El quartet de metalls BCN Brass Ensemble inaugurà diumenge fosquet el XXXIX Festival de Música de Maó. La jove formació de cambra catalana presentava, davant un públic que s'acostà en gran nombre a l'entorn majestuós de la Fortalesa de la Mola, Ressons, el seu primer treball discogràfic. Un any més, el festival d'estiu maonès, espantant els negres presagis que, fins no fa gaire, l'havien posat en un ai, arrencava imbuït d'una vitalitat renovada. Una ventura que tots els qui ens anima la música hem acollit gratament.
Les dues cites musicals més assenyalades en el calendari illenc, els festivals de Maó i de Ciutadella, han viscut els darrers temps en estat comatós, a un bri del traspàs, forçades per la difícil conjuntura que arrossega el país. El prestigi guanyat esforçadament durant quatre dècades s'ensorrava. Ni la rigorositat i l'atractiu de les programacions ni la seducció d'escoltar bona música en directe de mans d'artistes de renom internacional bastava. Tampoc l'excel·lència d'una oferta cultural alternativa al turisme de sol i platja era una garantia. Afortunadament, sembla que podrem continuar gaudint a Menorca d'espectacles musicals comparables als que es programen en les grans capitals culturals arreu del món. Per quant temps? No ho sé, però també crec que en tenim de dret.
Ressons
Com apuntava el programa de mà, Ressons "és un viatge sonor a través del temps", una col·lecció de peces que nien en la memòria de qualsevol aficionat. Sense embuts, el Top 10 d'una llista d'èxits. La nul·la literatura original per a conjunt de metalls que hi ha fins pràcticament el segle XX fa que la majoria del seu repertori siguin arranjaments i que, per tant, la fortuna depengui tant de l'elecció de les obres com de l'habilitat de l'arranjador. En els dos aspectes, Ressons presenta una sort desigual. Per descomptant, resulta més adient el "Hornpipe" de la Música Aquàtica de Haendel que l'ària de la Reina de la Nit de la Flauta Màgica de Mozart, i ja sobren els comentaris si comparem el tradicional gospel "Just a Closer Walk" (música que li va com l'anell al dit) amb la Pavana de Fauré (com es pot exigir que una tuba i un trombó facin un delicat pizzicato?)
Des del punt de vista interpretatiu, el BCN Brass Ensemble és una formació sòlida, de sonoritat plena i bona afinació. El so compacte de la tuba, la vigoria i noblesa del trombó, el refinament de la trompa i l'esplendor virtuosístic de la trompeta s'ajunten admirablement. El públic, amb els seus aplaudiments, així ho aprecià.
Posem-nos-hi
En l'editorial que signava diumenge el Diari Menorca s'apuntaven dues actuacions urgents en l'àmbit de la gestió i promoció d'events musicals: una planificació coherent de la programació i l'aprofitament de sinergies entre els organismes i les entitats implicades, bé públiques o privades. Jo afegiria un tercer requisit: la inestimable i necessària assistència d'espectadors, autèntics destinataris i la veritable raó de ser de tant afany.
El Festival de Maó 2012 ha començat. Enguany més que mai amb una cartellera plena d'artistes menorquins: l'afamat guitarrista David Russell, els destacats pianistes Isabel Fèlix i Kiev Portella o la recentment constituïda Jove Orquestra de Cambra Illa de Menorca faran acte de presència. Però també contarem amb visites forasteres de la talla de la violinista japonesa Mayu Kishima, que estarà acompanyada al piano pel rus Oleg Poliansky, o el violista britànic Ashan Pillai; així com l'habitual concert de gospel a càrrec de Divine Gospel Reunion. Fins el 28 d'agost, cada setmana, al Teatre Principal.
Ja se sap que l'adversitat aguditza l'ingeni. Però no únicament amb l'ingeni en sortirem. Hem de posar-hi tots l'espatlla.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.