Un sense fi de bots de cavalls vora el mar

Mentre el fabioler amb el seu ase "Príncipe" era a cercar el caixer fadrí Marc Riera vora el mar, la Banda des Mercadal seguia la festa amb els gegants, en Martí i na Maria, que anaven acompanyats pels de Maó Gràcia, Pere i Yurca, més tres capgrossos, dos moixos i una nina. Marc Riera amb en "Pluto" s'atracava també fins al Local Social on el batlle Francesc Ametller li feia entrega de la senyera igual que més tard entregaria el bastó d'autoritat a la caixera batlessa Constanza Navarro.

Acabat el replec de més de 40 cavalls començava el caragol per tot el poble, passaven les 19.30 hores quan caixers i cavallers es dirigien a cercar les autoritats per anar junts a l'església parroquial de Fornells on celebrarien les solemnes completes en honor a Sant Antoni Abat.

Dins l'església feia ja estona que Margarita Triay i Josefina Garriga ho tenien tot a punt, havien estat ajudant el prevere Joan Tutzó a preparar tots els detalls al llarg dels últims dies, les tradicionals candeletes aguardaven ben col·locades en les paneres dispostes davant l'altar. Les completes s'iniciaren amb un ritus al que seguia un himne que clamava "Pau entre els hòmens: festa major!" Els càntics de les completes van estar bellament acompanyats al piano per Maria Quintana qui va despedir els caixers i cavallers amb la música del jaleo.

Passaria encara una estona perquè la festa abandonés el ritme plàcid que havia tingut fins llavors per convertir-se en l'esclat més gran que Menorca viurà vora el mar. La plaça de s'Algaret va lluir un sense fi de bots com mana la tradició.

Volta rere volta els cavalls lluïren els seus millors encants mentre la gent es deixava embriagar per la màgia d'una nit molt especial. El poble s'omplí, una gernació d'illencs i forasters de totes bandes s'amuntegava pels carrers del voltant de la plaça. Les càmeres fotogràfiques s'escalfaven per captar les experiències de moments inoblidables.

Després de dissoldre's la qualcada, el fabioler tornà a arreplegar els caixers i cavallers per anar a peu a la recepció que els oferí l'Ajuntament i que va celebrar-se al Castell de Sant Antoni.

Per qui se li hagués pogut fer curta la nit encara n'hi havia més. Amb la pols encara en l'aire que havien aixecat les potes enlairades dels cavalls per totes bandes, passada la mitja nit, al carrer de la Mar, amenitzava l'actuació la música de J. L. Febre.

La nit és curta, el sol despunta de bon hora al matí del dia gran en què es succeiran els actes com mana la tradició i la gent els viurà amb la mateixa intensitat de cada any amb la màxima il·lusió.

Al tancament d'aquesta edició les festes havien transcorregut amb normalitat i no es coneixia cap incidència greu.