No és tothom qui pugui presumir de ser nét d'Àngel Ruiz y Pablo, el referent de les lletres menorquines entre els segles XIX y XX. Tanmateix, Juan Ruiz Fernández, que ho és, es presenta amb la modèstia que caracteritza a les persones que prioritzen el saber i la cultura a les aparences. Va arribar ahir matí a l'Illa procedent de Barcelona, on resideix, per signar el conveni amb l'IME per a la cessió del fons manuscrit del seu avi, Àngel Ruiz y Pablo. L'acte d'entrega oficial del llegat es formalitzà ahir fosquet en el transcurs de la trobada anual de membres de l'IME, amb la presidència de la consellera Maruja Baíllo, i la presència del president científic, Jaume Mascaró. Juan Ruiz Fernández va néixer a Barcelona el 1946. És fill de Juan Ruiz Manent (el més petit dels fills de Ruiz y Pablo) y Carmen Fernández Trebolle. El seu pare va néixer el 1910 a l'actual Casa Mayans, al nombre 5 del carrer del Roser de Ciutadella. Un any després, Ruiz y Pablo i la seva família partien cap a Barcelona a conseqüència de la crisi econòmica que afectà l'Illa el 1911. Juan Ruiz Fernández ha exercit de metge a l'Hospital de Martorell y a Badalona, és fadrí i, conscient de la vàlua del llegat documental heretat del seu avi, ha decidit cedir-lo a l'IME. Un gest que l'honra com a nét de l'insigne periodista i escriptor.
Com va arribar a les seves mans el llegat del seu avi?
Els documents li van arribar al meu pare quan es va fer el repartiment del llegat familiar dipositat al pis de Barcelona de la meva tia, Catalina Ruiz Manent. La germana del pare era fadrina i vivia sola, i en partir a una residència es va repartir el que hi havia al pis entre els quatre fills de Ruiz y Pablo que quedaven vius: Jesús, Ángel, Catalina i el meu pare. Jo era petit hi en vaig ser testimoni. El meu pare es va quedar amb els originals manuscrits de l'obra de Ruiz y Pablo, la seva correspondència amb personalitats destacades i la correspondència familiar. Aquest llegat que va rebre el pare m'ha tocat a mi per herència.
Per què va decidir cedir el fons original de Ruiz y Pablo a l'IME?
Treballava de metge i cuidava de la meva mare, per la qual cosa no tenia gaire temps per pensar en el llegat de l'avi. L'any passat em vaig jubilar i a l'octubre va morir la meva mare. Llavors vaig tenir el moment per poder pensar en el futur de l'arxiu de l'avi, tenint en compte que som fadrí. Vaig seguir el consell d'Alejandro Crespo, el meu cosí polític, que coneixia a Fina Salord i estava segur que seria un fons que interessaria molt a l'Institut Menorquí d'Estudis. Va ser quan vaig escriure una carta a l'IME dirigida a Fina Salord.
Com es va desencadenar tot després?
La possibilitat de fer realitat la cessió del llegat original de Ruiz y Pablo entusiasmà a Fina Salord i als responsables de l'IME. Després dels contactes, el passat 28 de gener, Fina Salord i Jaume Mascaró, president científic de l'IME, van visitar-me a casa meva a Barcelona. Van venir a cercar la documentació. Els dos van traslladar personalment en avió els vuit o nou paquets que contenien totes les obres manuscrites de Ruiz y Pablo.
Li ha costat molt desprendre's d'aquest llegat, que tot i la vàlua documental, és un fons de valor sentimental familiar?
A casa no tenia cap profit. Vaig trobar el moment adequat per fer la cessió. Tenc totes les obres de l'avi editades i enquadernades pel meu pare. El fonamental és tenir-les a l'abast per llegir-les i les tenc. Tot i que a tothom li agrada conservar el llegat familiar, no feia cap ús d'aquest fons original únic.
Quin ha estat l'objectiu que l'ha mogut a cedir-lo a l'IME?
Per a què el fons original de Ruiz y Pablo estigui el millor conservat possible i en bones mans; per a què estigui dipositat a l'Illa on l'avi va néixer i que tant el va inspirar. L'IME podrà promoure l'estudi, catalogació i divulgació del fons. I puc assegurar que aquesta feina s'ha començat a fer amb diligència i rapidesa extraordinàries.
Se'n recorda del seu avi?
No el vaig conèixer. Va morir el 1927 i jo vaig néixer el 1946. La meva mare tampoc va conèixer el seu sogre.
Tot i no haver-lo conegut, deu tenir moltes referències de Ruiz y Pablo...
Moltíssimes, del que me contaven el pare i els tiets. Una curiositat, el meu pare va perdre al seu pare als 17 anys, la mateixa edat en què jo vaig perdre el meu. Em deien que Àngel Ruiz y Pablo era un gran patriarca, amb sentit de l'autoritat, però bondadós.
Conserva algun record del seu avi que tengui especial significació per a vostè?
Una fotografia del meu avi dedicada a Josep Maria Ruiz Manent, el seu fill major. També uns quadres que li van regalar a l'avi i un retrat d'una italiana de la Toscana atribuït a Àngel Ruiz i Pablo, que també pintava. No està signat, però per tradició familiar es sap que el va pintar ell. També tenc la correspondència familiar de Ruiz y Pablo, que he conservat a casa pel valor sentimental i que encara no he llegit del tot. Però sobretot, moltes vivències i anècdotes de l'avi.
Ha llegit l'obra de Ruiz y Pablo? Quin és el seu títol preferit?
Fa temps vaig llegir tota la seva obra. Ara que tenc més temps, he rellegit "Oro y escorias", "Episodios ribereños" e "Impresiones de un peregrino en Roma". L'última en llegir, que és la meva preferida, és "Oro y escorias". Ara estic redescobrint a Àngel Ruiz y Pablo, m'entusiasma com a escriptor, com recrea la vida de la Menorca del segle XIX, la seva obra representa un document social interessantíssim, a més de transmetre històries molt emotives.
Com és la seva relació amb Menorca, illa natal del seu avi i son pare?
Estar avui aquí demostra que la relació és viva. Durant molts anys he vingut de vacances amb la meva mare a Ciutadella i ens allotjàvem a un hotel. Quantes vegades no he aparcat el cotxe al carrer Ruiz y Pablo de Ciutadella! Menorca representa la meitat de la meva identitat, perquè la meva mare era gallega, i tot i que m'apassiona l'Illa i la mediterrània també m'estiren les terres atlàntiques i celtes. Ara bé, l'Illa sempre la duc present. Estic orgullós de la meva ascendència menorquina i de ser nét de Ruiz y Pablo.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.