Un llibre ret homenatge a la brillantor del mestre Manuel Luque

Manuel Cañas és un mercadalenc qui ha volgut retre un sentit i merescut homenatge al mestre i educador Manuel Luque, i ho ha fet amb la publicació d'un llibre que es presenta aquesta nit a l'Ajuntament des Mercadal a partir de les 20.30 hores.

La gran admiració que sent Cañas ha estat la motivació principal d'aquest document que duu per títol "Manuel Luque, charlas escritas" i que ha editat la revista Xerra i Xala des Mercadal. L'exemplar desvetlla i treu a la llum pública aspectes inèdits o poc coneguts dels gairebé cent anys que va viure Manuel Luque, un home que per a molts dels seus coetanis va ser un compendi de saviesa, equitat i sobre tot, perseverança pel magisteri, la gran vocació de la seva vida.

"No he estat més que un modest sastre qui ha agafat tisores i ha tallat i ha cosit; el vertader autor del llibre és el senyor Manuel Luque, perquè allò que fa que una entrevista sigui bona és l'entrevistat". Així ho considera Cañas qui assegura que l'exemplar ha nascut arrel de 200 cartes que es van enviar durant uns tretze anys. I és que el fet que un visqués as Mercadal i l'altre a Maó va fer que les xerrades es completessin via correspondència.

Les cartes, de gran profunditat intel·lectual, tocaven tots els pals, des de política fins a religió, educació, ensenyança, mort o soledat. Es contaven i verbalitzaven inquietuds, penes, alegries. Ha estat arrel d'aquest epistolari que Cañas ha seleccionat la informació convertint-ho en una entrevista de gran lucidesa. Això sí, obviant certes referències de la seva vida privada, entre altres aspectes.

Cañas és mercadalenc tot i que viu a Maó. És diplomat en Relacions Laborals per a la UIB i durant 40 anys s'ha desimbolt professionalment com a administratiu. Col·labora amb la revista Xerra i Xala i amb 'Es Diari'.

La relació amb Manuel Luque neix arrel de la vinculació d'ambdós amb la revista des Mercadal. Del primer encontre, Cañas recorda que Luque li demanà sinceritat, respecte per les creences religioses i tolerància amb les seves ironies. "Em va posar les cartes sobre la taula" i aquella amistat va mantenir la flama encesa fins els darrers dies de Luque.

Tot i que aquesta primera trobada es va produir fa una vintena d'anys, Cañas indica que el primer encontre es remunta a un estiu de 1960 as Mercadal a la casa del mestre al carrer Nou, quan una tarda "em va temptejar amb algunes preguntes de cultura general", gratificant-lo després amb algunes llaminadures que, un nen de vuit anys no podia rebutjar.

Cañas també assenyala que tot i que Luque passarà a la història com a un bon mestre i un extraordinari educador, per a ell, també ho ha estat però "no dins l'aula" ja que el va conèixer fora d'aquest àmbit que tant el va marcar. Cañas ressalta que Luque anteposava, per davant de qualsevol aspecte, la honestedat, l'esperança, el sacrifici i la justícia.

L'autor del llibre indica que Luque hagués estat contrari a aquesta publicació perquè "fugia de protagonismes". I així ho demostra el fet de declinar rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma i de rebutjar qualsevol entrevista. Només un cop va accedir a contestar però en caure malalt l'entrevistador elegit per a l'ocasió, l'oportunitat que es presentava va quedar guardada dins el calaix. Va declinar també ser batlle des Mercadal i director de l'escola.

Manuel Luque pertany a la quinta del 36, un grup afectat per la Guerra Civil. Als seus inicis, va ser director de La Caixa as Mercadal, però la seva vocació docent el portà a opositar fent-se amb el número un de Balears. Va treballar as Mercadal durant un any.

Després va desenvolupar la seva vocació a un poble de Lleida durant dos anys per traslladar-se de nou a Menorca, aquest cop a Alaior, on hi va exercir la docència durant deu anys.

Va crear "S'Acadèmia" i va fer-se amb el prestigi que l'acompanyà la resta de la seva vida. L'any 1960 va desplaçar-se de nou as Mercadal on hi va estar fins el 1981 quan es jubilà.