La sala multifuncional del Canal Salat es vestí novament de festa per a la celebració joiosa del vint-i-cinc aniversari de l'Agrupació Musical de Ciutadella. Si en la primera convocatòria exhibiren el potencial actual de l'Agrupació amb la presentació dels diversos grups que la configuren, instrumentals i vocals, aquest cop, en una feliç iniciativa, han reunit els elements que han passat per l'escola en els seus vint-i-cinc anys, en qualitat d'alumnes i ex alumnes, professors o col·laboradors, constituint-se en compacte conjunt simfònic, que omplí la primera part del programa.
Val a dir que la primera impressió fou la sorpresa. Sorpresa de descobrir que a Menorca segueix essent possible conformar una orquestra de caire simfònic amb un grapat, nombrós certament, de músics "arreplegats" i assolir, no que soni, sinó que soni bé, I sonant bé ja està aconseguit l'objectiu, tots els objectius. Tampoc la matèria primera sola bastaria si no hi hagués al davant un motor eficaç, amb aptitud suficient per formar un cos sonor coherent, disciplinat i atent: Joan Mesquida ja és un veterà i sap el que maneja.
El resultat, idò, fou el que podia esperar-se i quedà revalidat amb la selecció d'obres programades: una selecció de la magnífica partitura de Leonard Bernstein, "West side story", es pogué gaudir d'una secció de corda d'autèntica qualitat i suma correcció. Un fragment del musical "A little Night Music" de Stephen Sondheim, on la cançó segurament més famosa de l'autor admirà per la seva encertada execució i el Danzón nº 2 d'Arturo Márquez, obra de gran envergadura on la balada, la cançó lírica i el hard rock van ser pedra de toc per mostrar les virtuts de l'orquestra a través d'una entremaliada partitura farcida de dificultats tècniques, vençudes amb rigor i expressades amb qualitat autèntica.
Llavors el clamor que em surt de l'ànima m'obliga a preguntar una vegada més: Per què Menorca no pot gaudir d'una orquestra simfònica nostra? Portam un segle d'intents, d'empreses algunes assolides i d'empreses fallides. Si avui tenim material de demostrada qualitat, un potencial com mai no havíem gaudit en la historia musical menorquina, com és que no aconseguim tenir una orquestra simfònica pròpia que es mantingui?
Si no ho aconseguim, quina pena d'oportunitats perdudes, de joves carregats d'il·lusions, massa prest desil·lusionats.
Però després sonà la banda municipal i per uns moment tornarem oblidar les nostres petites misèries. "Copacabana" i "Benny Goodman" de Naohiro Iwai i "Innuendo Bohemian Rhapsody" de Fredie Mercury ens immergiren en el món frenètic de la música americana dels anys trenta i, gosaria a dir, que una banda americana no hi posaria més entusiasme i més autenticitat. Preciosa la partitura de Mercury, amb troballes líriques genials i efectes rítmics espectaculars.
El concert havia de cloure amb Deep Purple, amb què la banda reconfirmà la seva magnífica preparació. En resum, una actuació magistral i una direcció ajustada i precisa per a un espectacle de gran qualitat que provocà l'entusiasme del nombrós públic que s'havia congregat a la sala, entre el que es comptaven l'alcalde José Maria de Sintas i la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella, Auxiliadora Pons, la consellera de Cultura, Maruja Baíllo, i el bisbe Salvador Giménez.
El concert va cloure amb dues propines: un tema de Carlos Santana i "El comanchero". Satisfacció per a tots i feliç aniversari!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.