"Crec que la música adreçada als fillets ha de ser nova i moderna"

Com se li va despertar la idea de musicar contes?
Vaig anar amb la meva filla Anna, de tres anys, a escoltar un conta-contes. En sortir, la filleta em va dir: "Tu que escrius música i sones contrabaix, perquè no poses música a un conte i així ens ho passarem bé a ca nostra contant el conte i tu fent música?" Li vaig demanar quin conte volia i em va contestar que "La rateta presumida". D'aquí sorgí la idea i el plantejament formal. He posat música a tres contes que ja coneixia de petit.

I quin tipus de música ha ideat per a aquests contes de sempre?
He intentat fer una música contemporània, sense oblidar que són contes divertits. He composat una música feta amb rigor, però tocant de peus en terra pensant que els contes van adreçats als infants. La interpretació ens obliga als instrumentistes a convertir-nos en vertaders animals sonors. L'Ase, per exemple, el representa el saxo amb un bram fort. Ho he escrit amb il·lusió, enyorança i amb els coneixements de la música contemporània. Crec que la música adreçada als fillets ha de ser nova i moderna. Per composar-ho, he tingut molt en compte l'opinió de la meva filla.

Com va crear el grup que interpretarà els contes musicats?
Vaig enviar les partitures a uns amics de Barcelona, els va agradar la composició i em van animar. Arrel d'aquí vaig pensar a quins intèrprets podia anar a cercar. Vaig pensar amb Litus Arguimbau, un excel·lent saxo, jo mateix al contrabaix i Maria Galetta com a narradora. Ella va adaptar una part dels textes dels contes que havia escrit per fer la narració més amena. Hi ha hagut molt bona sintonia.

Il·lusionats amb l'estrena?
Sí, serà aquest diumenge, al migdia, al bar Isis de Ferreries, que ens ha deixat el local. Serà la millor manera de veure com respon el públic. Esperem que agradi molt, estam emocionats. Tenim previst fer representacions arreu de l'Illa.

És sorprenent que una anècdota familiar hagi desencadenat un projecte que pot agradar molt a petits i grans..
La idea és molt xula, estam il·lusionats i està escrita amb molt de romanticisme, perquè un ha hagut de retrobar-se amb els contes de la infantesa amb un plantejament adult. Estic molt content, perquè el detonant va ser molt xulo i els tres contes me duen a la infantesa. Després de superar el repte de la creació musical ara arriba la part divertida de posar-ho en escena.

Què poden aportar com a músics en la interpretació dels contes?
La mescla de sonoritats entre un contrabaix i un saxo ofereix una onada especial i la música dóna vida a la narració. Farem una sonoritat divertida, compromesa i donarem a l'obra un aire fresc i directe.

Imagin que a l'estrena tindrà una espectadora molt especial...
(Riu) La meva filla Anna està molt il·lusionada. Si va bé, li he promès que actuarem a la seva escoleta.