"Us convit a pujar les escales de les festes, a sortir en el cintell de la vida, a desplegar les veles de la imaginació, a no descuidar el vent i saber-se'l guanyar, a trempar les moles per fer una farina de primera, amb precaució però posant-hi ganes, tal com convé que siguin unes bones festes". Amb aquest vocabulari moliner Pedro Pons Pons, en Peio s'arader, donava ahir el tret de sortida a les festes de Sant Lluís amb el pronunciament del tradicional pregó.
La nit prometia. Esclat d'emocions, caramulls de records, evocació de temps passats i un amor a les feines tradicionals. I el pregoner no va decebre. Ho va fer amb un format diferent. Cadascun dels episodis de la seva vida anaven acompanyats d'artistes que entraven en escena per escenificar, sols amb la seva presència, aquelles persones i grups sobre les quals estava parlant. El Pla de sa Creu estava ple a vessar. Tothom hi era disposat a gaudir de les anècdotes amb què Pedro Pons ompliria la plaça.
Arribava dalt l'entarimat amb la intenció de fer un repàs "per aquelles barres que jo he cregut que podien ser les més endevinades" i fer així un repàs als episodis més significatius de la seva vida. D'aquí que Pedro Pons fes un "voltoi" per la seva feina d'arader, pel bàsquet, pel grup sa Vessa, el Grup Artístic de Sant Lluís i l'òpera, el Molí de Dalt i la música. "No venc a explicar cap gesta", anunciava, sinó a "transportar-vos la gran emoció que sent per aquestes petites coses viscudes i que ajuden a anar endavant". Advertí just començar que "aquesta comanda serà la més mala de fer i esper que no em quedi gaire torta".
El pregoner va demostrar ahir davant la multitud de públic la seva vocació cap a la feina d'arader que inicià a l'edat de setze anys. "Jo te compraré una carreta de llenya, un aixol, un xerrac i un joc d'escarpes, i faràs un parell de barreres que necessitam per allà baix en el cap del camí". Amb aquestes paraules l'animava el seu pare a començar tot sol a ser arader, "no només a fer-hi sinó a estimar l'ofici ja per tota la vida", assenyalava. Confessà que aquella primera barrera "va sortir envergida" i que no va tenir mes remei que aplanar-la amb blocs de ciment.
Després, en va encistellar una de bàsquet, recordà la passió per l'esport, una dedicació i una convicció que assegurà "he intentat transmetre als meus fills".
No hi faltà un capítol per sa Vessa Mos Fot, una "noble i notabilíssima institució, no solament local sinó fins i tot global i gairebé mundial" i bromejà que "és una Vessa que té el seu mèrit".
També parlà del Grup Artístic i l'òpera, aquella època de "Katiuska", de "La Montería", "Els Pastorells", "un món que educa la personalitat".
Per parlar de l'Ajuntament ho va fer en glosa indicant que tot i fer nosa als altres partits, amb ningú no va acabar malament.
Un episodi especial dedicà al Molí de Dalt, l'intens i emocionant treball que s'hi va desenvolupar per restaurar-lo, fa enguany 25 anys, una recuperació que li aportà una emoció rere l'altra i que "estic segur que continua escarrufant la pell a tots aquells qui hi varen fer feina". Destacà els nervis de la primera vegada que van fer partir tot el conjunt. "Record encara amb el cor estret estalonar-me a la torre i sentir tremolar les parets". Enguany es compleixen 250 anys de la seva construcció.
Va acabar el pregó amb la música. L'acompanyaren a l'escenari aquells amics i companys que havien anat entrant en escena. I oferiren al públic una cançó creada per Juanjo Pons a propòsit de l'acte d'anit, dedicada a les festes de Sant Lluís, i un pupurri popular. Una sorpresa el va sobtar. I és que un dels seus companys li va posar el repte de pujar en unes carrosses i caminar. I així ho va fer.
La nit pregonera va ser ahir arrodonida per un moment carregat d'emoció. Per primera vegada va celebrar-se el primer toc de fabiol per encetar oficialment les festes. Jordi Orell, acompanyat de la caixera batllesa, Carmen Reynés i la fadrina, Mari Carmen Carrasco, entonà les notes aconseguint guspires en els ulls de més d'un assistent. La bandera, lliurada pel batlle, Cristòbal Coll, a la caixera fadrina, passà a presidir el balcó de l'Ajuntament.
La jornada d'ahir també va servir per fer entrega dels premis de fotografia, dibuix i pintura. Tomàs Rotger es va fer amb el primer premi de fotografia amb "Molí de Dalt" i Gertrudis Pons, amb "Es meu poble", amb el de pintura. Cadascun va rebre 350 euros de premi. Els finalistes van ser Lluís Teixidor i Arnold Giusto.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.