"Suposa molta responsabilitat recuperar un moble de Gaudí"

Com decidí fer Arquitectura?
Vaig dubtar entre Arquitectura i Belles Arts. Però dominava més l'àmbit del dibuix, tant lineal com artístic, seguit per la creativitat manual i les ciències tecnològiques. Això em va portar a aquesta carrera, fer dibuixos, plànols, maquetes, arquitectura.

Algun referent en l'arquitectura?
Podria dir molts noms, però no tinc cap referent. Cada arquitecte té el seu estil i la seva manera de fer arquitectura, i els respecto a tots, aprenent dels seus avantatges i inconvenients. Més interessant és l'arquitectura si penses en totes les condicions que pot tenir; que funcionin els espais, orientacions, recorreguts fàcils i accessibles, confort tèrmic, acústic i lumínic, clima exterior i interior, aprofitar l'ambient natural amb materials adequats, i molts aspectes més. La principal feina de l'arquitecte és satisfer en totes les perspectives.

Quin camp l'atreu més?
En general m'agraden tots, cada un té el seu punt interessant. M'atreu molt la restauració, recuperar els valors perduts i fonamentar-los de nou. És un camp que et fa pensar en el passat, la seva història, en el present que es troba, destrossat, i en el futur, recuperat i restaurat.

Com entra a la Sagrada Família?
Després de quatre estius col·laborant a gabinets a Menorca, vaig iniciar una altra experiència professional a Barcelona. Vaig demanar si podia fer de voluntari o ajudant en algun projecte de la Sagrada Família, fos el que fos. No vaig insistir més, i al cap de sis mesos, el juny del 2011, em van cridar dient que tenien un projecte pendent, restaurar un moble dissenyat per Antoni Gaudí, incendiat i destrossat durant la Guerra Civil. Era un repte complicat, però mai he dubtat. Les ganes i la il·lusió, i el prestigi i la rellevància que té només en sentir el nom, una de les meravelles del món, me van donar força per tirar endavant.

Quant temps fa que hi treballa?
Enguany és el tercer any, però hi vaig temporalment. Els estius 2011 i 2012 hi anava cada dia a fer pràctiques, i durant el curs ho combinava amb els estudis. Des d'abril fins ara, com a arquitecte delineant, amb contracte temporal, hi vaig més hores setmanals per posar en marxa el procés de restauració, després de dos anys d'anàlisi i estudi del projecte.

Quina feina hi feia?
Vaig començar com auxiliar d'arquitecte. Aprenia al costat d'un home gran jubilat, que m'ensenyava com funcionava el món de la restauració. La feina inicial va ser col·locar les peces destrossades, classificar-les i identificar on anava cada una, a partir d'una fotografia d'època. Amb poca informació, però amb molta paciència i meticulositat, hem anat descobrint i recuperant la imatge d'aquest moble. Des que sóc arquitecte delineant faig els dibuixos a mà i amb ordinador, preparant els plànols per fer d'aquest moble una realitat.

Què suposa participar en aquest projecte tan emblemàtic?
Molta responsabilitat. És un privilegi molt gran formar part d'un dels projectes de la Sagrada Família. I més si es tracte de recuperar el patrimoni i els valors d'un objecte dissenyat per Antoni Gaudí, on es reflecteix l'art modernista, una composició de ferro forjat sobre ebenisteria. S'han restaurat tots els mobles destrossats, tret d'aquest, l'últim i el més difícil. S'espera que estigui restaurat en un parell d'anys i que s'exposi al temple amb la resta de mobles.

Té algun projecte en ment?
La prioritat és acabar la carrera, i seguir aprenent i formant-me com arquitecte. Tinc molts projectes en ment, des d'una ciutat a un petit moble, l'escala de l'arquitectura és tan gran que qualsevol cosa que facis serà arquitectura.