Per treure’s la guindola

Eren les deu i mitja del matí en punt quan la qualcada, acompanyada per les autoritats i dos nens vestits de menorquins, creuava la plaça per participar en una multitudinària Missa de Caixers. El so del fabiol apropant-se advertí a la gent que la celebració eucarística anava a començar. L'església, atapeïda, es quedà en silenci per tal que el so més característic i emblemàtic de les festes ressonés amb força. La missa fou concelebrada pel rector de la parròquia, Jesús Llompart, i el caixer capellà, Francesc Cardona. Aquest, en l'homilia va manifestar la seva vinculació amb el poble, per part de pare, que era santlluïser. Recordà que la darrera vegada que sortí a les festes del poble encara era a la terra. "I avui ja no hi és". "Igual que va fer Sant Lluís, tenim molt que agrair als nostres pares".

Encoratjà els fidels "a no abandonar mai Déu i ell mai no ens abandonarà perquè no es cansa de perdonar" i afegí que "només el Bon Jesús ens pot donar allò que ens fa feliços, allò que ens dóna consol, pau, salut i serenitat". I així ho va entendre també Sant Lluís qui encoratjà a "estimar el Senyor perquè si no no hi ha salvació".

Hi faltaven cinc minuts per les onze quan l'aroma de l'aigua-ros s'enlairà pel temple. La Missa de Caixers va acabar a les 11.20 hores amb el cant dels Goigs a Sant Lluís.

Les notes de la Banda de Música des Migjorn Gran no van començar a sonar fins les 11.55 hores, mitja hora més tard de l'horari previst amb una entrada triomfal del caixer batlle, Javier Pons, i del caixer capellà, Francesc Cardona.

Els nexes sanguinis van ser molt presents en aquestes festes patronals. Mare amb fills, avi i nét, pare amb filla i germans, entre altres, van protagonitzar un jaleo carregat de complicitat i amor cap a aquells éssers més estimats. Eric Gomila, amb només dotze anys, va ser el cavaller més jove de la qualcada. Era la primera vegada que sortia i ho feia amb en Songuan. Però no ho va fer sol sinó ben acompanyat. La seva companya de gesta dins la plaça fou la seva mare, na Carmen Lluch, i tot seguit venia el seu germà Jaume de 14 anys. Durant la primera volta del jaleo, mare i fill demostraren una complicitat extrema, saltant a la vegada i oferint bots creuats que aconseguiren l'ovació del públic. Però sens dubte, la imatge més tendra la protagonitzaren en acabar la volta quan la mare el va estrènyer ben fort i el besà, orgullosa de l'espectacle que el seu petit havia oferit. Cal indicar que aquest jove cavaller sol ser l'encarregat del fabiol durant les festes de Sant Lluïset.

Però els vincles no acaben aquí. Itziar Pons, de 17 anys, la seva mare, Nicola Coll, i el seu pare, Miquel Pons, també hi participaren, uns dissabte, altres diumenge.

Juan José Villalonga, amb 73 anys i amb 45 anys d'experiència com a cavaller a les espatlles, va sortir acompanyat del seu nét Joan Riudavets Villalonga qui, sens dubte, demostrà seguir els passos del seu avi. Aquest gran cavaller era el titular en el càrrec de caixer pagès però cedí el càrrec a Pedro Marquès. Els coneguts germans Pons Pons van tornar a oferir un espectacle enmig de la plaça. En Jesús, en Joan, en Rafel i en Toni no passaren desapercebuts durant el jaleo. I les germanes Tonyi i Carmen Pons també compartiren festes. La parella des Castell Paqui Rovellada i Santi Tur aparegueren junts i demostraren complicitat entre salt i salt.

El públic aplaudia davant d'un bon salt. No passaren desapercebuts Bàrbara Lluch amb en Rampí, Pedro Sintes qui sortí acompanyat per en Truc 2005 o Xisco Marquès, ciutadellenc i vivint l'experiència amb en Xoroi.

Les dues voltes de jaleo acabaren damunt les dues i quart del migdia per, tot seguit, arrencar la volta de les canyes verdes.

La jornada va transcórrer sense incidents. La Creu Roja va intervenir en una desena d'ocasions, totes elles de caràcter lleu i sense necessitat de fer cap trasllat.