Encarar el futur revisant el passat

L'esdeveniment del capvespre va començar amb els parlaments de la directora del centre, Margarita Seguí, el director insular de l'Estat, Javier López-Cerón, la directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional de la conselleria d'Educació, Isabel Cerdà, la consellera insular de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo, i la batlessa de Maó, Àgueda Reynés.

Margarita Seguí va fer un breu repàs històric de l'institut, des dels seus inicis com escola nàutica fins a l'actualitat, passant per l'estada inicial al Claustre de Sant Francesc i el trasllat definitiu a l'actual ubicació. Així, va fer referència al caràcter únic del centre, que va esdevenir la referència a l'Illa dels estudis superiors, i va fer constar certes «mancances», com una «dotació econòmica fixe com a institut històric» i també la necessària ampliació del centre, que ja té el projecte redactat però que no s'ha duit a terme.

En la resta d'intervencions, López-Cerón va recordar «el lema de Joan Ramis, studio et amore», Baíllo va recordar el seu pas pel centre com alumne i com a docent, etapes diferents, en edificis també diferents, i en darrera instància, Àgueda Reynés es referí al prestigi del Ramis, per «l'alt nivell d'exigència i la qualitat d'ensenyament».

Després es va projectar un muntatge amb fotografies que resumeixen la història de l'institut. Hi aparegueren centenars d'alumnes, professors, a les antigues aules o al laboratori de Sant Francesc, i al centre actual. Un repàs que no va ometre la situació anormal dels darrers cursos, amb la implantació del Tractament Integral de Llengües, aprofitant així l'avinentesa per reclamar consens a l'hora de fer canvis en el sistema educatiu, tancant el recull fotogràfic amb el missatge «i seguim construint el futur».

L'acte es va completar amb l'actuació musical organitzada a través de Joventuts Musicals de Maó, en què s'interpretaren peces de Ravel, Mozart, Morricone o Toldrà, amb formacions de corda, vent, guitarra i cant i piano.