Joel Bagur parla dels dubtes històrics illencs al seu llibre

Es tracte d'una obra de petit format editada per l'Institut Menorquí d'Estudis, que analitza el sentiment de pertinença dels menorquins després de la proclamació de la segona República.

Aquest treball sorgeix de la tesina de Bagur, «El debat estatutari a Menorca durant la segona República espanyola», en la que l'autor ha fet un buidatge documental per analitzar el per què de l'absència de representants menorquins a l'assemblea que el juliol de 1931 es feu a Palma per avançar en l'avantprojecte de l'Estatut de les Illes Balears, una vegada superada la dictadura de Primo de Rivera i el regnat d'Alfons XIII.

Recopilació de dades

Per a la redacció del seu treball, Bagur va utilitzar els arxius de l'Ateneu de Maó, i va analitzar la premsa tant menorquina com mallorquina de l'època.

D'aquesta manera va poder copsar l'indefinició que hi havia a Menorca. De fet, l'historiador explica que «no hi havia una posició única, hi havia gent que no volia l'autonomia balear, i també hi havia els partidaris de l'adhesió a Catalunya o València».

Així, afirma, «no hi havia propostes per a l'autonomia de Balears». En canvi, sí que hi havia qui apostava per concebre Menorca com una província.

Un dels motius que animaven aquesta alternativa era l'antibalearisme que existia, un sentiment lligat a la concepció de Mallorca com un territori caciquista, amb la figura de Joan March. Igualment, des de Menorca també s'acusava a Mallorca de voler crear l'estatut sense consultar les illes menors.

Plantejaments, tots ells, que es poden descobrir a través d'aquest llibre en petit format.