La fulla de bronze amb mànec d'os (fet d'una cama de vaca) és una de les peces més destacades del centenar que composa la col·lecció Humbert Ferrer que es dóna a conèixer al públic des d'ahir a les sales del Museu de Menorca en l'exposició "Objectes per a l'altra vida. La col·lecció Humbert Ferrer". La importància de la fulla de bronze ve donada per la conservació del mànec d'os fet de l'os d'una cama de vaca que normalment no es conserva, com explicà l'arqueòleg Antoni Ferrer que juntament amb Montserrat Anglada i Immaculada Rigo han comissariat aquesta exposició. Tot i que és temporal no té data de cloenda i es mantindrà, almenys, durant tot aquest any al primer pis del Museu de Menorca.
La col·lecció Humbert Ferrer prové de dues balmes (cavitats que no arriben a coves) que es troben al lloc de Binigurdó des Mercadal i on a l'any 1915, quan s'hi extreia arena per fer una caseta d'eines, es descobriren de forma fortuïta aquestes restes de l'antiguitat. Una de les balmes presentava un tancament ciclopi i els objectes que contenien han estat datats en l'època talaiòtica. De l'altra balma provenen les restes que donen llum als coneixements de l'època romana. La col·lecció Humbert Ferrer es traslladà a Barcelona on residia la família i cap als anys 80 va ser oferida a uns experts perquè l'estudiessin. A l'any 2010 la col·lecció va ser donada al Consell insular després que dos arqueòlegs de la institució haguessin valorat la importància de les restes que passaren al Museu de Menorca on, durant un any, s'han analitzat i s'ha procedit al seu estudi, conservació i restauració.
Des d'ahir els nous coneixements adquirits de l'estudi d'aquestes restes estan a disposició del públic que comptarà, en breu, amb un catàleg com va anunciar el director del Museu de Menorca, Lluís Plantalamor.
La col·lecció Humbert Ferrer es composa de restes de l'aixovar funerari. Objectes metàl·lics, ceràmica i restes òssies són les tres agrupacions que s'han aconseguit després d'analitzar unes restes que arriben a mans dels experts en bon estat de conservació però desordenades i lluny del context original que podria donar llum a més interpretacions.
Entre els objectes metàl·lics es troba un braçalet anular, un altre en espiral, anells, torquets (collar), torquets de doble volta i denes de bronze, entre altres. Destaquen, a més de la fulla de bronze que s'utilitzaria per escorxar animals o treballar el cuir, unes banyes de bronze que presenten la peculiaritat d'estar decorades amb línies incisives. També es compta amb una punxa de llança, única peça que s'interpreta com una arma i que està datada entre els segles X i VIII abans de Crist.
La ceràmica talaiòtica de la col·lecció conté vasets troncocònics, un amb ansa anular, vaset cilíndric, denes de faiança i de pasta de vidre i una agulla entre altres objectes. Destaquen unes llumetes, una amb una imatge d'una àguila i altre decorada amb escena eròtica.
Sobre les restes humanes es distingeixen un infant i dues dones de les quals s'ha conservat el crani, un dels quals va patir una trepanació sobre la cella esquerra practicada en vida que podria haver estat realitzada per motius terapèutics però també màgics i religiosos. Entre el públic que hi havia ahir a l'exposició cridaven l'atenció les restes d'un peu dret (tarsians i metatarsians) d'un individu adult que devia anar coix a causa d'una artròdesi parcial de la part anterior del peu deguda a una malformació congènita, a un traumatisme o una malaltia com l'artritis reumatoide. S'interpreta que devia caminar amb l'ajuda d'una crossa però, segons l'antropòloga Thaïs Fadrique, devia dur una vida normal entre els seus.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.