"He cercat les expressions dels apòstols, el seu espant"

Va ser quan es va jubilar que va començar a modelar talles de llenya, veritat?
Abans de jubilar-me vaig començar a fer un garrot però fou després que ja m'hi vaig posar més en serio. De garrots crec que n'he arribat a fer un centenar. Després, vaig començar amb els oficis. Com que havia fet de gravador de bijuteria, ja estava acostumat a modelar i a fer cosetes artístiques.

I amb quin va començar?
Mon pare era sabater i va ser el primer ofici que vaig fer. Després, ja que tant la meva mare com la meva dona i les germanes eren ajuntadores vaig modelar l'ofici. La veritat és que és una de les talles que més criden l'atenció i que més agraden. I a poc a poc n'he anat fent. Tenc el ferrer, el mariscador, un que li deien el "sacamuelas", un que fa llata, l'escombriaire... Cercava oficis senzills, de gent pobra. La majoria estan perduts i així és una manera de recordar-los. En dec tenir més de quaranta de fets. També vaig fer una Àvia Corema i les quatre èpoques de la vida. Són quatre estacions, la primavera per recordar la joventut amb una parella de joves, l'estiu és una parella amb una criatura, la tardor és un senyor que llegeix i una senyora que fa ganxet i l'hivern, ja són grans, inclòs ella demana caritat.

Expliqui'ns com se li acudeix fer el Darrer Sopar.
Fa temps que tenia la idea de fer aquest Darrer Sopar però com que em duria tanta feina no ho arribava a començar. M'hi vaig posar a principis d'enguany i m'ha costat quatre mesos. Primer ho faig amb plastilina perquè la llenya no té flexibilitat ni moviment i si jo li don aquesta expressió a la plastilina després ho puc traslladar a la llenya.

I què ha pretès?
El Bon Jesús al Darrer Sopar va instituir l'Eucaristia. Va explicar els apòstols que el vi era la sang i el pa el cos de Crist. I supòs que els apòstols devien quedar impactats. Per això he cercat l'espant de cadascun d'ells. No volia fer un disparat. Tenc un amic l'oncle del qual és capellà. Jo anava dient al meu amic els dubtes i ell ho demanava i m'ho transmetia. De fet, tenia ja un bon ranxo de coberts fets quan després em van dir que menjaven amb les mans. El gran objectiu era aconseguir mostrar les expressions de cada personatge. A més, tots, menys un miren a Jesús. Em vaig ambientar amb el Darrer Sopar de Leonardo Da Vinci però no s'assembla en res, no el vaig voler copiar, sinó agafar la idea. Per exemple, Da Vinci fa grups de tres apòstols i jo també n'he inclòs algun. Els apòstols tenen un plat davant amb una peça de carn. En el Darrer Sopar menjaven be i jo he fet be. La talla fa 65 centímetres per 35.

I després d'aquest gran projecte què pensa crear?
Ara vull fer un avi amb un llibre a les mans i dos néts als qui els hi narra un conte. Un estarà adormit i l'altre escoltarà amb atenció.