Pons Roca, un mestre de la música i la cultura

Per a l'acte, que va ser presentat i moderat per Joan Francesc López Casasnovas, es va comptar amb les aportacions d'Antoni Casero, Gabriel Julià, Joan Febrer, Antònia Moll, Antoni Salvador i el propi Josep Antoni Pons Roca.

López Casasnovas feu la introducció recordant el context social i cultural dels voltants dels anys 60, quan la fundació de Joventuts Musicals, tant a Ciutadella com a Maó, foren «una fita dins la història cultural menorquina». Tot un esdeveniment que s'ha d'agrair a persones com Josep Antoni Pons Roca, qui «per a molts ha estat un mestre».

Casero va definir l'homenatjat com un home «culte, discret, obert, solidari i sobretot humil», el qual, en un «panorama de foscor total» per la dictadura, «va realitzar una feina cultural que ens permet recollir els grans d'arena suficients per establir aquests nous fonaments de la cultura democràtica que s'ha pogut anar construint».

Antoni Salvador, que va recordar l'empremta que li deixà Pons Roca i va destacar el seu paper en la creació de Joventuts Musicals i també del Cine Club, va ressaltar «el seu interès per transmetre i mostrar cultura perquè arribés a tothom, en igualtat d'oportunitats», perquè «només a través de l'educació i la cultura podíem ajudar a transformar la societat perquè fos més justa i igualitària». Mentre, el rector de Ferreries, Joan Febrer, parlà de la ruptura que suposà el Concili Vaticà II en la relació Església-Estat, que «amenaçava d'obrir una esquerda irreparable» emparant-se en els drets humans i en la no identificació de l'Església amb cap règim polític, i que es plasmà amb l'estaló a diferents manifestacions culturals.

Per la seva part, la docent Antònia Moll, parlà de com era l'ensenyança en aquella època i de com es posaren els fonaments de l'escola democràtica.