"El que no arribo a dir amb la pintura ho dic amb l’escriptura"

Ciutadella té un altre color després de la seva intervenció en l'Street Art. Com s'ho va plantejar?
La meva participació a l'Street Art ve arran de la proposta que em va fer Ciutadella Antiga, d'entrada ja em va semblar molt emocionant poder-hi participar perquè per a mi Ciutadella és casa meva també. Per altra banda per la situació que vivim en l'actualitat pens que és important treure aquest somriure que s'ha perseguit amb les distintes propostes d'Street Art que aquests dies veiem per la ciutat. És una forma de sorprendre la gent i treure-la de la negativitat que ens ofereixen cada dia les notícies. La realitat no la podem canviar, però sí podem començar a fer gestos per dirigir-nos a una altra banda. Podem canviar si volem.

Com ha materialitzat la seva proposta?
Vaig centrar-me en mòduls i objectes o parts de la ciutat que no tenen cap valor, que per ells mateixos no diuen ni aporten res, per pintar-los de retxes de colors per donar-los lluminositat, un toc de fantasia que cadascú interpretarà segons el seu gust i opinió. En realitat és un gest molt simple, però també és cert que amb la simplicitat es poden dir moltes coses.

Quins eren els comentaris que li feia la gent mentre realitzava la seva actuació?
Van ser molts els que em donaven les gràcies, moltes gràcies em deien. Per jo era una satisfacció i tots m'ho deien amb un somriure. Prest em vaig veure rodejada de fillets i filletes que compartien amb jo l'alegria de descobrir en els colors un arc de Sant Martí, d'altres hi van veure semblances amb mantes mexicanes i altres coses. També he gaudit molt de veure com la gent s'hi feia fotos, molts seuen els infants al damunt i els retraten.
A través de les xarxes socials també m'arriben molts comentaris i moltes d'aquestes fotografies espontànies.

Com ho lliga amb la seva obra?
El fil conductor de la meva obra és el plantejament que es fa l'ésser humà que es pregunta cap on anem, què estem fent amb el nostre entorn, i ho busco en l'equilibri de la llum, del color. Amb la meva més recent faceta literària completo més tots els meus propòsits, tenc la sensació que el que no arribo a dir amb la pintura ho puc fer amb l'escriptura, segur!. Fa vint anys que no paro d'experimentar, m'agrada provar distintes tècniques i fins i tot inventar-ne de noves, amb els grups que he treballat, adults i nens de totes les edats, hem barrejat fotografia amb pintura i tot el que ha anat sorgint, hem creat. Durant molts d'anys també he treballat el retrat de nens a gran format.

En què se concreta la seva faceta literària?
La meva aventura literària va començar ara fa cinc anys. La meva primera novel·la es titula "Bumi Barú, por un mundo mejor", és una crítica a l'actualitat a través de dues històries, una del passat i una altra del futur amb què es crea una pintura que és la que figura a la portada i al final també es comprèn el significat del títol. El llibre és un crit d'esperança, de llum i color, com tot el que faig, amb perspectiva positiva sempre. Us animo a llegir-lo.