TW
0

Autofitxa
Em dic Mari Carmen, tenc 59 anys i sóc des Castell. Estic divorciada i tenc dos fills, na Noelia i n'Héctor. Sóc empresària, regento una ferreteria al centre neuràlgic del poble. Sóc una cinèfila. Exceptuant les pel·lícules de por i de guerra, m'agrada tot tipus de gènere, sobre tot comèdia i thriller. Però m'agrada dedicar el temps lliure a descansar. I explico el perquè. Els comerços petits s'han vist abocats a reduir personal i l'empresari fa de depenent, reposador, gestor i tot quant faci falta. Dedico tota la meva vida a treure endavant el negoci i és per això que vull descansar en el meu temps lliure.

Regenta una de les botigues més antigues del poble. Per què decideix obrir un negoci?
Sóc una de les més antigues que encara es manté en actiu. Enguany fa 25 anys que vaig inaugurar la meva pròpia botiga. Abans de prendre aquesta decisió, vaig treballar de dependenta en dues empreses, ambdues d'aquest mateix sector empresarial. Va ser arrel d'haver fet feina tants d'anys en ferreteries que em vaig proposar fer real una gran il·lusió, la de muntar el meu propi negoci a partir de l'experiència que havia adquirit. Vaig començar amb 14 anys i ara en tenc 59. Per tant, fa 45 anys que atenc el públic as Castell.

En aquell moment, que fos una dona qui obria una ferreteria devia impactar a la societat...
No era gens normal. De fet just vaig obrir la botiga un comercial em va dir que es notava que era una ferreteria de senyora. Tot d'una no em va agradar que m'ho digués perquè jo no volia obrir ni un negoci d'home ni de dona, sinó que fos professional. Però també vaig entendre què em volia dir amb aquella frase.

I amb aquest bagatge empresarial que duu a l'esquena, com diria que ha evolucionat el petit comerç as Castell?
L'evolució ha estat descendent. Supòs que com per tot arreu. Suportem la crisis i, a més, a l'Illa han recalat grans superfícies que ens han fet molt de mal. Només dir-te que fa una vintena d'anys al Carrer Gran hi havia prop de 40 comerços. L'eslògan era al Carrer Gran hi ha de tot. I ara ja no és el que era. Devem ser la meitat. Jo sempre he cregut que la competència, si és lleial, és positiva.

Quines armes té el petit comerç per competir amb aquestes grans superfícies?
L'atenció personalitzada. A les botigues escoltem el client, fem gairebé de psicòlegs. Et demanen consell i t'expliquen quina obra o actuació volen fer a casa.

Ha estat l'impulsora de la primera Fira del Stock des Castell. També va ser la responsable de posar en marxa en calendari solidari en benefici del Centre de Cultura. És una persona molt engrescadora, veritat?
Sí. Sempre penso en activitats i accions que vagin en benefici del poble. Perquè si al meu poble li va bé, a mi m'anirà bé. I estic molt orgullosa de ser des Castell. I tenc en ment altres cosetes que de moment no puc avançar.