El XL Festival de Música de Maó continuà la seva programació d'enguany amb el concert de trio que ens oferiren el passat dimecres la violinista Nicola Benedetti, el cellista Leonard Elschenbroich i el pianista Alexey Grynyuk. Aquests tres joves músics ens oferiren un programa dens i de gran intensitat amb obres que pertanyen a la plenitud del romaticisme del segle XIX.
Començà el concert amb el "Trio nº 3 en sol menor op.110" de R. Schumann. El primer moviment, quasi a mode d'introducció, ens serví per anar fugint poc a poc dels paisatge i clima menorquí d'estiu i anar entrant en el paisatge alemany de tardor de 1851. El segon moviment de gran bellesa i lirisme fou el despertar lent del magnífic violí Stradivarius Gariel (c.1717) que Benedetti tocava amb un so càlid i delicat. Responia igualment a aquesta calidesa el cellista Elschenbroich en uns diàlegs constants. Aquests intercanvis entre els dos intruments de corda seria una constant també durant tot el concert. Arribàrem al quart moviment i aquí trobam el primer punt de màxima intensitat del concert, on la violinista Benedetti amb una mà dreta ràpida i elegant demostrà també el seu caràcter i lideratge.
El públic aplaudí aquesta intensitat amb força i ràpidament passàrem al "Trio en Do menor op.101" de J. Brahms. El primer moviment, intens com el que el precedia, ens seguí traslladant a l'univers del romanticisme però aquest cop al del Brahms més delicat. Un Brahms més proper als seus lied per a veu i piano que a la música per a cordes que més coneixem. Aquesta delicadesa ens l'oferí magistralment el pianista A. Grynyuk en el bellissím tercer moviment. Grynyuk desplegà aquí el que ja anàvem intuint ens els moviments anteriors i demostrà ser un pianista dotat d'una gran tècnica, elegància i lirisme. El quart moviment, ens portà de nou a la intensitat i energia que havíem deixat enrere per acabar una primera part densa i captivadora.
La segona part començà ja en un ambient especial, predecessor d'allò que havia de succeïr. Els tres joves músics van fer esperar un poc la seva entrada a l'escenari i entraren en una actitud més lenta i pausada, anticipant el caràcter tràgic i fúnebre del "Trio en La menor op.50 de P. I". Txaikovski. Aquest trio fou escrit pel compositor en assabentar-se de la mort del seu amic també músic N. Rubinstein. Vam poder copsar tota la intensitat de la pèrdua d'una persona estimada ja en la primera melodia que ens oferí el violoncel i que recollí el violí amb la mateixa tragèdia. Brillaren en aquest trio tots tres intèrprets i voldria destacar especialment el violí i el violoncel. Txaikovski utilitza aquí magistralment la sonoritat expressiva i melancòlica dels dos intruments al mateix temps, és a dir, tots dos instruments que comparteixen una mateixa melodia, un mateix dolor però amb les particularitats de cada un i sempre acompanyats pel convidat -amic- pianista. Després d'un segon i tercer moviments de gran virtuosisme i intensitat, recuperàrem el caràcter tràgic al final del darrer moviment. Tornà a aparèixer aquella primera melodia absolutament colpidora altra vegada i es va anar repetint i repetint, a mode quasi de marxa fúnebre fins que les darreres notes del piano, com a batecs d'un cor que es va apagant, van acabar en un llarg silenci compartit per un públic que respongué al seu moment amb una gran ovació.
Els intèrprets van agrair la calidesa del públic fidel amb la repetició del tercer moviment del trio de Brahms que ja havíem sentit i que venint de la tragèdia on erem va sonar més bell, diàfan i delicat que mai.
El Festival segueix ara amb el seu viatge dia 16 amb l'Ensemble Méridien a Santa Maria i després amb es retorn més que esperat de sa nostra OCIM.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.