seu temps amb ell. Ser un petit chihuahua és tot un atractiu; un canet molt petit que atreu molt l'atenció.

Una estona més tard, va ser l'hora de les carícies. Cada un triava una fitxa en la que indicava la part del cos del ca que havia d'acariciar. Tot un plaer per a tots.

Millores

Aquestes activitats poden semblar supèrflues però no ho són gens. Ho demostren les conclusions que s'extreuen de les sessions i les avaluacions periòdiques que es fan.

En el terreny emocional, un dels objectius més importants és oferir a l'usuari una alternativa a la solitud. I és que, com recorda la regidora d'Afers Socials, Teresa Borràs, «el dia se'ls pot fer molt llarg». És per això que s'organitzen nombroses activitats, perquè hi hagi dinamisme i entreteniment.

És així que la teràpia canina millora l'estat d'ànim i també l'autoestima, així com la confiança, la seguretat i la responsabilitat, ja que l'avi passa a ser cuidador i se sent més útil.

Pel que fa als beneficis físics, l'activitat implica moviment corporal i proporciona autonomia mitjançant exercicis per treballar tant la motricitat fina (pentinar o col·locar un floc al ca) com la grossa, i també l'equilibri, la coordinació o la precisió.

Així mateix, els cans, que estan preparats per aquest tipus de treball (per exemple, na Tatxa està ensinistrada en agility o en salvament, entre altres) i, pel fet de ser tan sociables, transmeten proximitat i afavoreixen molt el tacte. Un fet, aquest, que està demostrat que millora la tensió arterial, afavorint la recuperació en cas de malalties cardiovasculars i contribuint en la seva prevenció.

Igualment, hi ha una millora de les capacitats cognitives, treballant la memòria a curt i a llarg termini, l'atenció, la concentració, la rapidesa de resposta, la comunicació verbal o l'expressivitat.