‘Es Diari' reviu la tradició de s'Àvia Corema
Amb l'edició de demà s'inclou una làmina, obra d'en Zaca, que els fillets podran pintar
S’Àvia Corema que els lectors rebran demà junt amb el seu diari és obra del dibuixant d’«Es Diari» , Zaca, que ha donat vida a aquesta vella arruada i amb berrugues. Com no, apareix amb el seu rosari penjat de la cintura, un bacallà i una graella a les mans, i els set peus davall la falda | jzacarias
17/02/15 0:00
El final del Carnaval indica que comença el compte enrere per a la Setmana Santa. Set setmanes que la tradició popular representa amb els set peus de s'Àvia Corema. Peus que els menorquins es podran encarregar d'anar retallant cada divendres, gràcies a les làmines que «Es Diari» regalarà demà als lectors que comprin la publicació.
También en Menorca
- Que la preciosa cala de Rafalet, en el término municipal de Sant Lluís, amaneciera...
- El nuevo capitán de la Guardia Civil visita las instituciones de Menorca
- La basura invade el polígono de Maó a la espera del permiso para instalar las cámaras de vigilancia
- La Associació Balls de Saló celebra 30 años con mucho ritmo en Ciutadella
- Sant Joan: estas son las novedades aprobadas sobre la participación de cavallers y horarios
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Açò "de S'avia Corema" només es una antiga tradició que es fa cada any... No te res a veure "amb atraer a los niños a a implicarse en arrancar los pies de una pobre viejecita indefensa".....(com si de una violació a una persona es tracti)...Açò de llevar´li un peu cada setmana , com tothom sap,....ve a significar que com que te 7 peus...quan li hagis llevat tots 7 peus es que sa corema ja s'ha acabat....Només és una tradició.....Es més per els fillets...Però no s'imposa a ningú...
... Una buena manera de mantener las tradiciones religiosas, atraer a los niños a implicarse en arrancarle los pies a una pobre viejecita indefensa, uno por semana, sistemáticamente. Apologética pasiva... Resulta curioso que nunca se vean fotos ni imágenes de lo que queda de s'àvia corema tras la cuaresma, siempre son de antes, de cuando camina cual cienpiés, ajena a lo que le espera.