Elegància, sobrietat, musicalitat, emotivitat, noblesa i generositat són algunes paraules que podrien definir l'art que ens regalà David Russell amb la seva guitarra dimecres al concert del Festival de Música de Maó al Principal. David Russell sedueix el públic perquè les qualitats apuntades són un segell que el caracteritza, el seu academicisme li permet qualsevol aventura amb la guitarra, instrument amb què de per si és fàcil incórrer en la imperfecció. No és el cas, David és un mestre, és segur, és escuet, és pur. Podrem sentir guitarristes que sedueixen, que "desgarren", que embruixen però Russell és un clàssic, no és un romàntic en el sentit musical. El classicisme aposta per la bellesa en si, el romaticisme ho fa per la bellesa que aporta l'individu. En termes simples podem afirmar que Russell és més Mozart que Beethoven... conceptualment.
EL programa escollit fou deliciós des del principi fins el final, amb peces barroques de Weiss i Couperin, que conformaren el cor del concert, el gruix del programa. Completat amb contemporanis com Morei Asad, romàntics com Brocá i una selecció de Música Celta. Obres totes elles plenes de dificultats tècniques que posaren de manifest la preparació del guitarrista de dicció clara, mil·limètrica, afinada, terme aquest que vegades es disfressa. Russell les brodà. L'emblemàtica "Fantasia en Do" de José Broca, ja va ser un preludi del que seria tot el concert. I un fi de festa que es complementà amb tres bisos entre els quals destacà, per la seva popularitat, "Los Recuerdos de la Alhambra". No se li resisteix cap estil, l'assimila i l'interpreta, d'aquí el qualificatiu de "clàssic". David presentà, en menorquí, cada una de les composicions que es disposava interpretar amb un llenguatge senzill, molt assequible, per apropar al públic els autors i les circumstàncies en què foren escrites les obres, cosa que s'agraí.
Un apunt per a l'altre protagonista: el públic. Gràcies a la bona acústica de local no va necessitar amplificació. Només fou suficient el silenci del públic, amb petites excepcions molt puntuals, per gaudir del so net i autèntic de la guitarra. L'assistència fou massiva, el Teatre s'omplí. Al final ovació de gala amb la gent dempeus.
Un alè per als organitzadors que se estan jugant la continuïtat del Festival actual i, no cal dir, de futures edicions donades les males notícies sobre els ajuts de les administracions públiques, es especial aquí a Menorca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.