Punt i final musical a les festes

La primera proposta la trobàvem a l'aparcament de l'Estació Marítima, on des de les nou del vespre i per espai d'una hora, el Grup Folklòric Es Rebost va oferir un repertori de música tradicional menorquina i els seus balls. Una actuació que va acabar amb el Bolero de Sant Climent, per donar pas al festival de cançó i ball de la Casa de Andalucía.

A mesura que s'avançava pel passeig marítim cap a llevant, l'ambient s'anava incrementant. A banda i banda de l'edifici d'Autoritat Portuària hi havia diferents escenaris. Al que estava situat ben davant del Parc Rochina hi va haver una exhibició de gimnàstica rítmica, amb el BS Menorcarítmica de Bet Salom, que va servir de preludi al concert que oferí la Banda de Música de Maó primer, i a una exhibició oberta de balls llatins, després. Mentre, a l'altre cantó, el trio Arrels de Menorca aportà un recital d'havaneres i cançó menorquina, en una actuació que reuní força públic, i a la que seguí la intervenció del grup Xarxa, de Barcelona.

A partir d'aquest punt, la quantitat de gent era important, amb moltes persones passejant d'escenari en escenari, i amb altres que sopaven a les terrasses dels restaurants, que havien duplicat la seva extensió de taules tot envaint l'asfalt.

L'oferta nocturna es completà amb l'espectacle de titelles de Puppet Mania i l'animació d'Esportart, el recital de la banda Bluegrass, i el concert de música afrobrasilera amb Primogénito, a l'alçada del Club Marítim.

Aquesta variada programació es va allargar fins pràcticament la mitjanit, moment en què la pirotècnia prengué protagonisme, amb els castells de focs artificials que es llançaren des de l'Illa Pinto, i que esdevingueren el punt culminant de les festes patronals. Un espectacle que, igual com el dia anterior, arreplegà tothom entre el passeig marítim, i els diferents miradors que hi ha als penya-segats del port de Maó.