"No podrem decidir quan tornarem a Espanya, la crisi ho farà per nosaltres"

Carreras va iniciar la seva tesi doctoral l'any 2007 gràcies a una beca de Formació de Personal Investigador (FPI) del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Així mateix, durant el doctorat, va dur a terme un màster europeu sobre Biotecnologia Molecular. La menorquina volia continuar la seva carrera en el món de la investigació i especialitzar-se en la branca de la Biomedicina i, amb aquest objectiu, es va instal·lar a Zuric el passat mes de febrer. Avui, la maonesa ha obtingut una plaça postdoctoral a l'Eidgenösische Technische Hochschule, una universitat pública pionera en investigació a Europa i arreu del món.

En quin tipus d'investigació es va centrar durant el màster experimental?
Vaig realitzar un estudi sobre les propietats químiques dels antioxidants del té verd i el seu efecte sobre el càncer de còlon. Seguint el mateix tema de recerca, vaig dur a terme la meva tesi doctoral. En aquest cas, em vaig centrar en l'antioxidant més abundant de la magrana i en alguns dels seus metabòlits.

Quines van ser les conclusions?
En primer lloc s'ha de tenir en compte que un antioxidant és una molècula capaç d'eliminar radicals lliures que, en grans quantitats en el cos, són perillosos i poden produir diferents malalties com càncer, malalties cardiovasculars i degeneratives. El cos humà té un sistema de defensa antioxidant propi, però en determinades circumstàncies com poden ser situacions d'estrès, pel fum del tabac o la radiació ultraviolada del sol, entre d'altres, es pot produir tal quantitat d'aquests radicals lliures que el cos no té prou capacitat per a eliminar-los.

L'alimentació pot afavorir l'eliminació d'aquests radicals lliures?
Sí. Els antioxidants que ingerim a través de la dieta es troben principalment als vegetals, la fruita, la xocolata i a begudes com el té i el vi, entre d'altres, i poden ajudar al cos a eliminar l'excés de radicals lliures. La importància dels antioxidants en relació amb el càncer de còlon es deu a que aquests estan en contacte amb les cèl·lules de l'intestí durant el seu trànsit a través del tracte digestiu, i per tant, poden exercir algun efecte preventiu. Durant el màster i el doctorat vaig desenvolupar un mètode per mesurar la capacitat que tenen els antioxidants per eliminar radicals lliures. Amb aquest mètode varem descobrir que hi ha relació entre aquesta propietat i la capacitat dels antioxidants per disminuir la proliferació de les cèl·lules de càncer de còlon. És a dir, que els antioxidants més actius del te verd i de la magrana poden ser molècules preventives contra el càncer de còlon.

També va dur a terme un màster europeu sobre Biotecnologia Molecular ¿Que li atreia d'aquesta branca?
La Biotecnologia Molecular és un terme que s'utilitza per denominar la ciència que descriu l'estudi de l'estructura, composició i funció de les biomolècules, com són l'ADN i les proteïnes, per exemple. El meu interès en aquest tema es deu a que quan estava fent el màster experimental al CSIC, el meu grup compartia laboratori amb un altre equip que portava a terme recerca en química orgànica i Biotecnologia Molecular. Per curiositat, i per tal d'ampliar els meus coneixements, vaig decidir fer el màster sobre aquest tema que, a més, resultava ser molt interessant i molt important degut al seu creixent interès en el món científic.

Per què va decidir marxar a l'estranger?
Per seguir la meva carrera d'investigació i dirigir-la una mica més capa a la branca de la Biomedicina, vaig optar per marxar amb la meva parella, també doctor en Química per la Universitat de Barcelona. Cal dir que per fer la carrera científica a Espanya és un requisit fer recerca a l'estranger al menys durant dos anys, així que no vam tenir moltes opcions.
D'una altra banda, jo sempre havia volgut marxar fora per saber com es treballava a altres laboratoris, per a fer currículum i com a experiència personal.

Per què Zuric?
Teníem diferents destinacions escollides segons els laboratoris d'interès com Friborg, a Alemanya, o Estocolm, a Suècia. Anar als Estats Units també era una altra opció, però vam preferir quedar-nos a Europa. En concret, buscàvem una ciutat europea i amb una bona oferta científica pels dos per poder seguir les nostres carreres d'investigació i Zuric va ser la millor opció. Allà hi ha l'Eidgenössische Technische Hochschule (ETH), que és on estem treballant el Xavi i jo, i la Universitat de Zuric, dos centres prestigiosos i amb molta oferta científica.

Quan vau arribar a Suïssa?
La meva parella va arribar a Zuric el desembre de 2011 i jo hi vaig arribar el febrer, després d'haver dipositat la tesi. La veritat és que el viatge fins allà va ser una mica feixuc. Vaig partir amb els meus sogres des de Barcelona en una furgoneta plena fins dalt i estava nevant. Era un dels dies de l'onada de fred que va creuar Europa el passat febrer.
Realment no vaig tenir gaire temps per pensar en les meves emocion, però he de dir que, des que vaig trepitjar Zuric m'he mirat la ciutat com a casa meva. Això és el primer que has de fer per a poder adaptar-te a un lloc nou.

Era la primera vegada que visitava la ciutat?
No. Abans havia visitat a la meva parella. Recordo la primera vegada que hi vaig anar: quan vaig sortir de l'estació central el primer que vaig veure va ser un entramat de cables que em tallaven la vista per tot arreu i és que la ciutat esta plena de tramvies i trolebusos. Jo sempre havia sentit a dir que Suïssa és un país que sembla un betlem, tot ben net i col·locat com si fos una postal, i que els suïssos són molt estrictes sobretot amb les normes. No obstant això, el que em vaig trobar a primer cop d'ull va ser un caos de tramvies, cotxes, molta gent creuant on no hi havia passos de vianants, persones corrent davant del tramvia perquè no les atropellessin i moltes burilles de cigarrets al terra, entre d'altres coses. Zuric és una ciutat molt maca, sobretot el centre de la ciutat, que sembla de conte de fades, però la ciutat més gran i cosmopolita de Suïssa no pot estar tant neta ni es pot regular tant bé com els petits poblets i ciutats que l'envolten. I no es una crítica, la perfecció tampoc no és bona.

A Zuric es parla principalment alemany, domina l'idioma?
Zuric és una ciutat molt cosmopolita i en els laboratoris d'investigació hi ha gent de tot el món, així que l'anglès és l'idioma principal de comunicació. Tot i així, he començat a estudiar alemany, ja que crec que parlar l'idioma del país on vius és molt important per a la integració social i per sentir-te més còmode i més com a casa. S'ha de dir que als cantons de la zona germanoparlant de Suïssa parlen diferents dialectes de l'alemany que són bastant diferents a l'alemany estàndard, així que tindré una mica més de feina per poder entendre als zuriquenys.

S'ha habituat al nou clima?
De moment no em sembla tant dolent com em pensava, però pot ser el proper mes de gener tingui una opinió molt diferent. Només els mesos de juny i juliol van ser decepcionants, sobretot el juny que va ploure pràcticament cada dia, i es clar, acostumada als estius de Menorca em va semblar que m'havien estafat l'estiu. Per contra els mesos d'agost i setembre ho van arreglar, van ser molt bons.

A quin barri viuen?
Vivim a la zona oest de la ciutat, a 20 minuts del centre en tramvia i a 15 minuts en autobús de la feina. El barri es diu Altstetten i havia sigut un poblet al costat de Zuric que, amb els anys, ha passat a formar part de la ciutat. En ser un antic poblet tenim molt a prop totes les botigues amb els productes de primera necessitat i una estació ferroviària que connecta amb moltes destinacions nacionals i internacionals. És un lloc molt agradable, tranquil i estratègic i tenim el bosc i el riu Limmat a només cinc minuts en autobús, tot i que a Zuric no és difícil tenir el bosc a prop ja que la ciutat n'està envoltada.

Parli'm de la seva trajectòria laboral a Zuric, li va resultar complicat trobar un bon lloc de feina?
Com que ja vam escollir des del primer moment una ciutat amb diferents centres d'investigació i laboratoris que ens interessaven, no em va costar molt trobar feina. Em vaig doctorar a Barcelona el 4 de maig d'enguany i, només un mes després, el 4 de juny, vaig tenir l'entrevista en el laboratori on ara mateix estic treballant. Treballar a una empresa privada és més difícil ja que no hi ha tanta oferta i a moltes d'elles l'alemany és un requisit indispensable. Pel que diu la gent de Zuric i pel que afirmen els diaris, la crisi s'està començant a notar ja que hi ha menys llocs de feina que abans i empreses de diferents sectors estan començant a acomiadar gent, però ni de bon tros hi ha la crisi que es pateix a Espanya.

Ocupa una plaça postdoctoral, què és exactament això?
És un contracte d'un o més anys de durada per a doctors amb la finalitat de fer recerca en un laboratori i formar-te com a investigador. En concret, jo vaig aconseguir una plaça a l'Eidgenössische Technische Hochschule, on estic aplicant la meva formació del doctorat en el món de les proteïnes.

Quin és ara el seu àmbit d'investigació?
La investigació que ara porto a terme està més relacionada amb la Biomedicina. Concretament, estic estudiant com la proteïna més abundant que tenim al cristal·lí de l'ull, que és l'encarregada de la transparència de la lent, es pot malmetre degut als radicals lliures que es poden formar per la llum solar, l'estres i molts altres factors. En el moment en que aquesta proteïna perd la seva funció, es formen les catarates, que poden produir ceguera. De la mateixa manera, també treballo amb una altra proteïna similar que té relació amb malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l'Alzheimer.

De moment, es troba a gust a Suïssa?
Sí, m'hi trobo bé, hi ha molt bona qualitat de vida i la gent és molt agradable i amable, però trobo moltes coses a faltar, no es pot tenir tot. La veritat és que m'he adaptat bé a la vida a Suïssa. Té les seves coses bones com, per exemple, que tardes poca estona en anar d'un lloc a un altre, a diferència de Barcelona. A més, hi ha molta natura i això m'agrada molt, sobretot fer senderisme per les muntanyes, tot i que també tinc la meva part urbanita i també m'agrada molt la ciutat. D'una altra banda, la meva feina és molt encoratjadora i un cop entres en el quefer diari et sents quasi com a casa. No obstant això, m'està resultat complicat adaptar-me als preus de les coses. És cert que els sous són més alts, però tot i així, les coses segueixen sent massa cares, sobretot l'oci i la carn.

Com es viu a Zuric?
És una ciutat tranquil·la i segura. Per exemple, em sobta veure que els jardins de les cases no tenen cap tipus de tanca i que ningú toca les joguines dels nens espargides. També és costum anar a més d'un supermercat a comprar i la gent deixa el carro de la compra, mig ple, a la porta del supermercat. Quan tornen de comprar, segueix allà. Això em sorprèn perquè a Barcelona no trobaries ni les rodes del carro! Potser el que menys m'agrada són els dies de boira. Zuric està dins d'una vall i molts dies pel matí sembla que hagin de sortir els monstres de "La Boira" d'Stephen King.

S'ha adaptat amb facilitat als costums?
Doncs la veritat és que encara no m'he acostumat a veure a la gent sopant entre les 18 i les 19 hores. Nosaltres hem pogut avançar l'hora de sopar a les 20 o 20.30 hores, ja que a la feina dinem entre les 11.30 i les 12 hores, però ens ha costat adaptar-nos a aquests horaris. Per a mi, a l'hora de sopar comença el moment de relaxació del dia, però, aquí a Suïssa, després de sopar aprofiten per anar al gimnàs o seguir treballant ja que hi ha molta gent que sopa a la feina. El que encara no sé és si abans d'anar a dormir fan una mica de ressopó!

Quant de temps tenen previst quedar-se a Zuric?
La nostra intenció és estar aquí durant dos o tres anys. Ens agradaria tornar espanya, però la situació no és gaire fàcil allà i menys en relació amb la investigació. Així que nosaltres no podrem decidir, la crisi decidirà per nosaltres.

Com ha afectat la crisi al món de la investigació a Espanya?
Avui dia és molt complicat dedicar-se a la recerca. Han fet moltíssimes retallades en beques i pressuposts per a projectes i encara en faran més. No surten places d'investigador, no hi ha beques i tampoc gaires ofertes de feina en la industria química. Tampoc hi ha diners per invertir en ciència, un camp que crec que és molt important pel desenvolupament d'un país. En definitiva, tot el que s'havia aconseguit en els últims anys en matèria de investigació s'està perdent.

Ha tingut l'oportunitat de visitar Menorca amb regularitat de que va marxar?
Menys del que m'agradaria. Des de Zuric és bastant car viatjar fins a l'Illa ja que s'ha de fer escala a Barcelona, però per Nadal i al menys uns dies a l'estiu sempre hi vaig. Un estiu sense visitar Menorca no seria estiu!

Què és el que més enyora de l'Illa?
Per a un illenc el que es troba molt a faltar és el mar, però aquesta etapa ja la vaig superar quan vaig anar a viure a Barcelona. Ara, el que més trobo a faltar és la família, els amics, les cales tranquil·les amb el sol del més de maig, el bon menjar i l'estiu, amb tot el que comporta. A Menorca s'hi viu molt bé i això sempre ho tinc en compte. Tot i així, no em plantejo instal·lar-me definitivament a l'Illa a curt termini. En un futur, potser sí, però seria un futur bastant llunyà, ja que a Menorca no puc trobar feina del que m'interessa.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info