Sia PonsMaó25/08/12 0:00
TW
0

autofitxa
Som na Catalina Pons Sintes. Vaig néixer l'any 1931 al lloc de Santa Maria d'Alaior on els meus pares feien de pagesos i és on també va néixer la meva germana María. També vam tenir un germà, que va néixer a ses Vinyes. Quan tenia set anys vam anar a viure a ses Vinyes d'Alaior i després a l'Estància Alta de Maó. Quan em vaig casar, amb en Francisco Moll que surt des Migjorn, vam anar a viure as Cós de Maó. Hem tingut dues filles, na Rosario i na Mari i tenim dues nétes, na Verónica Moll i n'Úrsula Seguí. M'agrada molt tot el tema de les labors.

¿Quins records guarda de la seva infantesa?
Record els jocs amb els meus germans i tot el que fèiem per ajudar els meus pares. A escola hi vaig anar tan poc que quasi no ho recordo. Va ser a l'escola pública d'Alaior abans de fer la Primera Comunió.

¿Quines van ser les seves primeres feines?
Primer ajudava la meva mare en les feines de casa i també anava amb mon pare a cercar les vaques per dur-les fins el bouer. Quan vaig tenir 12 anys vaig començar a anar a fer feina al altres cases de lloc. Hi anava caminant i tota sola i si hi havia de fer dos dies quedàvem a dormir-hi. Vaig anar a la Boval Nova, a Morella Nou, a Son Cardona i a Santa Madrona. Solia passar bugada, que és com es deia a fer net la roba. Per açò posàvem la roba dins un còssil on s'hi abocava l'aigua que escalfava en la caldera a través d'un tub. Aquesta aigua la tractàvem amb lleixiu que s'obtenia de la cendra de la xemeneia que es posava dins un pedaç. També emblancàvem quan arribava el bon temps. També ajudàvem a fer net la casa però a cuinar no, açò sempre ho feia madona. De fet no vaig aprendre a cuinar fins que no em vaig casar, llavors quan anava a ca ma mare els diumenges sempre li demanava com ho havia de fer.

¿Formatjava?
A ca meva sí, al vespre, les fogasses del matí les feia la nostra mare. Al vespre ens tornàvem la meva germana i jo perquè no ens agradava gaire fer-ho.

¿Com eren les festes d'aquell temps?
La veritat és que sortíem molt poc. Sobretot ens reuníem amb la família que vivia als llocs del voltant. Una de les festes que a jo m'agradava més era la coneguda com els Darrers Dies, és a dir per carnaval, tot i que jo no me disfressava.

Fa ja uns anys que és voluntària del Taller de Convivència i Amistat de l'església de Sant Francesc. Què en destacaria?
És una manera de passar l'estona, venim cada dimarts i juntes feim moltes coses i a més ens ho passam molt bé. Els doblers que es recapten amb tots els productes que fem han servit per ajudar en la rehabilitació de l'església i també per l'ermita de Fàtima. Ara, a més, també se'n destinaran a Caritas ja que el que feim es vendrà a la botiga s'Altra Senalla.

Com va aprendre de fer labors?
Quan era joveneta solia venir per casa una modista, que era una tia meva, i sempre ens feia participar de la seva feina. Així vaig aprendre primer a embastar i després a cosir una mica tot i que el que més m'ha agradat fer és mitja i ganxet.